San Carlo alle Quattro Fontane: Obra Mestra del Barroc de Borromini a Roma

San Carlo alle Quattro Fontane: Joia del Barroc Romà

L'església de San Carlo alle Quattro Fontane, construïda a Roma (Itàlia) entre 1634 i 1667 per Francesco Borromini (1599-1667), és una obra mestra de l'estil barroc. La seva tipologia és d'església i els materials principals utilitzats van ser el maó i l'estuc.

El Barroc: Context i Característiques Clau

El Barroc és un estil artístic que va sorgir a Itàlia (especialment a Roma) a finals del segle XVI i es va estendre per tot Europa i Amèrica Llatina al llarg del segle XVII i les primeres dècades del segle XVIII. Es considera que el Barroc va concloure al voltant de 1700 (mort de Carles II d'Espanya) i 1715 (mort de Lluís XIV de França), donant pas al Rococó.

Les característiques més destacables del Barroc inclouen:

• El moviment i el dinamisme
• Els efectes lumínics dramàtics
• La mescla de les arts majors (arquitectura, escultura, pintura)
• La teatralitat i l'emoció
• La propaganda del poder (religiós i monàrquic)

Francesco Borromini: L'Arquitecte Més Original

Francesco Borromini (1599-1667) fou l'arquitecte més original de la Roma barroca. Fill de picapedrer, va heretar l'ofici del seu pare, arribant a tallar marbre per a la catedral de Milà. L'any 1619 es va traslladar a Roma, on es va dedicar exclusivament a l'arquitectura, sent deixeble de figures com Carlo Maderno i Gian Lorenzo Bernini.

El Primer Gran Encàrrec: San Carlino

El primer gran encàrrec de Borromini fou la construcció de l'església de San Carlo alle Quattro Fontane (coneguda popularment com a San Carlino), en un petit solar urbà situat al centre de Roma. Iniciada l'any 1634, Borromini hi va aportar el seu innovador concepte arquitectònic, basat en el moviment ondulant, present tant en l'espai intern (planta i alçat) com en la façana.

Altres obres destacades de Borromini inclouen:

• L'església de Sant'Ivo alla Sapienza
• L'església de Santa Agnès a la Piazza Navona

Ubicació i Solucions Arquitectòniques

San Carlino es troba en una cruïlla de carrers definida per les quatre fonts que donen nom a l'església. Borromini va haver de fer front a les reduïdes dimensions i la irregularitat del terreny. Per compensar l'estretor de l'espai, es va buscar donar una marcada verticalitat a l'obra.

L'estructura és típicament barroca, amb un joc constant d'entrants i sortints còncau-convexos, on la línia corba predomina absolutament.

Descripció Formal de San Carlo alle Quattro Fontane

La Façana: Moviment Còncau-Convex

Borromini va estructurar la façana de San Carlino en dos pisos. Cadascun d'ells es divideix en tres "carrers" mitjançant una combinació de columnes menors i columnes d'ordre gegant. Ambdós cossos estan separats per un entaulament que reprodueix l'ondulació creada pel joc de formes còncaves i convexes, present tant en els carrers laterals com en el carrer central.

Detalls de la Façana

Al primer nivell de la façana hi trobem la porta d'accés principal. Damunt d'aquesta, una fornícula acull l'estàtua de Sant Carles Borromeu, coronada per les ales de querubins. Aquesta estàtua es correspon, al pis superior, amb un medalló sostingut per àngels, reforçant la verticalitat i la iconografia de l'obra.

La Planta: Octògon Ondulat

La planta de San Carlino es defineix a partir d'un espai central octogonal amb costats ondulats. A aquest nucli s'hi han afegit dos elements semicirculars (el vestíbul i la capella major) al llarg de l'eix longitudinal, creant una sensació de fluïdesa i moviment.

L'Alçat i la Cúpula Ovalada

L'alçat de l'església està compost per 16 columnes d'ordre compost que emmarquen portes, nínxols i capelles als intercolumnis. Sobre aquestes, un entaulament segueix les formes capricioses de la planta i sosté les quatre voltes de quart d'esfera que cobreixen les capelles principals.

Entre aquestes voltes, s'articulen quatre petxines àmplies que defineixen una cúpula ovalada espectacular. Aquesta cúpula està decorada amb cassetons geomètrics (octògons i hexàgons) que es van reduint de mida seguint les lleis de la perspectiva. Aquest efecte visual augmenta la sensació d'espai interior, la qual es veu reforçada encara més per la llum blanca que emana de les finestres obertes al llanternó que corona la cúpula.

Funció, Contingut i Significat

Propòsit i Patrocinadors

San Carlo alle Quattro Fontane, més coneguda com a San Carlino per les seves dimensions reduïdes, va ser construïda per l'ordre espanyol dels Trinitaris Descalços. Aquesta era una congregació monàstica pobra i austera, la principal dedicació de la qual era obtenir fons per alliberar els cristians captius dels musulmans.

Cronologia i Importància

L'església i el claustre de San Carlino (construïts entre 1638 i 1641) van ser obra de Borromini, mentre que la façana (1665-1667) va ser un dels seus últims treballs. San Carlo alle Quattro Fontane és considerada una de les arquitectures més singulars i innovadores del Barroc italià.

Models i Influències

Fonts d'Inspiració de Borromini

Els models utilitzats per Borromini a l'església de San Carlino tenen com a fonts principals els últims treballs de Miquel Àngel, com la capella Sforza a Santa Maria Maggiore de Roma.

Altres influències notables inclouen:

• La façana es relaciona amb la del temple romà d'El Deir, a Petra, que Borromini podria haver conegut a través de dibuixos o gravats.
• El sistema d'empetitir els cassetons a la cúpula va ser copiat del Panteó de Roma.

L'artificiositat i el dinamisme de San Carlino la converteixen en un exemple magistral de l'arquitectura barroca italiana.