Sant Agustí: Pensament Filosòfic i Teològic

Sant Agustí: Fe i Raó

«Creu per entendre, no vulguis entendre per creure.» Aquesta fou la divisa agustiniana, expressió del corrent de pensament cristià medieval que mantingué una actitud oberta enfront de la filosofia i la raó. Certament, l'ésser humà té una naturalesa deficient (és pecador) i necessita el do gratuït (la fe) per sadollar totes les seves aspiracions de felicitat i coneixement veritable. En conseqüència, l'actitud de Sant Agustí en aquesta qüestió tan característica del pensament medieval és la de col·laboració entre fe i raó, entre teologia i filosofia. Abans d'obtenir la fe, la raó i la filosofia poden ajudar els humans en la recerca de la veritat; una vegada aconseguida la fe, la raó pot aclarir, il·lustrar i precisar els continguts de la fe: la fe que cerca entendre.

Sant Agustí: La Creació de Déu

El món ha estat creat per Déu, segons els models (Idees) de la seva ment en un acte voluntari i lliure, en un exercici de la seva omnipotència. Les coses del món són contingents, procedeixen i depenen de Déu, són i són com són perquè així ho ha decidit Déu. Déu és un ésser necessari. Déu podia crear el món o no crear-lo; si el creava, havia de fer-lo tal com és, no perquè no pogués fer-lo d'una altra manera, sinó perquè el va fer seguint el model de les seves Idees. Cada ànima individual és producte de l'acció creadora de Déu, que l'ha feta a imatge i semblança seva.

Sant Agustí: Temporalitat i Historicitat

Amb la creació comença el temps, cosa que volia dir abandonar la visió cíclica de l'esdevenir pròpia dels grecs, on no hi havia principi ni fi. El jo, descobert pel cristianisme agustinià, va lligat a la consideració del temps i de la història. La consciència del jo descansa en la memòria, i aquesta és possible gràcies al temps. Amb el descobriment de la temporalitat, també va néixer la consciència de la historicitat: Agustí va iniciar la filosofia de la història.

Sant Agustí: El Mal, la Llibertat i la Gràcia

El mal era un problema que preocupava especialment Sant Agustí. En el seu pas pel maniqueisme, havia trobat la solució del mal com a principi metafísic, originari i intrínsec a la naturalesa de l'univers. Més endavant, seguint el neoplatonisme, havia considerat el mal pròpiament com a no-ésser, com a quelcom negatiu, com a privació del Bé, que ens impedeix acomplir allò que hem de ser. Segueix, doncs, Orígenes i considera que el mal no pot haver estat creat per Déu, ja que Déu no pot haver creat quelcom negatiu, en ser ell mateix perfecció i bondat pura. D'altra banda, tampoc es pot trobar en la matèria, ja que forma part de la Creació, que és producte de la voluntat de Déu. Sant Agustí defineix, aleshores, el mal moral com a producte de l'ésser i del seu comportament injust envers els seus semblants. Té el seu origen en la lliure voluntat de l'home, amb què Déu l'ha dotat. Per això Déu no és responsable del mal ús de la llibertat.