El Sector Terciari a Espanya: Anàlisi i Impacte Econòmic

El sector terciari, o sector serveis, engloba les activitats dedicades a la prestació de serveis. En els països industrialitzats, és el sector més important, fruit d'una revolució del sector terciari. Dins d'aquest, es distingeix el sector quaternari (relacionat amb els avenços cientificotecnològics) i el terciari banal (amb poca preparació i salaris baixos).

Canvis Socials i Demanda de Serveis

• Els canvis socials recents han generat una gran demanda de serveis (augment de l'esperança de vida, incorporació de la dona al mercat laboral, reducció de la jornada laboral, augment de les vacances).
• Es caracteritza per la seva heterogeneïtat, la diversitat en la qualificació dels treballadors, la impossibilitat d'emmagatzematge, la proximitat al consumidor, la no mecanització i la seva constant expansió.

La Terciarització de l'Economia Espanyola

• A Espanya, la terciarització de l'economia es va iniciar a partir de 1970, amb un fort creixement d'empreses a Catalunya, Madrid, Andalusia i la Comunitat Valenciana. Actualment, representa el 70% del PIB.
• Més població activa (74%): Madrid (serveis públics), Canàries i Balears (turisme), Ceuta i Melilla (altres sectors menys desenvolupats).
• La major part dels serveis es concentren en zones poblades, urbanes, turístiques i industrials.

Serveis Socials a Espanya

Aquests serveis tenen un alt pes laboral i estan repartits de manera equitativa pel territori.

Administració Pública

Es divideix en nivells estatal, autonòmic i local. La descentralització ha comportat un augment de la burocràcia, la despesa pública i el nombre de funcionaris a les Comunitats Autònomes.

Educació

• Progressiva adequació als nivells europeus.
• Ocupa unes 600.000 persones: tres quartes parts en centres públics i una quarta part en centres privats.
• Principals reptes: fracàs escolar i abandonament d'estudis.
• La despesa pública en educació és inferior a la mitjana de la UE (4,4% del PIB).

Sanitat

• Sanitat pública generalitzada i de qualitat, tot i que hi ha privatitzacions i llistes d'espera.
• Dret a prestacions sanitàries. Indicadors: 3,26 llits per 1.000 habitants, 3,4 metges per 1.000 habitants, 1,73 hospitals per 100.000 habitants.

El Comerç a Espanya

El comerç és el conjunt d'intercanvis comercials d'un país amb la resta del món. A Espanya, la balança comercial és negativa, però la balança de pagaments és positiva gràcies al turisme.

Comerç Interior

• És important per a l'economia, ja que enllaça el sector productiu i els consumidors.
• Presenta una distribució territorial desigual, estant ben desenvolupat en zones més poblades amb un augment de supermercats.
• Dualitat: petites empreses coexisteixen amb grans multinacionals.
• La distribució depèn del grau de desenvolupament del territori.

Comerç Exterior

• Actualment, presenta bons resultats amb una taxa de cobertura positiva (les importacions es poden pagar amb les exportacions).
• Històricament, ha tingut un fort endeutament (a causa de la crisi i les importacions).

El Turisme: Motor Econòmic d'Espanya

Des de la segona meitat del segle XX, el turisme es converteix en un fenomen de masses i és el motor de l'economia espanyola des dels anys 50.

Importància del Turisme

• Dinamitza altres sectors econòmics.
• Permet l'entrada de divises (moneda estrangera generada a l'exterior que entra al país).
• Definició: Desplaçament de persones fora del seu entorn habitual per descansar o per oci, per més de 24 hores i menys d'1 any.

Turisme Estranger a Espanya

• Els turistes estrangers arriben majoritàriament amb avió durant els mesos d'estiu i representen 2/3 del moviment turístic.
• Espanya és la 4a destinació mundial i ocupa la 2a posició a nivell d'ingressos (120-130 €/dia per turista).
• Procedència: Principalment de la UE (Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia), Xina i Rússia.
• Residència a Espanya: Molts jubilats, especialment a la Costa del Sol.
• Impacte social i econòmic positiu: Representa el 13% de la població ocupada i l'11% del PIB.
• Aspectes a millorar: Sous baixos, contractació temporal i poca professionalització.
• Destinacions principals: Catalunya (26%), Balears (14%), Canàries (16%), Andalusia (13%).
• Tipus de turisme: 1. Sol i platja, 2. Urbà i cultural.

Turisme Nacional

• Ha experimentat un augment en els últims anys, especialment durant els caps de setmana.
• Predomini de destinacions rurals.
• Mobilitat per carretera durant els caps de setmana i vacances.
• Destaca el turisme de neu i el turisme rural.
• Tendència a viatjar a l'interior. El turisme espanyol a l'estranger és del 10%.

Impacte Territorial del Turisme

• Zones de costa: Excés d'urbanització, contaminació, generació de residus, proliferació de camps de golf.
• Zones de muntanya: Transformacions dels ecosistemes.
• Ciutats: Massificació, incivisme, transformació del comerç local.

Noves Polítiques Turístiques

Davant l'aparició de models low-cost, l'ús d'internet i l'augment de competidors, les noves polítiques busquen:

• No renunciar al turisme de sol i platja, però cercar un turisme de qualitat i cívic.
• Reduir l'estacionalitat amb l'impuls del turisme urbà i cultural.
• Atraure menys turistes que, però, gastin més diners.