Santa Sofia: Cúpula, Disseny i Arquitectura

Santa Sofia d'Istanbul: Una Fita en la Història de l'Arquitectura

L'obra, en el seu conjunt, recull en gran manera tota la tradició constructiva i els avanços tècnics de l'arquitectura romana. L'estudi de la planta resulta el d'una obra exemplar, ja que aconsegueix sintetitzar magistralment la planta basilical de tres naus de tradició occidental i la planta centralitzada de tradició oriental.

S'aconsegueix configurant una planta de tres naus, encara que inscrites en una planta de creu grega, i, per una altra, centralitzant la concepció espacial de l'edifici per mitjà d'una cúpula realment impressionant, que marca una fita en la història de l'arquitectura.

En aquest sentit, resulta determinant l'estudi de planificació i contraforts de la cúpula, ja que contribueix també a remarcar l'eix longitudinal i, alhora, el concepte de centralització.

La Cúpula: Suports i Distribució del Pes

La cúpula descansa sobre dues grans exedres o mitges cúpules, una en la part de la capçalera i una altra als peus, i aquestes dues, al seu torn, descansen sobre altres dues petites exedres cadascuna, obertes en els angles.

Amb això s'aconsegueix, en primer terme, remarcar l'eix longitudinal de l'edifici (gràcies especialment a les dues primeres exedres, i a l'existència d'un nàrtex en l'entrada i d'un absis semicircular en la capçalera); en segon lloc, configurar una concepció ovalada de la planta, més mòbil; però alhora reforçar així mateix el sentit de centralització, donades les dimensions de la cúpula i l'efecte centralitzat que crea la seva concentració de llum. Finalment, s'aconsegueix assentar un sistema original, nou i extraordinàriament dinàmic de distribució de forces.

El pes de la cúpula es reparteix així en un procés concatenat, encadenat, a través de les exedres, afermant-se a més per mitjà dels suports estàtics que representen els quatre grans pilars centrals i que, al seu torn, transmeten el pes de la coberta per mitjà d'arcs transversals cap a sengles contraforts exteriors, també de considerables dimensions i tremenda aparença.

Les Naus Laterals i la Nau Central

Quant a les naus laterals, estan separades de la nau central per arcs de mig punt assentats sobre columnes i pilars, cobrint-se per mitjà de voltes d'aresta.

L'Interior: Un Disseny Únic i Inigualable

A l'interior, l'efecte que aconsegueix aquest disseny sense precedents, adquireix tota la seva raó de ser en la seva concepció espacial, que resulta única i inigualable.

Sens dubte, torna a ser la cúpula la principal protagonista de l'efecte aconseguit. Si bé no és tan gran com la del Panteó (31 m de diàmetre per 44 m d'aquella), el seu efectisme és molt més espectacular, ja que l'esmentat sistema de suports i la lluminositat que irradia afavoreix la il·lusió visual que està "suspesa en l'aire".

La Cúpula: Detalls Constructius i Efecte Lumínic

La cúpula s'articula com una petxina gallonada de quaranta nervis i quaranta elements corbs, que recolzen en quatre petxines. Està construïda amb maons posats de cant i gruixuts llits de morter per aconseguir una major lleugeresa, i manca de tambor, gràcies precisament al seu peculiar sistema de suports.

Aquest mateix sistema permet també l'obertura de nombroses finestres a la base de la cúpula en quedar lliure de pesos, la qual cosa influeix decisivament en l'efecte lumínic de Santa Sofia.

La Llum i els Materials: Creant una Atmosfera Única

En efecte, Santa Sofia sorprèn a l'interior per la seva lluminositat, procedent no només de les finestres de la cúpula central sinó també de les exedres majors i menors i dels murs laterals, moltes de les quals eren en origen de colors.

A això cal afegir la utilització de marbres policromats en els pilars principals, que aconseguien mitigar la percepció visual de la seva grossor, així com la utilització de marbres de colors, pòrfir o basalt, en les columnes que separaven les naus.

Igualment significativa és la utilització dels capitells "albarda", capitells corintis de fulles planes i treballades a trepà buscant el clarobscur, i amb amplis cimacis damunt per realçar i sobreportar el suport dels arcs.

Els Mosaics: Desmaterialització i Lluentor

Sense oblidar la importància en aquest fenomen de desmaterialització dels mosaics, que enriqueixen aquest interior i que, col·locats precisament allà on es disposaven els llums i torxes, aconseguien centelleigs i reverberacions lumíniques d'una lluentor prodigiosa. Se sap d'alguns d'aquests mosaics, com una Verge amb el nen en l'altar i un Pantocràtor en la cúpula, que serien els més importants i dels quals no queda resta algun, més molts altres les restes de la qual, escassos, queden disseminats pel temple.

Amplitud, Dinamicitat i la Funció de les Naus Laterals

També cal destacar en aquesta concepció interior la sensació d'amplitud que aconsegueix el disseny de la planta; la dinamicitat que suposa l'alternança d'elements esfèrics i rectes; així com la constant combinació d'espais entrants i sortints, que dilaten l'espai i l'agiliten en una contínua sensació centrífuga i flexible.

En aquest sentit, cal destacar també el paper de les naus laterals, dividides en dos pisos per a la ubicació del "matronium" en la superior, amb columnes i pilars, i arcs de mig punt que s'alternen i es repeteixen rítmicament en el pis superior.