Santiago Rusiñol i L'alegria que passa: biografia i anàlisi

1) Biografia de Santiago Rusiñol (1861-1931)

Santiago Rusiñol (1861-1931), pintor i escriptor, va ser un dels introductors del simbolisme a Catalunya i un dels personatges emblemàtics del modernisme català. Fill d'una família de fabricants de teixits, va renunciar al negoci familiar per dedicar-se a la pintura. Es va relacionar amb altres artistes, com Ramon Casas o Enric Clarassó, i va passar temporades a París, on s'impregnà dels corrents artístics del moment; des del seu casal a Sitges, el Cau Ferrat, protagonitzà la bohèmia de la fi del segle XIX.

Va obtenir grans èxits teatrals amb obres com L'alegria que passa, Cigales i formigues, L'heroi i La mare. La seva obra més ambiciosa és la novel·la L'auca del senyor Esteve. Finalment, va morir el 13 de juny de 1931, a Aranjuez.

2) Simbolisme de l'obra i dels personatges

Rusiñol recrea simbòlicament el conflicte artista–societat i identifica els artistes del circ (el Clown, Cop-de-puny i Zaira) amb la Poesia, és a dir, amb un grup d'escollits que representen uns valors exemplars. La gent del poble s'identifica amb la Prosa i, en general, amb la societat materialista i prosaica que és incapaç de valorar la bellesa de l'art.

Per tant, Rusiñol ataca la burgesia perquè no és capaç de concedir a l'art i a l'artista el reconeixement que es mereixen i perquè no valora els sacrificis que fan aquests artistes per treure la societat del seu ensopiment. En síntesi, el que Rusiñol reclama és el reconeixement de l'art.

3) Context social, històric i literari de l'obra

L'alegria que passa es va escriure a finals del segle XIX, dins del moviment del Modernisme català (aproximadament entre 1890 i 1910). En aquella època, la societat catalana vivia un moment de canvis industrials i de creixement de la burgesia, però també d'una crisi espiritual i cultural: la gent donava més importància als diners i al treball que no pas a l'art i a la bellesa. Davant d'això, els modernistes, com Santiago Rusiñol, volien renovar l'art i la societat, defensant la llibertat creativa, la sensibilitat i la recerca de la bellesa.

A nivell literari, el Modernisme es caracteritza per l'ús del simbolisme, el llenguatge poètic i la crítica al materialisme.

4) Personatges de "L'alegria que passa". Què simbolitzen?

• L'alcalde: 60 anys. Home fort i de mal geni.
• Joanet: Fill de l'alcalde. 24 anys. Jove de poble que s'ha omplert el cap de cabòries mal païdes. És l'únic que planteja la possibilitat d'escapar-se'n (potser hi ajuda el fet que ha viscut a la ciutat, símbol de progrés i modernitat).
• Agneta: Promesa d'en Joanet. Noia indiferent, adotzenada, del rengle de virtuoses per tendència.
• Tòfol: 40 anys. Panxacontent del poble. Bon home i mandrós.
• Tuies: La seva dona. Directora del marit i encarregada de la botiga.
• Clown: Bohemi, amb bons sentiments, burlant-se fins i tot d'ell mateix. És la concepció rusiñoliana de l'artista i s'identifica amb aquell ésser privilegiat que ha de treure la societat del seu immobilisme i que, a canvi, espera el reconeixement del seu art.
• Cop-de-puny: 40 anys. Veritable brut ambulant, dominat per la seva força bruta.

Els artistes del circ s'identifiquen amb la Poesia, és a dir, amb un grup d'escollits que representen valors ideals.

5) Espai i temps

L'escena passa en un poble indiferent, vulgar i ensopit. En el fons, travessant l'escenari, hi ha la carretera, ben polsosa, i dos o tres guarda-rodes. Al voltant es veuen algunes botigues: un carreter, amb una roda al peu del portal; un fuster, amb una caixa de morts; un estanc; un boter, amb bots de vi inflats al portal, i un hostal, amb una tauleta fora. A primer terme, una placeta. A l'esquerra, una església sense estil ni ordre d'arquitectura, amb tres esglaons al davant i una capelleta amb un fanal apagat. A la dreta, un ferrer, amb ferradures a la porta. Al mig de la plaça, dos bancs corcats, de pedra. Comença la tardor; de tant en tant caurà alguna fulla seca.

Són dos quarts de cinc de la tarda; per tant, el temps intern és d'un sol dia (unes hores) i el temps extern correspon al final del segle XIX.

6) Característiques del teatre modernista simbolista

El teatre modernista simbolista expressa idees i sentiments a través de símbols, més que no pas mostrar la realitat. Dona importància a la bellesa, a l'art i a l'emoció, amb un llenguatge poètic i ple de metàfores. S'hi reflecteix la crítica a la societat burgesa, materialista i sense esperit. A L'alegria que passa, els artistes simbolitzen la llibertat i l'art, mentre que el poble representa la rutina i la mediocritat.

Valoració crítica de "L'alegria que passa"

L'alegria que passa és un quadre líric en un acte, publicat el 1898 i estrenat el 1899 al teatre íntim d'Adrià Gual. Es considera deutora de l'estètica decadentista, on s'exalta l'enfrontament de l'artista —representat simbòlicament per la faràndula— i la societat —identificada amb els habitants del poble.

L'arribada sobtada del circ (poesia) al poble (prosa) provoca l'enfrontament entre els dos col·lectius, en què l'artista és marginat. El circ representa els valors ideals i la gent del poble representa la societat materialista, incapaç de valorar la bellesa de l'art. En Joanet és emprat per Rusiñol com un «pont» entre els dos mons: un home idealista que somia amb fugir i unir-se a l'art, però la seva covardia i la influència del poble l'acaben frenant.

Rusiñol fa servir elements costumistes a l'hora de descriure el nucli de l'acció; fent ús de l'adjectivació, de l'ambientació musical i d'elements sonors, es crea un escenari dominat per la monotonia i l'ensopiment.

- Pròleg, L'alegria que passa, Ramona Bosch i Bosch.