Santa Sofia, la Mesquita de Còrdova i Monreale

Bizanci: Santa Sofia de Constantinoble

Autors: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Cronologia: 532-537. Tipologia: Església. Materials: Maó i marbre amb interior recobert de mosaics. Estil: Bizantí. Localització: Istanbul (antic Constantinoble).

Biografia dels autors

Antemi de Tral·les era l'arquitecte principal de Justinià; ambdós autors són arquitectes d'urbanisme i teòrics. Isidor de Milet, a part de ser arquitecte, va ser professor de la universitat d'Alexandria i de Constantinoble.

Context i descripció de l'obra

Es tracta d'un temple de planta basilical amb tres naus i un nàrtex que separa la gent que no està batejada. Té un iconostasi perquè la gent hi pugui veure. Té una forma rectangular de 70x80 m i una alçada de 55 m. És un gran espai amb una sola coberta que dona un efecte de planta central per la distribució de les columnes i la cúpula.

L'alçat i la cúpula

L'alçat es divideix en tres nivells separats amb arcs de mig punt. En última instància, hi ha un tambor i la cúpula, que és espectacular, amb 35 m de diàmetre i un llanteró al centre. Destaca l'ús de la trompa de l'arc de mig punt i la petxina exterior (per primera vegada s'utilitza una petxina en una cúpula moderna). Té quatre contraforts que tanquen l'estructura.

La llum aconsegueix penetrar a l’interior gràcies al gran nombre d’obertures que hi ha als murs –que no tenen una funció de suport– i a les 40 finestres radials del tambor, que dibuixen un anell lumínic sobre el qual sembla que floti la "volta celeste", simbolitzada per l’enorme cúpula.

Tipologia, significat i funció

La basílica té una funció religiosa. És un lloc d’oració i, al llarg de la història, ha passat de ser un espai sagrat per al món cristià a ser-ho per al món islàmic. Aquesta basílica va ser construïda sobre les restes d’un temple del segle IV que Constantí havia consagrat a la Saviesa Divina.

La Mesquita de Còrdova

Autor: Desconegut. Cronologia: 785-789 (ampliada posteriorment fins al 987). Tipologia: Mesquita. Materials: Pedra, maó i fusta. Estil: Hispanomusulmà. Localització: Còrdova.

Context històric

L'Islam apareix al segle VII a la península Aràbiga amb la predicació de Mahoma. L'expansió va ser molt ràpida a causa de la predicació i, sobretot, a la guerra santa; en un segle s'havia arribat al Nord d'Àfrica i a la península Ibèrica. La conquesta es va iniciar el 711; el territori conquerit s'anomenava Al-Andalus i s'hi distingeixen tres etapes.

Descripció del recinte

És un gran recinte rectangular de 178x125 m, envoltat d'un mur ple de contraforts amb entrades. S'accedeix a un gran pati central, el Pati dels Tarongers, envoltat de porxos. Hi ha una font anomenada Sabil, amb quatre sortides d'aigua per a les ablucions.

L'interior: El Haram

S'accedeix al Haram, amb unes naus (inicialment 11) dividides per columnes. El mur de l'alquibla és la part més sagrada, orientada cap a la Meca. El mímbar és el lloc del púlpit. La maqsura és l'espai tancat on se situa l'autoritat. També hi ha el minaret, que és la torre per cridar a l'oració. Al mihrab, situat al mig de les naus (que finalment van ser 19), s'hi col·loca l'Alcorà. Té dos aiguavessos i cúpules poligonals amb finestres radials.

Nivells i decoració

• Nivell interior: Mur senzill fet de pedra i tàpia, amb contraforts i unes 19 entrades amb merlets. Les entrades tenen un cos central i dos laterals amb arcs de ferradura i finestres calades.
• Nivell exterior: Decoració geomètrica i vegetal (horror vacui).

Dins la sala hipòstila, trobem grans columnes de secció circular amb capitells de pedra amb trapezis invertits sobre un arc de ferradura de colors i sobre un arc de mig punt (arcs polilobulats).

Funció i influències

Tipologia: Mesquita. Significat: Lloc de postració (masjid), submissió a la divinitat i pregària cinc cops al dia. Funció: Religiosa-litúrgica (culte), purificadora i mostra de poder. Influències: Adaptada de la mesquita de Damasc; va influir en l'arquitectura romànica i va adoptar l'arc de ferradura visigòtic present a tota la península.

Mosaic de l'Absis de Monreale

Autor: Desconegut. Cronologia: 1119 (Catedral construïda el 1172). Tècnica: Mosaic (opus tessellatum). Materials: Granit i tessel·les. Estil: Bizantí. Tema: Religiós. Localització: Monreale, Sicília.

Context històric de Sicília

Sicília formà part de l’imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans se’n van apoderar. El rei de Sicília, Roger I, que capitanejava una expedició normanda cap a Terra Santa, va expulsar els sarraïns de l’illa. Durant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale assolí una gran esplendor que queda palesa en la catedral construïda per ordre del rei Guillem II de Sicília l’any 1172.

Descripció i estil

Les figures estan representades frontalment i en forma de fris. S'utilitza la perspectiva jeràrquica, especialment en la gegantina representació del Pantocràtor. La Mare de Déu amb el Nen Jesús, asseguda en un tron, adquireix notorietat per ocupar l’eix central d’un dels frisos.

• Hieratisme i rigidesa: Idealització, simetria i proporcionalitat geomètrica dels rostres, malgrat tractar-se de retrats individualitzats.
• Dinamisme: Present en algunes de les túniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt.
• Fons daurats: Confereixen a l’escena gran solemnitat i una dimensió atemporal.

Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat, i també en grec en el cas de les figures principals. El cromatisme és molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de les túniques.