Sant Vicenç de Cardona: Arquitectura Romànica i Història Medieval

Sant Vicenç de Cardona: Joia del Romànic Català

1. Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1029-1040 (primera meitat del segle XI)
• Localització: Cardona (Bages)
• Tipologia: Església
• Estil: Romànic
• Material: Pedra
• Sistema Constructiu: Arquitravat i voltat

2. Context Històric i Cultural

Aquesta església era, en origen, la capella del castell de Cardona. Els comtes van protegir l’església amb donacions. L’any 1019, el vescomte de Cardona, aconsellat per l’abat Oliba, va reconstruir l’església, que estava molt malmesa. També s’hi va establir una comunitat de clergues de l’Orde de Sant Agustí.

A finals del segle XVI, el conjunt es va separar i, més tard, es va convertir en caserna. Amb el pas del temps, l’església va quedar abandonada fins que, l’any 1952, va començar la seva reconstrucció.

3. Anàlisi Formal de Sant Vicenç de Cardona

És una església de planta basilical de tres naus (la nau central més ampla i de més alçada que les laterals), un transsepte molt curt amb un creuer i un cimbori; i una capçalera formada per tres absis (el central més gran). Sota l’absis central hi ha la cripta (on es guardaven les relíquies).

Elements de Suport

• Els pilars cruciformes.
• Murs gruixuts i massissos.
• Els arcs faixons que sostenen el pes de la coberta, juntament amb els arcs formers.

Elements Suportats

• La volta de canó.
• Les voltes d’aresta que cobreixen les naus laterals.
• Les voltes de quarts d’esfera als absis.
• La coberta.
• La torre octogonal.

Espai Interior

A l’entrada hi ha un atri o nàrtex (una mena de vestíbul) amb voltes d’aresta. A sobre hi ha una tribuna des d’on els vescomtes seguien la cerimònia.

A cada tram de la nau li corresponen tres voltes d’aresta de les naus laterals. La separació de cada tram es fa mitjançant grans pilars cruciformes que recullen tota la força dels arcs faixons de la volta de canó central i els arcs formers de les naus laterals. Finalment, cada absis correspon a una de les tres naus.

Espai Exterior

Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri i simple. Únicament els murs estan decorats per arcs cecs, també anomenats arcs llombards, i lesenes (franges verticals que tenen una doble funció: reforçar els murs i subratllar la verticalitat de l’edifici).

Finalment, també cal destacar les finestres cegues que recorren la part superior de l’absis central.

La Llum

La llum prové de quatre finestrals a cada costat dels murs i de tres grans finestrals a l’absis. A més, a la cúpula del creuer hi ha dotze petites obertures i un òcul que aporten molta llum a l’interior de l’església.

Tot el cos del presbiteri queda elevat, ja que a sota es troba la cripta (una planta de tres naus dividides per dues fileres de columnes amb capitells piramidals sense decoració).

Entorn i Integració Urbanística

Aquesta obra és una església de grans dimensions que es troba situada dalt d’un turó, des d’on es domina tot l’entorn. Tot i que destaca molt, queda completament integrada perquè la pedra amb la qual es va construir va ser extreta de la mateixa zona. L’edifici està en una zona estratègica, ja que era la frontera durant la Reconquesta i disposava d’una important mina de sal.

4. Anàlisi del Contingut i Funció

Originàriament, l’església del castell tenia una funció parroquial i, al segle XI, va acollir una comunitat de monjos de Sant Agustí (agustinians).

A finals del segle XVI, l’església va ser convertida en una col·legiata secular. Al segle XVIII, els monjos van marxar i el castell es va convertir en una caserna militar i l’església, en un magatzem.

5. Model i Influències Arquitectòniques

Models

És un dels edificis més representatius de l’estil llombard (primer romànic català) per l’ús d’arcs cecs i lesenes. Sant Vicenç de Cardona, juntament amb els monestirs de Cuixà i Ripoll i les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, constitueixen els punts culminants del romànic català.