El Sector Primari: Definició, Factors i Sistemes Productius

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el 25 de Agosto de 2025 en catalán con un tamaño de 5,39 KB

Sector Primari: Definició i Components Essencials

El sector primari inclou l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’aprofitament dels recursos forestals.

Als països desenvolupats, ocupa poca població (el 3%) i aporta poc al PIB (l’1,3%), amb alta tecnificació i productivitat.
Als països menys desenvolupats, ocupa molta població (el 55%) i aporta més al PIB (el 19,6%), però amb baixa tecnificació i productivitat.

Clima: La temperatura i la humitat determinen els cultius i la ramaderia de cada zona.
Relleu: L’altitud i la inclinació del terreny afecten la viabilitat dels cultius, sent les zones planes més favorables.
Sòl: La seva qualitat depèn de la textura, gruix, matèria orgànica i l’acidesa.
Aigua: La disponibilitat d’aigua és clau, i s’usen tècniques de reg per optimitzar-ne l’ús.

Pressió demogràfica: Zones molt poblades requereixen agricultura intensiva, mentre que en zones poc poblades predominen explotacions extensives.
Desenvolupament tecnològic: L’ús de regadiu, hivernacles, cultius hidropònics i maquinària permet superar limitacions naturals.
Factors històrics, econòmics i polítics: Les tradicions, els costos laborals i les polítiques agrícoles determinen els tipus de cultius i explotacions.

Espai rural: Tot aquell territori en què s’assenten els pobles i els espais no urbans.
Parcel·la: Porció de terreny que té ús agrari.
Explotació agrària: Conjunt de parcel·les gestionades per un mateix productor.
Espais agraris: Paisatges naturals que han estat modificats per l’acció de l’ésser humà.

Reg:
- Regadiu: Amb reg artificial.
- Secà: Només amb aigua de pluja.
Varietat d’espècies:
- Monocultiu: Una sola espècie.
- Policultiu: Diverses espècies.
Aprofitament de les parcel·les:
- Agricultura intensiva: Alt rendiment per hectàrea amb tècniques avançades.
- Agricultura extensiva: Grans parcel·les amb baixa productivitat.

Basats en l’autoconsum, amb parcel·les petites, policultiu, tècniques rudimentàries i baixa productivitat.

Agricultura itinerant: Tala i crema de boscos, fertilització amb cendres, però el sòl s’esgota ràpidament.
Agricultura extensiva de secà: Rotació de cultius i associació amb la ramaderia per mantenir la fertilitat.
Agricultura irrigada monsònica: Intensiva, basada en el cultiu d’arròs amb camps inundats, poca mecanització i molta mà d’obra.

Orientats a la comercialització, amb grans parcel·les, monocultiu, mecanització, ús de fertilitzants i alta productivitat.

Agricultura extensiva dels “països nous”: Monocultius en grans parcel·les (blat, soja, dacsa) amb alta mecanització.
Agricultura de plantació: En zones tropicals, dominada per multinacionals (cacau, cafè, cotó), provoca desforestació i impacte social.
Agricultura comercial tecnificada: Ús d’agrotecnologia per a màxima productivitat, especialitzada i amb distribució eficient.

Petites explotacions per a autoconsum o mercat local. Els animals s’alimenten de restes de cultius i pastures. Poc ús de tecnologia.

Producció de gran escala per a mercat. Altament tecnificada amb instal·lacions modernes, automatització, ús d’hormones i antibiòtics.

Extensiva: En grans praderies (EUA, Argentina, Austràlia), cria bovina i ovina.
Intensiva: Industrial amb animals en estables o granges (boví, porcí, avícola).

Artesanal: Utilitza aparells senzills i les captures es destinen al mercat local.
Industrial: Es fa amb vaixells grans i aparells complexos, amb tecnologia d’última generació que permet obtenir gran quantitat de captures.

Etiquetas: