Sant Vicent Ferrer: Vida, Obra i Impacte Històric

Sant Vicent Ferrer: mestre en teologia, orador extraordinari, predicador incansable i amb una extensa reputació de taumaturg, es va convertir en una figura molt destacada en l’Europa del seu temps. L’any 1380 escriu el tractat de De moderno ecclesiae schismate, dedicat al rei Pere el Cerimoniós, on defensa agosaradament el papa d’Avinyó Climent VII en la disputa del Cisma d’Occident. En 1389, gaudint ja d’un gran prestigi, és nomenat mestre en teologia i predicador general de l’ordre dels dominics. En 1399, després d’una greu malaltia, experimenta una transformació espiritual i abandona la cort papal per lliurar-se a la predicació.

Inicia la seva tasca de missioner a València, on aconsegueix les primeres conversions multitudinàries i viatja durant la resta de la seva vida arreu dels Països Catalans, Castella, Galícia, País Basc, Bretanya, Flandes, Suïssa… Anava acompanyat sempre d’una multitud de penitents de tota classe i condició, alguns dels quals s’havien desprès de lligams materials per tal de seguir-lo.

L’oratòria de Sant Vicent Ferrer està relacionada amb Ramon Llull ja que exposen un mateix ideal: han de creure i com han d’actuar per a guanyar-se el cel del més enllà. Gràcies als sermons sabem com vivien en el segle XIV. Un dels conceptes importants, com ja hem vist, és que ens mostra la València d’aquell segle.

Sant Vicent Ferrer és molt important i conegut per tota Europa. Va morir a Bretanya. Aquest, va més enllà dels predicadors, també era taumaturg (persona que fa miracles) i, per això, era tan conegut en l’àmbit popular. Tots aquests miracles es troben també a altres cultures. També era polític, va participar en el Compromís del Casp. Els teòlegs estaven pròxims a la gent de poder perquè eren els confessors dels prínceps i reis. Una altra forma de veure a Sant Vicent és com l’intel·ligent ja que es va formar en la universitat i, a més a més, va escriure tractats teològics i filosòfics en llatí. Aquests tractats són referencials en la filosofia de l’època. Un tracta si existeixen o no els universals. Sant Vicent Ferrer va renunciar a aquesta faceta. Els tractats van ser escrits després de la seua formació universitària i apuntaven a una carrera molt brillant però ell va optar per dedicar-se a la predicació.

Es va dedicar a la predicació perquè segons ell el va cridar Déu. Els últims anys de la seva vida, Déu li va dir que la gent havia oblidat la moral cristiana i, a més, li va dir que s’acostava l’Apocalipsi. Sant Vicent divulga els seus coneixements al poble (laics en general). Per a ell, tots han de rebre explicacions de teòlegs per a entendre la paraula de Déu. Per tant, la salvació del poble és feina de predicador. A finals de l’Edat Mitjana la creença de la fi del món estava per tot arreu.

L’església en aquell moment tenia les seves jerarquies de vegades enfrontades. Sant Vicent no era un clergue qualsevol perquè pertanyia a una ordre religiosa. A l’Edat Mitjana podien pertànyer als clergues seculars (segle: món/ temps de 100 anys) que són els que viuen en el món, és a dir, en contacte directe amb la gent.