Sang: funcions, composició i tipus de mostres

Sang: definició i característiques

SANG → Fluid viscós que el cor bombeja per tot l'organisme a través del sistema vascular, perquè arriba a tot el cos.

Aspecte i propietats

• Aspecte: viscós
• Tacte: untuós
• Color: vermell
• Temperatura: 38 ºC
• pH: 7,35–7,45
• Proporció: és el 8% del pes corporal d'un home d'uns 70 kg

Característiques generals

Espècimen més usat habitualment per als estudis analítics per la riquesa de dades.

Depenent de l'estudi, pot demanar-se sang total, plasma o sèrum.

Funcions

• Transport: captura l'O2, recull nutrients i després els allibera a les cèl·lules de tot el cos per a la realització de les funcions vitals.
• Regulació: mantenir la temperatura, el pH, l'homeòstasi interna i assegurar les condicions necessàries per a la vida.
• Protecció: defensa davant agressions internes o externes mitjançant les cèl·lules del sistema immunitari.

Composició

• 55% plasma sanguini
• Plasma: 90–92% aigua
• 7–8% sals minerals i proteïnes

Nota: La diferència entre el sèrum i el plasma és que en el plasma hi ha fibrinogen i en el sèrum no.

Tipus de mostres sanguínies

• Via venosa: la més utilitzada ja que té menys possibilitat de causar traumatisme al pacient, té una major facilitat d'accés i permet l'obtenció d'un volum de sang adequat. La zona idònia per a la punció és la fossa antecubital en la part anterior del braç.
• Via arterial: s'utilitza menys perquè és dolorosa, d'accés difícil i el pacient pot tenir risc d'hemorràgia i trombosi. Zones d'extracció: arteria radial (zona interna del canell) o l'arteria humeral.
• Via capil·lar: s'usa en casos que el mètode de mesura és la química seca, perquè no és necessari un gran volum de sang; és de fàcil accés i presenta poques possibilitats de provocar traumatismes al pacient.

Fases del processament

• Preanalítica: 70% d'errors.

S'inicia amb la indicació de la prova.

Prosegueix amb la sol·licitud que completen el facultatiu.

Instruccions.

Preparació del pacient.

Depèn de:

• Condicions prèvies del pacient abans de la prova.
• Procediment d'extracció.
• Conservació.
• Transport de les mostres.

Tubs:

• Sèrum: gel separador, recobert de silicona i activador de la coagulació.
• Hemograma: interior recobert de silicona i K2 EDTA polvoritzat.
• Coagulació: solució de citrat de sodi tamponada en una concentració del 3,8%.
• Determinacions especials: neutres.
• Flaçons d'hemocultius: aeròbics i anaeròbics.

Codis de taps i ús

• Vermell: cap additiu; ús: bioquímica en sèrum, serologia, banc de sang.
• Verd: heparina; ús: bioquímica en plasma.
• Violeta: EDTA; ús: hematologia, estudis citològics, recomptes hematològics.
• Blau clar: citrat; ús: estudis de coagulació.
• Gris: oxalat/fluorur; ús: determinació de glucosa.
• Negre: citrat de sodi; ús: velocitat de sedimentació.