El Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri: Art, Història i Significat Etrusc

El Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri

Context Històric i Cultural Etrusc

• El Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri és una obra de terracota policromada, pertanyent a la civilització etrusca. Es creu que data dels voltants de l’any 530 a.C. i se'n desconeix l'autor.
• La seva localització original era la necròpolis etrusca de Cerveteri.
• La cultura etrusca es va desenvolupar al centre-nord de la península itàlica. L'origen del poble etrusc no es coneix amb certesa, però hi ha dues teories principals.
• Els etruscs ocupaven la zona entre els rius Arno i Tíber (entre Florència i Roma actuals). El seu període de màxima esplendor se situa als segles VII i VI a.C.
• Al segle V a.C. va iniciar un període de davallada que va culminar els segles IV i III a.C. amb el sotmetiment a Roma.
• La societat etrusca estava organitzada en ciutats-estat, amb un sistema molt similar al de les polis gregues.
• La religió era una part fonamental de la seva cultura.
• La creença en una vida d’ultratomba feia que retessin un culte especial als morts i donessin molta importància als ritus funeraris. Els difunts eren esculpits o modelats en efígies en posició de repòs i eren enterrats en tombes decorades amb pintures al fresc, on es representaven alegres escenes de la vida quotidiana.
• Una mostra artística característica de l’art etrusc eren els retrats en bronze a la cera perduda, que van influir notablement en el posterior art romà.

Estil i Característiques de l'Art Etrusc

L'obra pertany a l'estil etrusc, considerat un antecedent directe de l'art romà.

Característiques Generals de l'Estil Etrusc:

• Influències artístiques d'Àsia Menor i de Grècia.

Característiques de l'Arquitectura Etrusca:

• Coneixien l'arc i la volta, elements d'origen mesopotàmic.
• Les cases eren de planta quadrada, fetes amb fang amb estructura de fusta i protegides per plaques de terracota pintada.

Destaquen dos tipus de construccions:

Els Temples Etruscs:

• La seva planta era rectangular i estaven damunt d'un podi.
• La façana d'entrada es destacava mitjançant un profund pòrtic de columnes i les escales d'accés.
• La cel·la estava dividida en tres espais.
• Els etruscs van introduir l'ordre toscà, una variant de l'ordre dòric, amb columna de fus llis i molt d'èntasi.

Les Tombes Etrusques:

• La qualitat de la tomba responia a la categoria de la família.
• Dos tipus principals:
  • L'excavada a la roca, similar als hipogeus egipcis.
  • La sala circular subterrània, que a l'exterior té forma de túmul, era la més habitual.

Característiques de l'Escultura Etrusca:

• Cert paral·lelisme amb l'escultura del període arcaic grec.
• Predomini de la terracota.
• Voluntat realista (el retrat). Els etruscs tenien el costum de realitzar màscares funeràries que van donar lloc al retrat en bronze a la cera perduda, el qual va tenir una gran influència en el posterior art romà.

Característiques de la Pintura Etrusca:

• La major part de mostres pictòriques etrusques que ens han arribat són pintures funeràries realitzades als murs de les tombes amb la tècnica del fresc.
• La mort era vista com una nova etapa i la tomba pretenia ser una casa confortable i alegre. Es decorava amb pintures al fresc amb reproduccions d'ornaments arquitectònics i d'escenes optimistes de la vida quotidiana, del difunt amb la seva família, etc. També reflectia el paisatge de l'entorn i escenes mitològiques.
• Això ens ha permès conèixer detalls de la seva vida quotidiana.

Característiques Formals, Estructurals i Materials

• El Sarcòfag dels Esposos, que en realitat és una urna funerària, ens mostra un home i una dona ajaguts sobre un «kliné» (llit).
• A nivell formal, es tracta d’un grup exempt d'embalum rodó i unifacial.
• És una obra realitzada en terracota amb la tècnica del modelatge, policromada amb colors força vius.
• Les dues figures, en actitud amable, van vestides i pentinades segons influència grega: la dona apareix vestida amb una llarga túnica i amb el cap cobert amb un gorro frigi, mentre que l’home té el tors nu.
• L’home repenja la mà dreta a l’espatlla de la dona, mentre que la mà esquerra oberta sembla apropar-se a la de la dona, com per rebre alguna cosa.
• Els rostres inexpressius, el perfil geomètric i hieràtic, els ulls ametllats, el somriure estereotipat i l’actitud gestual de les mans transmeten sensació d’afecte i ens recorden els Kuroi i les Korai de l’escultura arcaica grega.

Tema Representat: Significat i Funció

Els personatges són representats amb un gest vitalista i optimista, i és una mostra de l'intent realista de reproduir de manera fidel els trets de les persones mortes.

La tomba etrusca reproduïa la casa i en ella es representaven pintures al fresc, amb tot tipus d’escenes (dansa, banquets, genets, acròbates, etc.).

Un aspecte a remarcar és la representació del marit i l’esposa compartint un mateix kliné, possiblement en un banquet, de manera relaxada i tranquil·la.

La posició de la dona en primer terme ens parla de l’important paper que ocupava la dona etrusca dins de la seva societat, molt per damunt del lloc que ocupaven les dones en les altres societats mediterrànies de la seva època i fins i tot del posterior món romà.

Funció del Sarcòfag:

• Funció Funerària: El Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri, tot i que és de dimensions considerables, és en realitat una urna funerària on desar les cendres dels difunts.
• Homenatge als Difunts: Relacionat amb les creences de la vida després de la mort.
• Demostració de Posició Social: Si tenim en compte que els monuments funeraris responien a la importància dels difunts, podem deduir que el Sarcòfag dels Esposos també pretenia mostrar el nivell social dels difunts representats.

Exemples relacionats: Sarcòfag de Laerthia Seianti, segle II a.C.; Cap de noi, segle III a.C. (Museu Arqueològic, Florència).

Models i Influències Artístiques

El Sarcòfag dels Esposos recull aspectes estilístics que ens permeten relacionar-lo amb els Kuroi i les Korai de l’escultura arcaica grega (tors nu, ulls ametllats, somriure arcaic, pentinat geomètric).

La seva evolució cap a la voluntat de presentar el rostre de manera individualitzada i realista va tenir una forta influència en l’escultura de la Roma clàssica.