SARM (Staphylococcus Aureus Resistent a Meticil·lina): Infecció, Diagnòstic i Tractament

SARM (Staphylococcus Aureus Resistent a Meticil·lina)

MRSA (Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina)

Staphylococcus Aureus

Staphylococcus aureus és un bacteri. El seu nom prové de la tendència a formar raïms, la seva forma esfèrica i el seu color daurat que a vegades tenen les seves colònies quan es cultiven. SARM són les inicials de Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina.

Reservori de SARM

El principal reservori és la naturalesa de l'ésser humà, localitzat en diferents llocs de la superfície externa de l'organisme: la pell i les mucoses de les fosses nasals, cabells, ungles, aixelles, en drenatges purulents, UPP.

Transmissió de Staphylococcus

Contacte directe entre persones o a través de material contaminat, i el personal sanitari.

Factors de Risc

Alteracions en els mecanismes de defensa i interrupcions de la continuïtat de la pell.

Fonts d'Infecció

Pacients infectats, personal portador i superfícies.

Infeccions Primàries

Infeccions de la pell (fol·liculitis), cel·lulitis, pneumònia, gastroenteritis, síndrome de xoc tòxic, infeccions de catèter intravenós.

Infeccions Secundàries

Sèpsia, meningitis i osteomielitis.

Diagnòstic

S'obtenen mostres de la zona infectada i es porten al laboratori. Al laboratori fan un cultiu. Si creix un bacteri, es fa la identificació així com la realització de l'antibiograma.

Antibiograma

Una prova microbiològica que es realitza per determinar la sensibilitat d'un bacteri enfront d'un antibiòtic.

Tractament per a Portadors

Eliminar el SARM i evitar la transmissió a altres. Tractament via tòpica amb antibiòtic i rentat amb desinfectant de pell i cabells.

Tractament per a Infectats

Antibiòtics via oral, neteja de ferides, dutxa diària amb clorhexidina durant l'aïllament.

Mesures Preventives

Aïllament, rentat de mans, guants, ús adequat dels antimicrobians.

Reflex de la Tos

En pacients intubats, en coma, sedats, amb trastorns, o amb dificultat per respirar.

Infecció Urinària

Causada per Escherichia coli. Font d'infecció: mans, sondes, cunyetes, esponges i el propi pacient rentant-se.

Criteris Clínics en Infecció Urinària

• Microbiològics: És necessari trobar més de 100.000 unitats formadores de colònies per ml de dues espècies màxim.
• Clínic: Es defineix a través de signes i símptomes clínics.

Bacterièmia

Es pot produir per l'ús de tècniques diagnòstiques o terapèutiques que posen en contacte directe el microorganisme amb el torrent sanguini o per infecció nosocomial (IN).

Factor de Risc per a Bacterièmies

Utilització de catèter intravascular, per la seva durada i l'asèpsia en la seva inserció, com les seves cures.

Cures de Catèter Intravenós

S'ha d'observar cada dia, canviar els apòsits, desinfectar, mantenir segellades les connexions no utilitzades, rentar mans i posar guants, protegir les connexions amb gases.