Sector terciari a Espanya: definició, indicadors i reptes

1. El sector terciari: definició i importància

El sector terciari, o sector serveis, engloba totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis destinats a satisfer les necessitats de la població i de les empreses. El que es valora és la qualitat de la prestació. A Espanya és el sector més important, ja que ocupa més del 70% de la població activa i aporta una part fonamental del PIB, fet que permet afirmar que és una societat terciaritzada.

2. Característiques del sector terciari

Els serveis són intangibles i no es poden emmagatzemar, ja que només existeixen en el moment en què es presten. Per aquest motiu solen localitzar-se a prop dels usuaris, sobretot a les àrees urbanes. És un sector molt heterogeni, que inclou, entre d'altres, sanitat, educació, transport, turisme, administració pública, comunicacions i serveis socials.

Es distingeix entre terciari clàssic i terciari superior o quaternari, que agrupa activitats molt qualificades com la recerca, les telecomunicacions i l’alta tecnologia.

3. Indicadors del sector serveis

La importància del sector terciari es mesura mitjançant el percentatge del PIB que aporta i el percentatge de població ocupada en serveis. Quan més del 60% de la població activa treballa en serveis, la societat es considera terciaritzada.

4. El sector terciari a Espanya

La distribució del sector serveis és desigual. La Comunitat de Madrid concentra molts serveis per la presència d’institucions estatals. Canàries i les Illes Balears destaquen pel pes del turisme, mentre que Ceuta i Melilla presenten percentatges molt elevats per la manca d’altres activitats productives. Els serveis socials estan bastant repartits, però els serveis avançats es concentren sobretot a Madrid i Barcelona.

5. El sector terciari i la crisi econòmica

Durant la crisi econòmica (2008-2013), el sector terciari va mostrar una major resistència que la indústria i la construcció. Tot i la disminució de l’ocupació, la caiguda va ser menor, i en territoris molt turístics com les Illes Balears l’ocupació fins i tot va augmentar.

6. Els transports

El transport permet el desplaçament de persones i mercaderies i fa possibles els intercanvis econòmics i socials. La qualitat de la xarxa de transports és un indicador del nivell de desenvolupament econòmic. A Espanya predomina el transport per carretera, fet que provoca congestió, contaminació i alt consum energètic.

7. Problemes i solucions del transport

El transport és el principal consumidor d’energia i emissor de gasos d’efecte hivernacle. El predomini de la carretera explica aquests impactes. El ferrocarril és el mitjà més sostenible, però té un pes reduït. Per això es fomenta el transport intermodal, que combina diferents mitjans per millorar l’eficiència i reduir la contaminació.

1

7. Problemes i solucions del transport

El transport és el principal consumidor d’energia i emissor de gasos d’efecte hivernacle. El predomini de la carretera explica aquests impactes. El ferrocarril és el mitjà més sostenible, però té un pes reduït. Per això es fomenta el transport intermodal, que combina diferents mitjans per millorar l’eficiència i reduir la contaminació.

8. La logística

La logística organitza l’emmagatzematge, el transport, la distribució i el lliurament final dels productes. El seu objectiu és garantir que arribin al lloc adequat, en el moment correcte i amb el menor cost possible. És clau per a la competitivitat econòmica.

9. El turisme: importància econòmica

El turisme és un dels subsectors més importants del sector terciari i un pilar fonamental de l’economia espanyola. Espanya és una potència turística mundial. El turisme aporta aproximadament entre el 10 i el 12% del PIB i genera més de l’11% de l’ocupació total. El seu desenvolupament es va intensificar a partir dels anys seixanta, amb la generalització de les vacances pagades i la millora dels transports.

10. Tipus de turisme

Predomina el turisme de sol i platja, concentrat al litoral mediterrani, Canàries i Illes Balears. També destaquen el turisme cultural i urbà, el turisme rural, l’esportiu i el turisme de jubilats procedents del nord d’Europa.

11. Problemàtiques del turisme

El turisme de masses genera massificació, urbanització excessiva del litoral, consum intensiu de recursos (especialment aigua), contaminació i degradació del paisatge. Socialment, el sector presenta ocupació estacional, salaris baixos i una elevada presència de microempreses.

12. Alternatives i noves polítiques turístiques

Un dels principals problemes del model actual és una oferta excessivament barata, afavorida pels vols low cost i els paquets turístics de baix preu, que incentiven una demanda excessiva i superior a la capacitat real del territori. Les alternatives passen per:

• reduir la quantitat i augmentar la qualitat del turisme;
• limitar la construcció en zones saturades;
• regular els allotjaments turístics;
• apostar per la diversificació de l’oferta;
• millorar la gestió ambiental i les condicions laborals.

13. Els serveis públics

Els serveis públics garanteixen el benestar de la població i inclouen l’administració pública, l’educació, la sanitat, la seguretat i els serveis socials. L’administració està descentralitzada entre Estat, comunitats autònomes i ajuntaments, fet que comporta una despesa pública elevada.

14. Educació i sanitat

L’educació és obligatòria fins als 16 anys i ha crescut en els estudis postobligatoris i universitaris. La sanitat és pública i universal, de gran qualitat, però amb problemes com les llistes d’espera i la manca de personal.