San Pietro in Montorio: Arquitectura del Cinquecento

La capella de San Pietro in Montorio va ser construïda en el marc del Renaixement italià a inicis del Cinquecento. El Renaixement es divideix en dos grans períodes: el Quattrocento (s. XV) i el Cinquecento (s. XVI). El començament del s. XVI és el període més famós de l’art italià i un dels més grans de tots els temps.

Bramante i l'Arquitectura del Cinquecento

Bramante posa les bases de l’arquitectura del Cinquecento. Nascut a Urbino, participa en l’ambient culte d’aquest ducat. Abans d’anar a Roma, on rep l’encàrrec de construir la nova basílica de Sant Pere del Vaticà, construeix diferents esglésies a Milà, totes de planta basilical allargada, cobertes de volta de canó i cúpula. L’interior és gran i lluminós i encara conserva el sentit decoratiu del Quattrocento. Destaca la basílica de Santa Maria della Grazia.

L’obra romana és més monumental i sòbria, més clàssica. El projecte de Sant Pere del Vaticà és de planta centralitzada; es tracta d’una creu grega inscrita en un quadrat i coberta amb una cúpula monumental. Té quatre entrades simètriques i una façana de formes clàssiques. A la seva mort el continuaren Rafael i Miquel Àngel i, ja al segle XVII, l’acabà Maderno allargant la planta i descentrant la cúpula.

Descripció de San Pietro in Montorio

Pel que fa a San Pietro in Montorio, es tracta d’una petita capella feta de pedra i granit, arquitravada i voltada. Damunt d’un sòcol esglaonat s’alcen 16 columnes d’ordre toscà, les quals suporten un entaulament dòric amb arquitrau, fris (decorat amb elements cristians) i cornisa. Al pis superior hi ha una balustrada, el tambor, la cúpula nervada i una llanterna coronada amb una creu. El mur circular de la cel·la està envoltat de pilastres adossades i s’hi alternen finestrals i nínxols.

Aquesta petita obra té una planta circular i s’erigeix damunt d’una cripta on es creu que s’alçà la creu en què crucificaren Sant Pere. El diàmetre del temple és de 4 m. Disposa d’un altar al cantó oposat a la porta d’entrada.

Influència i Significat

L’edifici fou un model a seguir durant el Cinquecento. Per a construir el temple, Bramante s’inspirà en el Temple de Vesta i el Panteó, ambdós situats a Roma. Dos anys després Rafael pintà Les esposalles de la Verge on apareixia un temple molt semblant al de Bramante. La seva arquitectura també influirà a Miquel Àngel i Palladio.

Aquest temple, finançat pels Reis Catòlics, es féu per commemorar el martiri de Sant Pere, i simbolitza la fundació de l’Església catòlica. Per aquest motiu es va alçar on, segons la tradició, Sant Pere fou crucificat. Elements de la litúrgia cristiana i del martiri del sant decoren el fris i donen un valor al·legòric a l’obra.

La planta circular respon a la creença neoplatònica del filòsof i teòleg italià Marsilio Ficino segons el qual a Déu correspon l’esfera per la seva perfecció (de fet, els filòsofs grecs ja havien relacionat l’esfera amb allò diví).

La cúpula amb la llanterna i la creu poden representar l’elevat món celestial.

Funció i Context Històric

El temple té una funció religiosa (és una església) i commemorativa. Bramante el va construir amb la intenció d’investigar noves formes arquitectòniques inspirades en l’època clàssica. Va ser com un assaig abans d’emprendre la Basílica de Sant Pere, que no va poder acabar i que va rebre modificacions respecte el projecte original. Així com la capella Pazzi de Brunelleschi es considera l’obra programàtica de l’arquitectura del Quattrocento, aquesta ho és del Cinquecento.