El Sector Secundari: Factors i Tipus d'Indústria

El sector secundari comprèn el conjunt d’activitats dedicades a processar i transformar les matèries primeres, les fonts d’energia o els productes intermedis.

Factors de Localització Industrial

Factors Tradicionals (fins a 1974)

• Disponibilitat de recursos (factor espacial): La proximitat a les matèries primeres i l’energia va ser fonamental des de l’inici de la Revolució Industrial per reduir costos de producció.
• Disponibilitat de mà d’obra (adequada, barata i poc conflictiva) (factor social).
• Proximitat al mercat (factor espacial): La localització de les empreses a prop dels eixos de comunicació era crucial per la proximitat entre productor i consumidor.
• Presència de bones comunicacions (terrestres, marítimes i aèries) (factor espacial).
• Existència d’infraestructures i altres indústries complementàries (factor espacial).
• Existència d’una classe empresarial organitzada (factor social).
• Proximitat als centres de decisió política i financera (factor social).

Tots els factors anteriors van ser fonamentals fins al 1974, moment de la crisi industrial i energètica mundial.

Factors Actuals i la Transformació Econòmica

Actualment, a més dels factors anteriors, cal tenir en compte:

• Factor socioeconòmic: Es valora el nivell de desenvolupament socioeconòmic de la zona on es vol instal·lar la indústria i el grau d’instrucció de la població.
• Factor polític: La fiscalitat (impostos) i la política econòmica del país condicionen la ubicació de les empreses. Així mateix, la política empresarial també influeix en aquesta ubicació.

Factors Clau de la Transformació Econòmica Mundial

Aquesta deslocalització industrial no hauria estat possible sense quatre factors que expliquen la gran transformació de l’economia mundial en els darrers anys:

1. Revolució tecnològica: Ha permès l’augment de la producció amb costos més baixos. Aquest canvi tecnològic es produeix després de la Segona Guerra Mundial.
2. Obertura, liberalització i desregularització dels mercats: Amb el consegüent augment dels intercanvis (mercaderies i informació), tot plegat afavorit per la millora de les xarxes de transport i comunicacions.
3. Dinamisme dels països emergents: Fonamentalment a Àsia. Països que disposen d’una força de treball nombrosa i preparada per realitzar un procés industrial basat en la manufactura, molt orientada cap a l’exportació (aparells electrònics, calçat, vestit, alimentació, etc.). Cal destacar: Brasil, Mèxic, Xina i Índia.
4. Augment dels processos de globalització: Unions regionals, organitzacions i tractats bilaterals que han incrementat la interdependència entre tots els estats del món.

La Indústria segons el Tipus de País

Les activitats industrials són diferents segons el tipus de país on es localitzen. Diferenciem aquí:

• La Indústria als Països Desenvolupats

  És moderna, amb un alt nivell de productivitat, molt capitalitzada, amb tecnologia avançada i personal qualificat, i bones infraestructures. Tot plegat els proporciona una situació de domini i una clara influència en el mercat internacional (control d’intercanvis comercials i de preus dels productes).

• La Indústria als Països en Vies de Desenvolupament

  Té un baix nivell de productivitat com a conseqüència dels pocs mitjans disponibles (capital, tecnologia, formació de la mà d’obra, etc.). Ocupen una posició perifèrica en el mercat internacional, amb poca capacitat de decisió i de control sobre els intercanvis i els preus, la qual cosa genera una alta dependència vers els països desenvolupats.

Tipus d’Indústries: Classificacions

En tenim diferents classificacions:

1. Segons la Posició en el Procés Productiu

   • Indústries de Base: Són aquelles que inicien el procés productiu, transformant les matèries primeres en productes semielaborats que utilitzaran altres indústries per a la seva transformació final.
   • Indústries de Béns d’Equip: Són aquelles que es dediquen a transformar els productes semielaborats en equips productius per a equipar les indústries. Fabriquen maquinària, equips electrònics, etc.
   • Indústries de Béns de Consum: Són aquelles que fabriquen béns destinats a l’ús directe per part del consumidor (tèxtil, electrodomèstics, etc.). Produeixen productes per al consum directe, sigui amb matèries primeres o amb productes semielaborats.

2. Segons el Tonatge de les Matèries Primeres

   • Indústria Pesant: Treballa amb grans quantitats de matèries primeres que transforma en productes semielaborats (siderúrgica, química, etc.).
   • Indústria Semilleugera: Treballa amb productes semielaborats, per tant el pes és menor. Acostumen a ser les indústries de béns d’equip (maquinària, automoció, etc.).
   • Indústria Lleugera: El pes de la matèria primera és reduït, afavorint així la seva transformació. No necessita grans instal·lacions i acostuma a ubicar-se propera al lloc de destinació.

3. Segons el Grau de Desenvolupament Tecnològic

   • Indústries Punta: Són aquelles indústries que es troben en plena expansió. Actualment són les relacionades amb la informàtica, telecomunicacions i electrònica en general.
   • Indústries Madures: Són aquelles que han arribat al punt màxim de desenvolupament, havent-se estancat la seva producció, sobretot per la utilització de tecnologia desfasada.

4. Segons la seva Mida

   • Petita indústria (menys de 50 treballadors).
   • Mitjana indústria (entre 50 i 1000 treballadors).
   • Gran indústria (més de 1000 treballadors).