Sebastião Salgado: Diàleg, Ètica i la Condició Humana segons Bohm i Weil

David Bohm i el Diàleg en l'Obra de Salgado

David Bohm estableix que Salgado manté un diàleg amb tots els grups de persones que visita durant els seus viatges per tal d’intentar entendre les situacions i els costums. Com Bohm diu, s’estableix un principi de col·laboració entre emissor i receptor.

Salgado no es deixa portar pels prejudicis, i això l'ajuda a mantenir l'ordre simbòlic del «jo i tu» amb els poblats i tribus que visita. Tot i les diferències culturals, ell mostra un respecte total per aprendre nous coneixements i establir un mapa cognitiu més contrastat, una construcció cultural més gran i diversa. Veiem com Salgado estableix amistat amb algunes persones dels països que visita.

L'Esquema Diabòlic: Quan la Comunicació Falla

També observem l'altre tipus de diàleg: l'esquema diabòlic, el «jo o tu». Sorgeix en ocasions on la comunicació falla o no s'intenta arribar a aquesta. Això s'ha manifestat en conflictes històrics:

• La dictadura militar al Brasil.
• La Guerra del Golf.
• La Guerra de Ruanda i Iugoslàvia, on no hi ha hagut compromís per trobar la veritat.

Casos com la fam al Sahel o la sequera de Mali han estat causats per la inexistència de col·laboració entre bàndols, provocant greus conseqüències als territoris afectats.

La Culpa dels Conflictes: Individu o Societat?

Salgado té una resposta: els humans som animals ferotges amb violència extrema. Seguint l'anàlisi de Bohm, podem dir que l'humà no té la totalitat de la culpa, ja que neix amb uns valors que sí que fomenten la col·laboració (amor, pau, veritat...). Però la societat ens dona uns altres que els agreguem, com la desigualtat, l'odi i l'egoisme. Per tant, la culpa dels conflictes recau en part a la societat.

Simone Weil: La Realitat Més Enllà del Jo

Simone Weil seguia la tradició cristiana i va començar a reflexionar sobre el que passava a Europa. A Sebastião li importaven molt les persones i acceptava que hi havia una realitat fora de la seva. Volia mostrar el que passava al món mitjançant la fotografia, ensenyant que molts humans vivien en misèria i que tot el món veiés com de terrible és l'espècie humana.

L'Exigència del Bé i la Igualtat Humana

Simone creia que hi ha un vincle entre el jo i alguna cosa que no entenem, una realitat que sobrepassa. Quan acceptem aquesta realitat, reconeixem un Bé que se’ns ha donat. El que varia en cada cultura és la forma de veure el món, com veiem en el documental. Hi ha diferències, però hi ha una igualtat que fa al Bé. Sebastião intentava llançar llum a la vida dels marginats, mentre que Europa tanca fronteres.

Com s'ha mencionat anteriorment, hi ha diferències al món, però som iguals pel que fa a l'exigència del Bé, el respecte i la necessitat. El Bé i el Mal són producte de qui té poder i si consenteix aquest vincle o no.

Necessitats i Obligacions per a una Societat Justa

Al documental observem revoltes perquè els governants no entenen el vincle de llibertat d'expressió: tothom ha de poder dir el que pensa; la por no encaixa amb el sentit del Bé.

La soledat i la intimitat són necessàries per poder conèixer-se a un mateix, com és el cas del protagonista, que connecta amb les seves necessitats. Si no tens moment per a tu, estaràs condicionat.

Si les següents necessitats es compleixen, els éssers humans es converteixen en una societat que promou alegria, bellesa i fraternitat:

• Igualtat i jerarquia.
• Obeïència consentida i llibertat.
• Veritat i llibertat d'expressió.

Si no es compleixen, succeirà el contrari. Per poder orientar-nos cap al Bé, l'única manera és mitjançant les necessitats i les obligacions. Si decideixes no fer-ho, estaràs cometent un crim contra la humanitat.