El sector terciari: serveis, deslocalització i estat del benestar

El sector terciari comprèn les activitats econòmiques que no produeixen cap bé material, a diferència dels sectors primari i secundari. Aquest sector agrupa una gran diversitat d'activitats relacionades amb les presentació i la distribució de serveis. (Un servei no és un material, sinó un acte de servir.)

Com són els serveis

Els serveis es poden classificar en funció de dos criteris: qui els presta i quina finalitat tenen.

Qui presta els serveis?

En funció de la participació de l'estat, els serveis es classifiquen en públics i privats.

• Publics: són aquells la provisió dels quals està garantida per l'estat. Aquests es financen amb impostos dels ciutadans i amb el que paga per fer-los servir.
• Privats: els ofereixen particulars per obtenir beneficis econòmics.

La terciarització

El sector terciari s'ha convertit progressivament en el principal sector econòmic dels països desenvolupats, tant pel que fa a l'ocupació de mà d'obra com a la creació de riquesa. Aquest fet es afavoreix per la tecnificació dels sectors primaris i secundaris, alliberant mà d'obra per a les tasques no directament productives.

La deslocalització dels serveis

Hi ha serveis pels quals no és necessari que el proveïdor estigui prop de les persones o empreses que els fan servir, per això, molts d'aquests serveis es deslocalitzen i es presten des de llocs llunyans a l'usuari, fins i tot des d'altres continents.

L'estat del benestar, els serveis socials

En la societat desenvolupada hi ha una sèrie de serveis adreçats al benestar de les persones que es consideren serveis bàsics, tot i que a la major part del món són deficients o no arriben a tota la població. Sovint, la legislació recull el dret de la ciutadania a rebre aquests serveis i la responsabilitat de l'estat de garantir-los. Es tracta de drets que conformen l'estat del benestar, com l'educació, l'assistència sanitària, l'assistència social i els serveis d'emergència com bombers o policials. També l'accés als subministraments com l'aigua i l'electricitat.

Els seus origens

L'estat del benestar es va consolidar a la majoria d'estats d'Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). L'objectiu era garantir la pau social reduint les desigualtats entre les persones i l'accés als serveis bàsics a tota la població. Així doncs, podem dir que l'estat del benestar és un sistema social creat per l'estat per garantir als seus habitants un nivell mínim de qualitat de vida. L'estat finança bona part d'aquests serveis amb els diners dels impostos que paguen els ciutadans i les empreses.

Podem diferenciar 2 tipus d'impostos

Impostos directes: són aquells que es paguen en funció dels ingressos obtinguts o en el cas de les empreses, dels beneficis (ex: IRPF). Impostos indirectes: aquells que es paguen en funció del consum de tota la ciutadania (ex: IVA).

Frau fiscal

Es pot definir com l'engany a la hisenda pública evitant pagar impostos. Quan el frau fiscal d'un determinat país és molt elevat, això representa un perjudici per conjunt de la ciutadania, ja que l'estat recapta menys diners i, per tant, ha de destinar menys recursos als serveis públics.

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

És un indicador per mesurar la qualitat de vida de l'ésser humà. Es fa a partir de tres característiques: la salut, l'educació i el nivell econòmic.

Activitat comercial

Anomenem comerç al conjunt d'activitats que tenen com a finalitat l'intercanvi de béns i serveis. L'activitat comercial depèn principalment de tres factors: desenvolupament dels transports i les infraestructures, la mida del mercat i la riquesa de la població. L'activitat comercial actual presenta aquestes tres característiques: mou quantitats enormes de productes molt diferents, crea xarxes de relacions d'àmbit mundial i ocupa moltes persones.

Els transports

És l'activitat del sector terciari que permet el desplaçament de persones i de mercaderies entre diferents espais geogràfics. Els sistemes de transport són diversos: ferroviari, carreter, marítim, aeri, fluvial.

Els mitjans de comunicació

L'emissió, la transmissió i la recepció d'informació són imprescindibles per al bon funcionament d'una economia globalitzada. La informació ha de ser ràpida, fiable i arribar a qualsevol punt del planeta. L'aparició d'Internet ha comportat una revolució en la manera com les persones es comuniquen i s'informen.

Cultura, oci i turisme

El turisme és una de les activitats del sector terciari amb més creixement als països desenvolupats. Es veu beneficiada per la generalització de la setmana laboral de cinc dies, les vacances pagades i les pensions de jubilació. Als països pobres les repercussions de l'activitat turística són diferents, ja que s'acostuma a estar en mans de grans empreses que tenen la seva seu als països subdesenvolupats. Per això, els beneficis es comptabilitzen al país d'origen.