Santa Sofia de Constantinoble: arquitectura i art bizantí

Santa Sofia de Constantinoble: obra mestra de l'art bizantí

La imatge que comentarem fa referència a la basílica (actualment mesquita) de Santa Sofia de Constantinoble, considerada l’edifici més excel·lent i característic de l’art bizantí. Aquest temple monumental es va construir durant el regnat de Justinià I, el Gran, a mitjan segle VI, i va ser projectat per Antemi de Tralles i Isidor de Milet. La seva construcció simbolitza el màxim esplendor polític i religiós de l’imperi bizantí i la voluntat de reflectir el poder de l’emperador a través de l’arquitectura.

Materials i decoració interior

Santa Sofia es va construir amb materials senzills, com pedra i maó, que queden amagats sota l’exuberància de mosaics i daurats que cobreixen l’interior. L’exterior, en canvi, és sobri i sense ornamentació, la qual cosa permet apreciar el sistema de coberta i els elements estructurals del conjunt. Aquest contrast entre austeritat exterior i fastuositat interior és una característica típica de l’art bizantí. Per a la gran cúpula es van utilitzar teules d’argila blanca i esponjosa procedents de l’illa de Rodes, molt lleugeres, que van permetre aixecar una estructura monumental sense que col·lapsés.

Planta i cúpula principal

La planta de Santa Sofia s’allunya de la tradició basilical romana de tres naus longitudinals i adopta una planta centralitzada, organitzada al voltant d’un gran quadrat central que sosté la cúpula principal. Aquesta gran cúpula, de 31 metres de diàmetre i 56 metres d’altura, té una forma semiesfèrica lleugerament rebaixada i està reforçada per 40 nervis que convergeixen al centre. Entre els nervis s’obren finestres d’arc de mig punt que proporcionen una il·luminació abundant i contribueixen a la sensació d’espai eteri i monumental.

Estructura i sistemes de suport

El pes de la cúpula es recull en quatre pilars colossals, sobre els quals descansen grans arcs que transmeten les càrregues a les voltes i als pilars laterals. Les naus laterals estan dividides en trams entre pilars i estan cobertes per voltes d’aresta, mentre que l’accés al temple es realitza a través d’un doble pòrtic o nàrtex. Per contrarestar les pressions gegantines de la cúpula, es van construir successives mitges cúpules i, posteriorment, contraforts exteriors durant l’època otomana, que van alterar l’harmonia original del conjunt.

Interior, materials i simbolisme

L’interior de Santa Sofia destaca per la seva decoració sumptuosa: marbre blanc, porfid vermell a les columnes, mosaics i daurats a la cúpula creen un espai de gran monumentalitat. La llum que entra a través de les nombroses finestres d’arc de mig punt reforça el simbolisme religiós: Crist és present com a «llum del món» i l’edifici esdevé un pont entre el món celestial i el terrenal, reflectint alhora el poder religiós i polític de l’imperi bizantí.

Dades clau

• Autors: Antemi de Tralles i Isidor de Milet
• Mandatari: Justinià I, el Gran
• Segle: mitjan segle VI
• Diàmetre de la cúpula: 31 metres
• Altura de la cúpula: 56 metres