Santa Maria del Mar i Mare de Déu dels Consellers: Anàlisi i Context

Santa Maria del Mar: Una Joia del Gòtic Català

Nom: Santa Maria del Mar.

Autor: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig.

Any: 1329-1383.

Tipologia: Església.

Materials: Pedra i vidre.

Estil: Gòtic.

Localització: Barcelona.

Arquitectura del gòtic català, realitzada per Despuig i Montagut entre el 1328 i el 1383. Els materials utilitzats són principalment pedra. El sistema constructiu és arquitravat i voltejat. És un edifici de tres naus, un absis amb deambulatori i nou capelles radials. L'interior està estructurat en quatre grans trams quadrats i tres capelles laterals per tram. Els pilars apareixen nus, sense nervis, de secció octogonal i 18 m d'altura. Les capelles tenen la meitat de l'altura de la nau lateral, i la nau lateral té menys altura que la nau central. Tot plegat dóna una sensació d'espai, tant per la igualtat de les seves naus com per la separació entre els pilars.

L'exterior reuneix tots els elements del gòtic català: línies horitzontals, grans llenços de mur, superfícies nues, grans contraforts adossats al mur, coberta amb terrats, torres octogonals. La façana occidental, emmarcada verticalment per dos contraforts i dues torrelles d'angle, està ritmada horitzontalment per la cornisa i pel cos apaïsat de la part baixa. La rosassa centra la part alta del mur, amb una claraboia. Va ser construïda al lloc on suposadament havia predicat l'apòstol Sant Jaume i on va ser enterrada la patrona de la ciutat, Santa Eulàlia. És una església parroquial dedicada a la Verge del Mar i és el símbol de l'expansió pel Mediterrani.

Mare de Déu dels Consellers: Obra Mestra de Lluís Dalmau

Títol: Mare de Déu dels Consellers.

Autor: Lluís Dalmau.

Cronologia: 1443-1445.

Tècnica: Oli i tremp sobre fusta.

Mides: 3,11x3,11 m.

Estil: Gòtic flamenc.

Tema: Religiós i civil.

Localització: MNAC (Barcelona).

L’escena es presenta emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica en la qual es distribueixen 3 franges verticals. En la representació l’artista fa ús de la superposició de plans amb la finalitat de provocar una sensació més gran de profunditat i perspectiva. Per fer-ho, situa la Mare de Déu dels Consellers en primer pla, als àngels cantors en segon pla i finalment un paisatge al fons. Dalmau utilitza la tècnica de les veladures que consisteix en la superposició de capes de pintura que deixen transparentar-ne les més profundes i donen una aproximació més gran a la realitat. El color mostra una rica harmonia en els vestits. Pel que fa a l’estructura, l’obra és harmònica i equilibrada. Predominen les línies verticals en l’arquitectura dels fons i els personatges, que es combinen amb les línies en diagonals que van a parar al centre on està la Verge i el nen que formen un gran triangle. S’introdueix una perspectiva lineal central amb el punt de fuga al cap de la Verge, que aporta gran profunditat i crea diferents plànols. Es crea la sensació d’espai gràcies a l’enrajolat del terra i el paisatge a través de les finestres. Però la perspectiva és encara imperfecta, ja que els personatges en primer pla són més petits que els dels fons.