San Pietro in Montorio: Joia del Renaixement de Bramante a Roma

San Pietro in Montorio: Obra Mestra de Bramante

El Templet de San Pietro in Montorio, dissenyat per Donato Bramante (nascut a Urbino el 1444 i mort a Roma el 1514), és una joia de l'arquitectura renaixentista. Construït el 1502 a Roma, Itàlia, aquest edifici emblemàtic utilitza materials nobles com la pedra, el marbre i el granit.

Biografia de Donato Bramante

Donato Bramante, figura clau del Renaixement, es va dedicar inicialment a la pintura abans d'esdevenir el màxim exponent de l'arquitectura de l'Alt Renaixement. Va col·laborar amb Leonardo da Vinci en la renovació cultural de Milà i va tenir un paper fonamental en la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Descripció Formal del Templet

El Templet de San Pietro in Montorio es distribueix en dos pisos, mostrant una harmonia arquitectònica excepcional:

Primer Pis: Peristil i Entaulament

• Comença amb una escalinata circular que delimita un peristil de setze columnes d'ordre toscà.
• Sobre les columnes s'alça un entaulament clàssic, compost per un arquitrau, un fris amb tríglifs i mètopes decorades amb els instruments del martiri de Sant Pere, i una cornisa.

Segon Pis: Tambor i Cúpula

• S'inicia amb una balustrada que envolta un cos cilíndric, que actua com a tambor i aporta lleugeresa al conjunt.
• Aquest nivell presenta una alternança de finestres obertes, finestres cegues i nínxols amb forma de semicúpules coronades per una petxina.
• Damunt d'aquests elements s'eleva una cúpula de mitja esfera, els nervis de la qual convergeixen en una llanterna rematada amb una creu.

Interior: Cel·la i Cripta

• L'interior alberga una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur.
• Està erigida sobre la cripta, construïda al lloc on es creu que Sant Pere va ser crucificat.
• Al costat oposat a l'entrada principal, hi ha un petit altar de només 4,5 metres de diàmetre, dissenyat per a celebracions litúrgiques amb un grup reduït de fidels.

Entorn i Integració Urbanística

Inicialment, Bramante va concebre el Templet emmarcat en un pati circular, amb la intenció de potenciar la monumentalitat del seu llenguatge clàssic. No obstant això, aquest projecte no es va materialitzar, i el Templet va quedar integrat dins del claustre rectangular del Monestir de Sant Pere, actualment seu de l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma.

Malgrat aquesta limitació espacial, els meticulosos càlculs geomètrics i de proporcions de l'autor, juntament amb una concepció gairebé pictòrica de la llum que crea clarobscurs entre els diferents espais i volums, van permetre que l'edifici assolís la seva desitjada monumentalitat.

Funció, Contingut i Significat

El Templet, finançat pels Reis Catòlics, va ser erigit per commemorar el martiri de Sant Pere. La tradició situa aquest lloc al Mont Janícul, on l'apòstol va ser crucificat i va morir.

La tipologia circular de l'edifici va ser una elecció deliberada de Bramante, en sintonia amb la creença neoplatònica. Segons el filòsof i teòleg Marsilio Ficino, la forma geomètrica més perfecta, l'esfera, correspon a Déu. Per aquesta raó, San Pietro in Montorio és considerat el temple platònic ideal, i la seva cúpula simbolitza la transició del món terrenal al celestial.

Models i Influències Arquitectòniques

Fidel a l'ideal renaixentista, Bramante va recuperar la tipologia del temple circular o tholos, originada en l'antiga Grècia i reformulada posteriorment en l'època romana. Els referents més destacats d'aquesta arquitectura van ser, sens dubte, el Temple de Vesta i el Panteó de Roma.

El Templet de San Pietro in Montorio es va erigir com un model clàssic a seguir durant tot el Cinquecento. De fet, dos anys més tard, va servir de referència per al quadre Els Esposoris de la Mare de Déu de Rafael.