Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri i Retrat Eqüestre de Marc Aureli

SARCÒFAG DELS ESPOSOS DE CERVETERI

Autor: Desconegut

Cronologia: finals s. VI a.C.

Tècnica: Ni puta idea

Materials: terracota policromada

Mides: 1,14 m. de alto por 1,9 m

Estil: etrusc

Tipologia: exempta

Localització: Museo Nacional Etrusco de Villa Giulia

Context històric i cultural

La civilització etrusca es desenvolupa a la península Itàlica entre el segle X i el segle II aC. D'origen probablement oriental, aquest poble aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus déus, per tal de no caure en desgràcia. Igualment, tal i com també succeïa en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc dona molta importància a la vida després de la mort.

Per aquesta raó, es té el costum de perpetuar la memòria del difunt, bé fos creant màscares de cera del finat o bé fent urnes funeràries on es guardaven les cendres. Només les famílies pertanyents a l'aristocràcia, tenen els mitjans per a poder construir originals sepulcres on enterrar els seus familiars.

Anàlisi formal

• Embalum rodó i alt relleu dels bustos que contrasta amb les cames aplastades.

• Unifacial

• Terracota policromada

• El único movimiento que podemos apreciar es el amago de gesto que ambos hacen con las manos, ya que los cuerpos están yacentes y rígidos

• La figura representa a una parella casada reclinant-se en un banquet a l’altra vida.

• Ulls atmetllats i sonrisa arcaica.

• Cabells poc treballats i geomètrics

• Rigidesa i hieratisme

• utilización de planos geométricos para la representación de los brazos y el torso e incluso los dedos que se reducen a formas cilíndricas así como también el óvalo en el que se insertan los rostros.

• simetría en el diván (kliné) y diagonal entre los pies y los rostros de los esposos

• descuidada en las extremidades inferiores y pies.

• El hombre va desnudo de la cintura hacia arriba y la mujer lleva el manto etrusco

• pies y calzado esculpidos con todo lujo de detalles.

Funció i significat

función y carácter funerario. Su tamaño, de casi dos metros de largo, hizo pensar que podría tratarse de un sarcófago y de ahí su nombre, sin embargo, la ausencia de restos orgánicos, nos ha llevado a pensar que más bien se trataría de una urna cineraria que albergaría las cenizas de las cenizas. En cuanto a su significado, se destacan la importancia de la institución matrimonial en la sociedad etrusca, al igual que el papel de la mujer, protagonista al igual que el hombre de los banquetes y festividades etruscas, alejándose del predominio masculino de la cultura griega.

Antecedents:

• Escultura grega

Influències posteriors:

• Escultura romana

RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI

Autor: desconegut

Cronologia: 176 d.C.

Tècnica: Cera perduda

Tipologia: Retrat imperial

Mida: 4.24 m d’altura

Material. Bronze

Context històric:

El retrat eqüestre de Marc Aureli és una obra escultòrica que va ser esculpida l’any 175 d.C. en temps de l’època de la Roma Imperial. Marc Aureli va ser l’últim emperador de la dinastia antonina. Va exercir el càrrec d’emperador entre 161 i 180 d.C., no tenia vocació per les armes,

al contrari, el seu caràcter era pacífic, melanconiós i humanitari, amb una gran afició pels temes filosòfics i partidari de la pau. Va escriure l’obra “Meditacions”, on mostra la seva filosofia estoica.

Aquesta actitud va ser interpretada pels bàrbars com a signe de debilitat, de manera que no van trigar gaire a promoure un atac. Els parts van ser els primers en posar a prova als emperadors, el que va motivar Marc Aureli, un pacífic estadista, passés la major part del seu govern en el

camp de batalla.

Anàlisi formal:

Embalum rodó i volum obert

Multifacial

Un sol bloc

Esculpit amb bronze daurat mitjançant la tècnica de la cera perduda

estàtua polícroma que ha perdut la policromia original i ha derivat en un to verdós

escultura exempta

estàtua en posició eqüestre o a cavall.

L’estàtua té el cap dret, amb la mirada dirigida al front i té el braç lleugerament estès. El braç pot ser interpretat com un gest d’arenga a les tropes, un gest d’agraïment a la gent que l’aclama o un gest de pacificació, ja que es diu que a la escultura hi havia un bàrbar vençut.

El rostre està representat de manera realista, però una mica idealitzat.

El cavall té el cap lleugerament de costat i la pota davantera dreta aixecada, mentre una de les del darrere frega lleument terra amb el casc. El cavall és corpulent, amb el cap mica desproporcionat, encara que no empetiteix l’escala de Marc Aureli, ja que en aquest cas el personatge està engrandit i les cames del genet sobresurten per sota el ventre de l’animal.
L’estàtua adquireix un extraordinari moviment en tenir la cama davantera dreta aixecada i la del darrere fregant el terra amb el casc. El temps que presenta és la captació d’un instant (rhytmos),

El rostre presenta una voluminosa cabellera de rínxols i barba poblada i llarga, amb un gest greu i una mirada penetrant produïda per l’efecte de les pupil∙les incises. És una figura sense la tensió habitual en aquest tipus d’estàtues que només pretén mostrar la imatge de l’emperador amb

rigor i veracitat, amb una caracterització anímica en què destaca el rerefons moral i la noblesa del personatge, tot i que manté certa idealització física. No vesteix armadura, porta una túnica

curta i capot del general “paludamentum”, i està calçat amb botes de patrici.

La força del cavall contrasta amb la serenitat de l’emperador. El cavall està representat amb un gran realisme, amb musculatura i plecs a la pell.

Contrast entre l'expressió serena i transcendent del emperador i la fogositat del cavall.

Funció i significat

En un desig de ressaltar el poder i la grandesa divina, Marc Aureli apareix victoriós en al∙lusió a les conquestes de les campanyes. Una d’elles contra els parts, on els romans van sortir vencedors. Aquests triomfs van ser celebrats a Roma per Lucio Vero i Marc Aureli el 15 d’agost de 166, motiu que sembla ser va motivar la realització del monument eqüestre. Té, doncs, una funció commemorativa.

Però la seva figura no apareix representada com la dels primers emperadors que mostraven els seu poder militar, sinó com un home una mica fatigat, bondadós, com un filòsof estoic desil∙lusionat que fa un gest de pau.

Antecedents

Retrats de la època imperial

Influències posteriors

Esta obra sirvió de clara inspiración a los escultores del Renacimiento que, como Donatello o Verrochio, volvierona la representación de escultura ecuestres en bronce mil años después de ésta.