El sector terciari a Catalunya: Comerç, transports i turisme

El comerç a Catalunya

Catalunya té una economia terciaritzada, on la major part de l'ocupació (75%) es concentra en el sector terciari. El comerç és una activitat amb molta tradició i la primera activitat econòmica a Catalunya. La forma predominant és la mitjana i petita empresa (PIME), sovint un treballador autònom amb pocs empleats assalariats (normalment menys de 10).

Tendències dels últims anys:

1. Protagonisme dels centres comercials enfront del comerç tradicional.
2. Proliferació de noves formes de venda: venda electrònica, establiments outlet i cadenes de franquícies.
3. Concentració de la distribució en poques empreses.
4. Associacionisme comercial feble.
5. Índex alt d'habitants per establiment (molts comerços i bars).
6. Grau de professionalització baix.
7. Domini de la petita empresa familiar.
8. Ressorgiment recent del comerç de proximitat.

Reptes del sector:

1. Competència de productes importats a preus més baixos.
2. Competència d'empreses estrangeres.
3. Desenvolupament de noves estratègies de venda.

El transport a Catalunya

El transport, que consisteix a traslladar persones o mercaderies d'un lloc a un altre, es classifica en funció del medi: carretera, ferrocarril, marítim, fluvial i aeri. Cada sistema utilitza diferents mitjans i infraestructures, com carreteres, vies fèrries, ports i aeroports. Les infraestructures de transport tenen una funció estratègica, ja que possibiliten la mobilitat i el desenvolupament econòmic.

Transport per carretera:

És el sistema més important per a distàncies curtes i mitjanes, tant per a passatgers com per a mercaderies. La xarxa catalana té una estructura radial, amb Barcelona i la seva àrea metropolitana com a centre. Els principals eixos són l'AP-7 (Catalunya-França), l'AP-2 (Aragó-Madrid), l'A-2 i la N-340. Altres eixos importants són l'Eix Transversal (C-25) i l'Eix del Llobregat (C-16).

Transport per ferrocarril:

Operat per RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, té una estructura radial. La xarxa de Rodalies transporta gairebé mig milió d'usuaris al dia, mentre que l'AVE cobreix el llarg recorregut.

Transport marítim:

Principalment per a mercaderies, amb Barcelona i Tarragona com a ports més importants (98% del transport). Barcelona destaca en el transport de contenidors (TEU) i passatgers (creuers), sent el port amb més creueristes del Mediterrani.

Transport aeri:

L'Aeroport del Prat (T1) és el més important de Catalunya, seguit de Girona i Reus.

El turisme a Catalunya i Espanya

El turisme, abans una activitat minoritària, s'ha convertit en un fenomen de masses des de la segona meitat del segle XX, gràcies a les millores socials, les vacances pagades i els mitjans de transport (companyies low-cost). A Espanya, el turisme té una gran importància econòmica. Molts viatges són organitzats per empreses turístiques, companyies aèries o tour operadors. El overbooking, pràctica consistent en vendre més places de les existents, és comú en el sector hoteler i aeri.

Espanya és una potència turística, amb el litoral mediterrani com a destinació preferent a Europa. Milions de visitants, principalment europeus, arriben en avió durant els mesos d'estiu, buscant sol i platja. També ha augmentat el turisme de jubilats estrangers, com la colònia d'alemanys a Mallorca.

Impacte econòmic i social del turisme:

El turisme contribueix significativament al PIB i a la transmissió de valors, idees i productes. No obstant això, la feina que genera sol ser estacional i amb retribucions baixes.

Tipus de turisme:

• Juvenil: baix poder adquisitiu, allotjaments senzills (albergs) i transport barat.
• De la tercera edat: viatges en grup, itineraris definits i temporada baixa.
• Familiar: parelles amb fills.
• De grup: viatges organitzats amb activitats en grup.
• De masses: gran nombre de persones en poc espai, principalment a la costa.
• De minories: llocs poc visitats, alt nivell adquisitiu i cultural.

Turisme de masses: implica el desplaçament de gran quantitat de persones, és agressiu amb el medi ambient (genera residus i consumeix molta aigua), es concentra en zones específiques (Benidorm, Mallorca, Lloret, Málaga, Canàries) i té una elevada estacionalitat.

Tipus d'activitat turística:

• Cultural: museus, concerts, gastronomia, exposicions.
• Ecològic: espais naturals.
• Religiós: pelegrinatges.
• De salut: balnearis.
• Esportiu: competicions.
• De sol i platja: turisme de masses, costa i estiu.
• De neu: esports d'hivern, esquí, estacionari.
• De negocis: fires, convencions.

Sector turístic a Espanya:

El sector turístic és un dels principals motors de l'economia espanyola des de fa més de 50 anys, generant molts llocs de treball i divises per pagar el dèficit comercial. Espanya és la quarta destinació mundial en nombre de visitants i la segona en ingressos. Les Illes Balears lideren en places hoteleres, seguides de Catalunya i Andalusia. El turisme estranger (principalment de la UE) representa dos terços del total. El principal problema és l'estacionalitat, que crea desequilibris i precarietat laboral. El turisme de masses genera impacte ambiental (problemes d'abastiment d'aigua, depuració, residus, saturació de vies de comunicació, contaminació acústica) i concentració de l'oferta al litoral.

El turisme a Catalunya:

• Turisme de sol i platja: Costa Brava i Costa Daurada, en procés de reconversió cap a un turisme més sostenible i de qualitat.
• Esports d'aventura: Pirineu (rafting, barranquisme), Empordà (ala delta, globus, parapent), Catalunya interior (senderisme, passejos a cavall o en quad).
• Turisme de neu: transformació del paisatge a Puigcerdà, Vielha, Sort.
• Turisme cultural i de negocis: Barcelona (patrimoni arquitectònic, oferta museística, gastronòmica, lúdica i esportiva), referent en congressos i fires.
• Turisme rural i termal: oferta alternativa al turisme de sol i platja, frena el despoblament i reactiva l'economia, especialment a la muntanya. Pot generar conflictes si no es gestiona de manera sostenible.

Impactes del turisme:

Beneficiosos:

• Creació de llocs de treball i efecte multiplicador sobre l'economia.
• Reequilibri territorial i fre del despoblament.
• Millora de les infraestructures.

Perjudicials:

• Impacte mediambiental (paisatge, residus).
• Estacionalitat i saturació turística.

El 2011, Catalunya va rebre 23 milions de turistes, principalment del Regne Unit, França i Alemanya, a més de visitants espanyols (Madrid, València, Andalusia i Aragó).

Tendències del sector turístic:

• Creixement de la demanda turística.
• Augment del nombre d'allotjaments turístics.
• Diversificació de l'oferta turística.
• Auge de les línies low-cost.
• Millora dels equipaments.
• Impuls de l'Administració al sector.
• Millora de la formació dels professionals.
• Estacionalitat acusada.
• Concentració turística.
• Força de la marca Barcelona.
• Consolidació del turisme rural.
• Procedència variada dels turistes.