Santa Maria del Mar: Història i Art Gòtic

Santa Maria del Mar

Fitxa Tècnica

Títol: Santa Maria del Mar
Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Cronologia: 1329-1383
Tipus: Església
Materials: Pedra i Vidre
Estil: Gòtic
Localització: Barcelona

Autors

Aquests dos arquitectes eren dels més rellevants del gòtic català, pel reconeixement que van obtenir amb altres edificacions com la Seu de Manresa o el claustre de la catedral de Vic. El mestre d'obres fou Pere Oliver, però més tard ho acabà sent Guillem Metge. El gremi de treballadors del port va tenir un paper important, ja que van finançar la construcció i també van ajudar en la seva construcció.

Anàlisi Formal

Santa Maria del Mar és una església de planta basilical sense transsepte. L'interior està cobert per volta de creueria, presenta una planta amb tres naus separades per 8 columnes octogonals de 18 metres i un presbiteri amb un deambulatori amb nou capelles radials. Entre els contraforts hi ha 22 capelles, a més de les obertures de les 4 portes. L'espai interior és ampli per les poques columnes, l'escassa ornamentació i la il·luminació natural provinent dels finestrals, les llunetes i la rosassa. La coberta exterior és a dues aigües, però molt aplanada. A la façana principal predominen les línies horitzontals i està flanquejada per dues torres octogonals. La portalada està decorada en el timpà i als laterals. A sobre hi ha una gran rosassa amb dos contraforts amb pinacles. Al timpà hi ha una escultura de Jesús entre la Verge Maria i Sant Joan, i a cada costat seu, una figura masculina carregant una pedra, fent homenatge als qui van construir l'església.

Anàlisi Conceptual

Santa Maria del Mar va ser cotitzada en gran part pels gremis del port. Es va construir gràcies a l'auge econòmic, que començava al segle anterior amb l'expansió per la Mediterrània, i que va deixar la ciutat de Barcelona al s.XIV amb una alta demografia, una gran activitat mercantil i una intensa activitat constructiva. Abans hi havia un temple conegut com a Santa Maria de les Arenes, però va arribar a tenir un aforament insuficient per la nova Barcelona. L'edificació es va convertir en l'església del poble i als capitells i portes s'aprecien les representacions dels oficis artesans. Segons una llegenda urbana, al lloc on es va construir el temple s'havia enterrat la patrona de Barcelona, Santa Eulàlia i, també hi havia predicat Sant Lluc. La seva funció era religiosa i propagandística. Actualment, s'ha utilitzat per a la celebració de concerts de jazz, música clàssica, òpera, etc. Rep influència de l'ordre del Cister i segueix el model arquitectònic del Llenguadoc. Santa Maria del Mar és un dels edificis religiosos més importants del gòtic català, també va servir de model per la catedral de Palma.

Context Gòtic

En aquest període, la base de la societat la protagonitzaven la religió, la monarquia i el sistema feudal. En aquesta etapa s'aprecia un fort desenvolupament de l'economia i expansió gràcies a l'augment demogràfic, l'obertura de noves rutes comercials, etc. Les millores tècniques agrícoles del treball al camp van esdevenir el pas d'economia rural a un mercat urbà. Va sorgir la nova classe social, la burgesia, formada per artesans i comerciants que esdevenen molt poderosos. Van facilitar que la cultura passés a mans dels ordes mendicants de les ciutats (franciscans i dominicans), els quals van crear escoles i universitats. També es van construir altres institucions com palaus, l'ajuntament, edificis de l'Estat, el Parlament, etc. La burgesia va acabar amb el teocentrisme i es va centrar més en un antropocentrisme que trencava amb la societat feudal. No obstant això, aquest estat de benestar i desenvolupament es va veure interromput per la crisi que va arribar amb la Pesta Negra, les guerres i la fam. També es va produir la divisió d'Occident amb Erasme i després la reforma protestant de Martí Luter. En aquest moment va sorgir un corrent de pensament, l'Humanisme, iniciat a Itàlia al s. XVI. Abans de l'església de Santa Maria n'hi va haver una de més petita, però posteriorment es va aixecar aquesta. Va patir un incendi i també un terratrèmol.

Estil Gòtic

A mitjans del s.XII va sorgir aquest període històric a França i es va estendre per l'Europa Occidental. A Itàlia va acabar al s.XV amb el Renaixement, però a la resta d'Europa va perdurar fins al s.XVI. L'art gòtic és principalment urbà, per això l'arquitectura és la millor manera d'expressar-se, deixant la pintura i escultura com a subordinades. Amb l'aparició de la burgesia començaran a representar-se temes profans i la temàtica religiosa ja no serà tant didàctica sinó més decorativa, amb un naturalisme que voldrà ser més realista amb proporció. La catedral gòtica va ser l'edifici principal que volia impactar els fidels amb grans alçades i murs estrets on destaca la verticalitat. Aquest canvi respecte al romànic es veurà en la utilització d'arcs apuntats i la volta de creueria que distribuiran millor el pes. La planta de creu llatina seguirà vigent, però amb un transsepte més curt. A l'exterior es van utilitzar arcbotants i contraforts per compensar el pes de les voltes de l'interior. La il·luminació té un paper important, ja que s'utilitzarà als interiors amb llums de colors a través de vitralls i rosasses. A l'exterior, la façana principal normalment serà acompanyada d'una rosassa i portalades ricament decorades, la coberta a dues aigües.

Mare de Déu de les Roques

Fitxa Tècnica

Títol: Mare de Déu de les Roques
Autor: Leonardo da Vinci
Cronologia: 1483-1486
Tècnica: Oli sobre taula passada a tela
Mides: 2 x 1,22 m
Estil: Renaixentista
Tema: Religiós
Localització: Museu del Louvre, París.

Autor

Leonardo da Vinci va néixer a Florència al 1452 i va morir al 1519. Va ser un home d'esperit universal que destacava per ser científic, pintor, escultor, arquitecte, inventor, poeta, entre d'altres. És reconegut com un humanista amb cert interès pel naturalisme que va trencar amb el Quattrocento. L'any 1482 abandona la cort dels Mèdici per traslladar-se a Milà, on treballa per a Ludovico, conegut com el Moro. Un any més tard començarà a pintar la Mare de Déu de les Roques i més tard, la famosa Santa Cena. L'any 1516 va escriure un tractat sobre la pintura. Al 1516 es trasllada a França convidat pel rei Francesc I.

Anàlisi Formal

Aquesta obra probablement formava part d'un retaule inacabat. Es representen les figures de Maria, Jesús, Sant Joan i un àngel, en una cova amb el cel obert al fons. La pintura consta de tres plans per augmentar la visió de profunditat. Al primer es troben els personatges, al segon pla la vegetació de les roques i finalment, les roques del fons amb el cel. La Verge està al centre del quadre amb un vestit blau, asseguda, arrupint Sant Joan i mirant dolçament el nen Jesús mentre el protegeix amb la mà esquerra. Sant Joan està amb la posició de resar amb les seves mans. Al costat dret hi ha un jove que no s'ha identificat el seu sexe i està assenyalant Sant Joan. Jesús apareix beneint amb la mà dreta a Sant Joan. Les seves expressions transmeten serenor, seguretat i harmonia. És una composició equilibrada i triangular delimitada per la Verge i els dos infants amb perspectiva lineal. Els colors són sobris i destaquen els grisos, blaus i marrons. S'aprecia la utilització de l'sfumato que dona una aparença més realista al fons de l'obra, al tercer pla. La il·luminació és artificial, ja que il·lumina els personatges i el fons del paisatge amb una llum irreal que no té origen.

Conceptes

• Cinquecento: Nom que es dona al Renaixement italià al s.XV.
• Planta de creu grega: Planta d'una església en forma de creu, en la qual la nau longitudinal és igual a la nau transversal.

Anàlisi Conceptual

Es tracta d'una pintura de caràcter religiós on es veu representada l'escena d'un evangeli apòcrif que explica l'episodi de la fugida d'Herodes a Egipte protagonitzada per Maria acompanyada de Jesús. En aquesta fugida van descansar en una cova i allà es trobà amb el cosí de Jesús, Sant Joan, que estava protegit per l'arcàngel Uriel després de la mort dels seus pares. Jesús està beneint Sant Joan amb la mà dreta i sabem que l'altre és Sant Joan perquè porta una creu de canya i és característica seva. L'arcàngel Uriel, protector de les persones desvalgudes, té una mirada perduda i assenyala Sant Joan, que està arrupit per la Verge. Aquesta obra volia expressar el tema de la Immaculada Concepció, el qual afirmava que Maria és l'única humana que no té el pecat original, amb funció didàctica i devocional. L'obra havia de decorar l'església de San Francesco el Grande de Milà, però no va ser acceptada, ja que també era inusual en la iconografia de l'època.

Context Renaixement

Aquest moviment cultural, intel·lectual i artístic va sorgir al s. XIV al nord d'Itàlia, especialment a Florència, i es va estendre per Europa durant el s.XVI. Es caracteritza per la recuperació de la cultura clàssica grecollatina amb l'Humanisme. Aquest corrent tenia una visió antropocèntrica en la qual l'home és lliure i proveït de raó, tot contrari al teocentrisme del passat. Les millores de vida van afavorir el creixement demogràfic de les ciutats, les quals eren el centre econòmic, polític, cultural i artístic. També, gràcies a les noves rutes de comercialització va millorar l'economia europea i es va incrementar la circulació monetària, gràcies a l'arribada de l'or i la plata americanes. Va haver-hi una profunda transformació de la societat, la qual va fer descobriments científics i avenços tècnics molt importants que van enriquir la cultura i millorar la vida (perfeccionament de la brúixola, la impremta de Gutenberg, el desenvolupament de les ciències, etc.). Al s.XV la península Itàlica estava fragmentada políticament. Al nord estaven les repúbliques independents governades per famílies aristocràtiques o burgeses, al sud hi havia els regnes de Nàpols i Sicília, i al centre els estats pontificis. La societat era capitalista i això va provocar rivalitats entre les principals monarquies europees: francesa, anglesa i castellana. El repartiment i control d'Europa va provocar enfrontaments. Amèrica va ser descoberta al 1492 i també va ser un territori que va generar conflictes bèl·lics per a la seva colonització. També va haver-hi una important lluita religiosa en contra del dogmatisme de l'església catòlica quan ningú abans s'havia atrevit a dur a terme aquesta reforma religiosa. Va provocar l'inici de la Contrareforma i gràcies a personatges com Martí Luter, Erasme de Rotterdam o Joan Calví es va enfortir més la llibertat religiosa.

Estil Renaixentista

El Cinquecento correspon al segle XVI i cal destacar la màxima època d'esplendor entre els anys 1500 i 1520, en la qual Roma és el centre cultural d'aquest auge artístic i Venècia la reemplaçarà posteriorment. La recerca de la perfecció en els últims anys del segle XV és l'expressió d'optimisme humanista i de la visió d'un món en ordre. La seva visió del món és el d'un món de bellesa, equilibri, ordre i grandiositat. Tanmateix, és en la pintura on s'arriba a un dels moments de més equilibri i harmonia.

En general, al Cinquecento hi haurà més llibertat i importància pels estils personals. També es centra en un màxim naturalisme, amb l'ús de la perspectiva aèria i a un ús més significatiu del color. A més de la perspectiva, els pintors van aprofundir en altres aspectes tècnics com ara el volum, l'escorç, la llum, la composició, el paisatge i la relació entre les figures i l'espai arquitectònic.

La temàtica religiosa fou la més representada, no obstant això, es van establir nous temes, com al·legories, mitologia, paisatges i retrats. S'incorporen progressivament la pintura a l'oli en detriment de la pintura al tremp. Malgrat tot, els pintors continuen experimentant sobretot en la pintura mural, perquè és la que es destina a la contemplació general dels ciutadans. Els papes, tals com Juli II i Lleó X, tenen un paper important en aquesta brillantor cultural, gràcies als seus encàrrecs, van fer de Roma una ciutat cosmopolita i a l'avantguarda artística.