Sector Primari: Agricultura, Ramaderia i Pesca - Tipus de Paisatge i Economia Agrària

II. Sector primari. Tipus de paisatge i economia agrària. Pesca i aqüicultura

1- Definició. Caça, pesca, ramaderia, agricultura. Obtenen productes de la naturalesa viva. La producció agrària final suma l'agrícola, ramadera i forestal. Als països industrials predomina el sector ramader.

Agricultura i ramaderia depenen en gran part del medi físic: temperatura, humitat, sòls, relleu... Les zones temperades són ideals. Hi ha zones gairebé nul·les per l'agricultura, massa eixutes o massa fredes. Hi ha zones com la vall del Nil i la del Mekong que s'han convertit en zones molt útils per l'agricultura per l'acció continuada de l'home durant molt de temps. Altres semblants, altres valls de rius tropicals, en canvi, segueixen sent zones pantanoses i estèrils. Les societats molt tecnificades poden superar més fàcilment les limitacions que imposa el medi, les que no en tenen depenen de les condicions físiques.

Morfologia agrària

És el dibuix o aspecte que presenta el camp. L'espai es divideix en parcel·les. Estan disposades de formes diferents: tancades o obertes, grans o petites, regulars o irregulars.

Exemples:

• Openfield. Típic del centre d'Europa. Camps sense parets ni bardisses. La terra es dividia en tres llenques per fer-hi una rotació triennal de conreus. La que es deixava en guaret servia de pastura per al bestiar. En fer-se la divisió per herència, cada família es quedava una parcel·la a cada llenca, i després la subdividia. Això inutilitzava amb camins gran part de la superfície.
• Bocage. Zona atlàntica d'Europa, amb prats i població dispersa. Paisatges de camps tancats per arbres densos o bardisses. Les parets i bardisses ocupen la terra fèrtil, creen zones d'humitat excessiva, afavoreixen la propagació de males herbes, i dificulten la mecanització. L'estabulació progressiva del bestiar o l'ús de cables elèctrics fa que siguin innecessàries. Tot i que els camps es concentrin, és necessari deixar algunes zones amb arbustos o arbres per evitar l'erosió.

Sistemes de conreus

• Policonreu. El sistema més tradicional. El pagès treballa per alimentar la família i, per tant, planta productes diferents. Avui en dia les exigències de la mecanització i la comercialització imposen una major especialització.
• Monoconreu. Especialitzar-se només en un conreu. Permet conèixer les tècniques per millorar-ne el rendiment, assegurar produccions elevades i oferir al mercat qualitats uniformes. També comporta inconvenients greus en el cas de plagues o malures i quan baixa la demanda o el preu del producte. No dóna feina permanent, pot provocar una intensa erosió dels sòls.

Tipus d'agricultura i ramaderia

• Intensives. Als llocs molt poblats on el terreny és escàs i car i les propietats petites es procura produir la quantitat més gran de productes en el mínim espai possible. S'empren adobs i llavors seleccionades, s'estudia la demanda del mercat, s'hi fa servir mà d'obra i s'hi fan les instal·lacions que cal. L'agricultura produeix sobretot fruites i verdures. La ramaderia es dedica sobretot al bestiar boví i l'avicultura. Als països del sud-est asiàtic, tenim una agricultura intensiva basada no en les tècniques modernes, sinó en aprofitar la gran quantitat de població que hi ha.
• Extensives. Es tracta d'obtenir grans quantitats a un preu baix, però sense esforçar-se al màxim. Abunda on es disposa de molta terra i hi ha poca mà d'obra. S'apliquen tècniques modernes: selecció de plantes, màquines... La producció és voluminosa, el preu baix i la comercialització fàcil. Es practica el guaret per evitar gastos en adobs.
• Agricultura de subsistència. Orientada a produir allò que necessiten els pagesos per a subsistir: aliments, vestits... L'alimentació és la preocupació essencial, per això de vegades s'empra a la majoria de la població en l'agricultura. Avui en dia, però, això al món es redueix a alguns llocs molt endarrerits. Avui es parla d'agricultura de subsistència quan els agricultors dediquen més de 2/3 parts del sòl i de la feina a l'autoconsum. El pagès treballa amb les mans i amb poques eines. Fa servir pocs animals, ja que resulten cars i a més no hi ha temps per a pasturar, ni terreny, de vegades. Els rendiments per unitat de superfície són molts cops baixos, per aquest motiu cal molta mà d'obra. Aquests països necessiten ajut per augmentar els rendiments mitjançant l'aplicació de millores tècniques.

Visió històrica. Agricultura

Revolució Neolítica. Agricultura i ramaderia, augment de producció i població. Molts artesans al camp (teixits, armes, béns d'equip...). Comerç internacional escàs. La història de l'agricultura no està exempta d'innovacions tècniques: nou instrumental, noves tècniques de regadiu, en diverses èpoques. A l'Europa feudal, grans propietats en mans d'església i nobles. Problemes de rendiments: els propietaris en tenen prou amb una renda mínima. Petites explotacions familiars. Inici de les "enclosures" a Anglaterra (E.Moderna) per incrementar la producció. Revolució Industrial. Millora dels transports. Especialització regional, consolidació de la divisió camp (agricultura i ramaderia)-ciutat (indústria i comerç). La majoria de la gent deixa de viure al camp. No obstant, la transició és lenta, molts pagesos reserven un tros de la seva feina per a l'autoconsum, potser pel record de les fams del passat.

Les noves tècniques impliquen:

• parcel·les més grans.
• producció pel mercat.
• es necessita més capital per màquines...
• organització de l'agricultura amb esperit capitalista.

S.XX. Divisió Internacional del Treball. Indústria als països rics, agricultura als pobres. Els països més avançats decideixen què s'ha de produir, on, com, els preus, les zones turístiques... Els països del 3r món no s'hi poden oposar. Major augment de preu dels factors de producció que s'adquireixen als països industrialitzats que dels productes agraris.

Europa ha tingut dificultats per adaptar-se a l'economia moderna, perquè les parcel·les són massa petites. S'ha hagut d'optar per reagrupaments, cooperatives... La gran explotació es troba en situació més favorable, ja que ha pogut mecanitzar millor els processos de producció. Sorgeix un nou tipus de treballador especialitzat en l'ús de maquinària.

Tres tipus d'activitats agràries, avui:

• Tradicionals. En degradació. Venda de les terres (per edificis...). O treball compartit amb altres activitats.
• Marginals. Horts, …
• Amb fortes inversions per obtenir productes rendibles.

Les zones que no valen ni per agricultura ni per oci, residències,... poden acabar molt degradades.