Sarcòfags Reials i l'Arquitectura del Sant Sepulcre

El Sarcòfag de Iunius Bassus i l'Art Paleocristià

El Sarcòfag de Iunius Bassus, de l'any 359, es troba als Museus Vaticans de Roma. Hi ha representada l’entrada de Crist a Jerusalem, una escena que està inspirada en l’Adventus Imperial de Marc Aureli (176 d.C.). En el relleu, apareix Crist damunt d’un ase. Els artistes es van trobar amb el repte de representar un episodi on Crist entra amb un ase a Jerusalem, on és rebut i aclamat, per la qual cosa representen la porta monumental tal com les feien en la seva època i tal com ells les coneixien.

El Sarcòfag de Pere el Gran i la Influència de Sicília

El Sarcòfag de Pere el Gran pertany al rei de la corona Catalanoaragonesa. Quan va morir, el seu fill Jaume II va venir des de Sicília per fer-se càrrec de la corona. Al cap d’un temps, es va començar a plantejar la construcció del seu panteó. Va fer un projecte de panteó per a ell i una tomba per al seu pare. És un tipus de tomba que fins llavors no havia estat gens freqüent, perquè ell venia de Sicília (s’ha de tenir en compte la cultura de qui encarrega les obres).

A Sicília hi havia uns enterraments sumptuosos dels reis normands. Les tombes eren sota un baldaquí, que aixopluga el sepulcre. Aquestes tombes aprofitaven sarcòfags antics. Aquest conjunt és gòtic i utilitza un vas (caixa) d’un sarcòfag antic, tot i que la tapa és molt gòtica. El sarcòfag és molt antic, del tipus anomenat banyera, i és molt probable que Jaume II el portés de Sicília. Era romà, molt probablement imperial, i estava fet de pòrfir, una pedra molt dura provinent d’Egipte, ja que aquest territorori formava part de l’Imperi Romà. El pòrfir s’associava a la dignitat imperial pel color porpra, una connotació que es manté durant tota l’Edat Mitjana. La reutilització dels sarcòfags va ser molt habitual en l’època medieval i moderna.

El Sant Sepulcre de Jerusalem i l'Anàstasi Rotunda

El Sant Sepulcre de Jerusalem (s. IV) data de l’època de Constantí i també se’l podia anomenar Anàstasi Rotunda. És la monumentalització de la tomba cristiana més santa. Com a primer emperador cristià, Constantí va monumentalitzar els llocs sants dels cristians. La tomba de Crist va ser monumentalitzada en la forma d’un mausoleu imperial. És un lloc de culte que atrau molts pelegrins, per això es va monumentalitzar. Els llocs sants es converteixen en un important referent topogràfic pels cristians (Jerusalem, Betlem, Roma...). Com més important és el lloc, més monumental serà la construcció, que pot acabar sent un referent.

Els grans edificis que allotjaven tombes eren coneguts pels relats dels pelegrins o per dibuixos, per exemple, un manuscrit carolingi amb la planta del Sant Sepulcre. En llatí, turris significa "torre", i era una manera com la gent es podia referir al Sant Sepulcre. Té un origen en una tomba; segons el Nou Testament, Crist va ressuscitar després de 3 dies. Se'n va construir la fesomia quan Constantí va decidir monumentalitzar els principals llocs de la fe cristiana.

Models de Prestigi i Difusió de l'Arquitectura Santa

La seva importància acaba sent una conseqüència artística pel fet que, en conservar-lo, acaba sent un model de prestigi. Es monumentalitza la tomba de Crist amb un edifici circular amb una basílica per celebrar el culte. Per construir un mausoleu per a Crist, agafen els mausoleus imperials d’època romana. Una tomba de prestigi és el més adequat per monumentalitzar la tomba de Crist. El model és conegut a altres indrets, ja que les tombes santes atreien visites de fidels. Els pelegrins de Terra Santa seran, a través dels seus relats, els qui faran conèixer la Terra Santa. Des del segle IV hi ha testimonis que van escriure el que van veure. És una arquitectura i un model de prestigi que, per la importància extraordinària que té pels cristians, es convertirà en un referent amb imitacions en l’època moderna.

Un dibuix d'un manuscrit carolingi del s. IX, que copia un del s. VII, acompanya un text que explica l’anada a Terra Santa d’un pelegrí. A través de textos i alguna imatge occidental, s’anava fent una idea del que era i representava un lloc sant. El sepulcre i les 12 llànties que cremaven davant de la tomba de Crist representen els 12 apòstols. L'edifici és l'Anàstasi Rotunda, és a dir, resurrecció, pel caràcter circular de la seva estructura.

Una Iconografia de l’Arquitectura

El màxim representant d’aquesta idea va ser l'historiador Richard Krautheimer, que va ser el pare de l’arquitectura política i bizantina. De fet, va formular el concepte d’iconografia de l’arquitectura, que consisteix a considerar una arquitectura com una imatge.

Podem posar com a exemple el cas del Sant Sepulcre de Jerusalem: com a partir d’un model de prestigi es converteix en una imatge amb un punt de vista estructural i estilístic, però a vegades són també una imatge, una icona. Pot ser interpretat com un element que transcendeix i es converteix en una imatge. L’arquitectura també és imatge.