San Pietro in Montorio: Anàlisi Arquitectònica i Simbolisme

San Pietro in Montorio

1. Classificació de l’obra:

• Títol: San Pietro in Montorio
• Autor: Donato Bramante
• Cronologia: 1502
• Escola o país: Roma (Itàlia)
• Estil: Renaixentista

2. Descripció de l’obra:

a) Elements tècnics i estructurals:

I) Materials: pedra, marbre i granit.

II) Elements sostenidors: 16 columnes d’ordre toscà, una balustrada que encercla el cos cilíndric que fa les funcions de tambor (i, a la part interior, un mur amb pilastres adossades).

III) Elements sostinguts: un entaulament clàssic: format per un arquitrau; un fris dividit en tríglifs i mètopes, decorades amb les imatges dels instruments del martiri de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana; i una cornisa. També hi ha una cúpula de mitja esfera, al pis superior, els nervis de la qual acaben en una llanterna rematada amb una creu.

b) Elements decoratius: 16 columnes toscanes, entaulament (amb les seves parts: arquitrau, cornisa i fris dividit en tríglifs i mètopes, decorat amb les imatges dels instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana), cúpula de mitja esfera i la llanterna rematada amb una creu.

c) Espais interiors:

• Tipus de planta: planta circular
• Parts: cel·la.

d) Espais exteriors:

Façana: és un temple de planta circular rodejat per 16 columnes d’ordre toscà, que sostenen un arquitrau (el fris del qual està decorat amb tríglifs i mètopes, amb relleu baix, que al·ludeixen al martiri de Sant Pere). El temple està coronat per una cúpula semiesfèrica, que es troba sobre un cos cilíndric que fa la funció de tambor, rematada per una creu.

e) Relació amb l’entorn: en un primer moment Bramante es va plantejar d’emmarcar la seva obra en un pati circular que potenciés la monumentalitat del llenguatge clàssic. Això no es va dur a terme i el templet va quedar atrapat dins el claustre rectangular del monestir de San Pietro.

3. Funció: El temple, que va ser finançat pels Reis Catòlics, es va edificar per commemorar el martiri de sant Pere al lloc en què la tradició situa la roca del mont Janícul, on l’apòstol va ser crucificat i mort.

4. Simbolisme: La tipologia circular de l’edifici va ser elegida per l’arquitecte d’acord amb la creença neoplatònica expressada pel filòsof i teòleg Marsilio Ficino, que afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més perfecta: l’esfera. Per aquesta raó, San Pietro in Montorio és considerat el temple platònic ideal, i la seva cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.

5. Antecedents i influències posteriors: Seguint l’ideal renaixentista, Bramante recupera la tipologia de temple circular o thólos que, iniciada en l’època grega, va ser reformulada posteriorment en l’època romana. El temple dedicat a la deessa Vesta i el Panteó de Roma van ser els dos màxims referents d’aquesta arquitectura. San Pietro in Montorio es va convertir en el model clàssic a imitar durant tot el Cinquecento, i fou un referent del quadre Esposori de la Mare de Déu, de Rafael.

6. Relacions amb obres similars de l’autor o de l’escola: Presbiteri de Santa Maria presso San Satiro (1482) i Claustre de l’església de Santa Maria della Pace (1500 - 1504).

7. Diferències amb altres solucions coetànies: El 1942 es va començar a construir la Iglesia de Santa Maria delle Grazie. Es va començar a construir a l'estil gòtic però va ser acabada per Bramante, a l'estil renaixentista.

8. Context històric i artístic: Roma es converteix en el centre de l’art a Itàlia sota el mecenatge dels papes; en ascendir Juli II demanà a tots els grans artistes contemporanis de l’època el projecte d’una església que estigués més acord amb els nous temps: llavors contractà Miquel Àngel, Bramante i Rafael, entre d’altres, per a la construcció de Sant Pere de Roma. Durant aquest període daurat del Renaixement al Cinquecento, aquest tempietto va ser finançat pels Reis Catòlics per commemorar el martiri de Sant Pere. El temple simbolitza la fundació de l’església.