Sant Vicenç de Cardona: Joia del Romànic Llombard Català

Sant Vicenç de Cardona

Context Històric

Les primeres informacions sobre aquesta església daten de l’any 980, quan es té constància que diversos clergues hi vivien en comunitat. El 1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona, que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat.

L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l’actual església de Sant Vicenç de Cardona, que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Eriball.

Estil Arquitectònic

Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més representatius de l’estil llombard, que va penetrar a Catalunya durant el primer quart del segle XI, i que té com a principal característica constructiva les galeries d’arcs cecs.

Tot i que des d’un punt de vista constructiu el temple no aporta grans novetats, la disposició de l’espai i les voltes atrevides que el sustenten la converteixen en un dels punts culminants del romànic del segle XI, juntament amb:

• Els monestirs de Cuixà i de Ripoll
• Les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí

Descripció de l'Edifici

Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri, únicament decorat als murs amb parelles d’arcs cecs (conegudes com a bandes llombardes), separats per petits contraforts anomenats lesenes. Aquests elements, a més de reforçar l'estructura i el pes dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a accentuar l’alçada de l’edifici. També com a element decoratiu, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis central del transsepte.

L’església té una planta basilical amb les següents característiques:

• Tres naus precedides per un atri o nàrtex amb tribuna, des d’on els vescomtes presidien les cerimònies.
• Un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus.
• Una capçalera amb tres absis i una cripta, on es guardaven les relíquies.

L’espai interior es distribueix de manera que a cada tram de la nau central li corresponen tres petites voltes de creueria a les naus laterals. La separació dels trams centrals es realitza mitjançant robustos pilars cruciformes que recullen la força dels arcs torals de l’alta volta de canó i els arcs de mig punt que separen les naus.

Interpretació i Evolució

L’església va ser construïda per servir com a edifici de culte cristià. A les darreries del segle XI, la petita comunitat es va convertir en una canònica augustiniana, formada per un abat, dotze canonges i alguns sacerdots. El 1592, l’església es va secularitzar i es va convertir en una col·legiata secular.

Finalment, el 1794, a causa de la seva situació estratègica, tant la col·legiata com el temple van ser convertits en una caserna militar.