San Pietro in Montorio: Anàlisi arquitectònica i històrica

San Pietro in Montorio

FITXA TÈCNICA

Edifici: San Pietro in Montorio

Autor: Donato Bramante (prop d’Urbino, 1444-Roma, 1514)

Estil: 1502

Tipologia: església

Material: pedra, marbre i granit

Localització: Roma (Itàlia)

Context Històric

Cal situar l’erecció d’aquest edifici de culte en el context de màxima esplendor de la Roma renaixentista. A mitjans del segle XV, el papa Nicolau V va reformar la ciutat eterna, projectant la construcció de la basílica de Sant Pere, que es va fer realitat unes dècades més tard. Però l’assalt de les tropes encapçalades per l’emperador Carles I d’Espanya (atac esdevingut l’any 1527, conegut com il sacco di Roma) va generar la decadència del papat, cosa que provocà una posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

Biografia de l'Autor

Donato Bramante és el millor representant de l’arquitectura de l’alt Renaixement, malgrat que probablement va dedicar una bona part de la seva carrera inicial a la pintura. Es creu que va néixer prop d’Urbino, però la primera referència documental que se’n té, de l’any 1477, el situa a Bèrgam, treballant al palau Podestà. L’any 1480 es va establir a Milà, on va participar, amb Leonardo Da Vinci, en la renovació artística i cultural de la ciutat. L’any 1499 es va traslladar a Roma, on s’estava començant aleshores la construcció de la basílica de Sant Pere, en la qual va participar com a arquitecte.

Descripció Formal

El temple es divideix en dos pisos. El primer comença amb una escalinata circular que limita el peristil de 16 columnes, d’ordre toscà, damunt les quals s’aixeca un entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb les imatges dels instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana, i una cornisa. Tornant al primer pis, cal dir que el mur circular està envoltat per pilastres adossades, que s’alternen amb nínxols i finestrals. És a dir, que Bramante segueix el mateix esquema que el pis superior que tot seguit veurem.

El pis superior s’inicia amb una balustrada que encercla un cos cilíndric que fa les funcions de tambor i que contribueix a la lleugeresa del conjunt. Aquí se succeeixen una sèrie de finestres obertes, finestres cegues i nínxols amb forma de semicúpules coronades per una petxina. Damunt d’aquests elements s’aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis de la qual conflueixen en una llanterna rematada amb una creu.

A l’interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur, erigida damunt la cripta construïda al lloc on es creu que es va plantar la creu en què va ser crucificat sant Pere. Al costat oposat a l’entrada principal hi ha un altar petit, de tan sols 4,5 m de diàmetre, pensat per a la celebració litúrgica d’un grup de fidels poc nombrós.