San Carlo alle Quattro Fontane: Anàlisi Arquitectònica Barroca de Borromini

San Carlo alle Quattro Fontane

Documentació General

• Nom: San Carlo alle Quattro Fontane
• Autor: Borromini, Francesco (1599-1667)
• Cronologia:
  • Església i claustre: 1638-1641
  • Façana: 1665-1667
• Localització: Roma, Itàlia
• Estil: Barroc
• Materials: Maons i estuc
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Referents Històrics

A Roma, al segle XVII, dominava el poder papal, que tenia una autoritat temporal i espiritual. Roma era la síntesi de l'Església i l'Estat. L'Església Catòlica, després del Concili de Trent, va renunciar als pobles protestants, però va establir una disciplina moral fèrria per als pobles que van continuar al si del catolicisme.

Estil Arquitectònic

La San Carlo alle Quattro Fontane és un conjunt arquitectònic de claustre i església del segle XVII, d'estil barroc romà. Borromini, com a arquitecte barroc, considerava que la bellesa ja no es trobava en les formes harmòniques que donaven lloc a un espai racionalment unitari. Al contrari, ara es buscava l'entitat del conjunt com una massa compacta, és a dir, es tractava de donar forma arquitectònica a una massa única, com si es tractés d'una escultura. La bellesa radicava en el moviment, donant lloc a un espai unitari, no des d'un punt de vista de proporcions matemàtiques, sinó entès com un espai dinàmic i teatral.

S'utilitzen plantes derivades de traçats geomètrics complexos, que porten com a conseqüència l'ondulació de les parets. Borromini fou un mestre d'obres amb gran capacitat per a resoldre els problemes concrets de la construcció i per escollir els materials i les tècniques més adients. Les seves construccions són més petites i menys sumptuoses que les de Bernini.

Aquest arquitecte es va suïcidar perquè creia que la seva obra no estava a l'altura dels valors espirituals que intentava expressar. En definitiva, l'estil de Borromini estava basat en el joc de la corba i la contracorba. Els interiors i les seves façanes lluiten per emergir i defugir les alineacions.

Anàlisi Formal

L'església i el claustre (1638-1641) van ser la primera obra de Borromini en solitari, i la façana, l'última de la seva carrera.

Elements de Suport i Suportats

Els eixos longitudinal i transversal de la planta són exempts, de manera que la funció de càrrega la fan les columnes gegantines que envolten el perímetre de l'església. El mateix alçat de la planta dona lloc a un entaulament en forma de cornisa corba, i al damunt d'ella s'hi aixeca un cos intermediari format per arcs de mig punt.

Espai Exterior i Interior

La façana ondulant es divideix en dos pisos, separats per un poderós entaulament. Cadascun dels pisos combina un ordre de columnes petit i un de gegant. Cada pis es compon de tres carrers en sentit vertical: a l'inferior, l'obertura central és convexa, mentre que en els laterals són còncaves. El cos superior assoleix un ritme ascendent mitjançant el medalló oval sostingut per àngels.

La situació de l'edifici en la confluència d'estrets carrers va obligar l'arquitecte a tallar la cantonada en xamfrà per augmentar la visibilitat del frontis. En aquest punt es troba una de les quatre fonts que dona nom a l'edifici. La llanterna remata la part central de la façana amb un entaulament mixtilini i mostra influències orientals.

Concepció Espacial de la Façana

La façana presenta elements arquitectònics, escultòrics i pictòrics que es fusionen per crear un conjunt unitari i teatral que no permet el descans visual. La façana no és un element autònom afegit a l'edifici, sinó que és un element unitari. És un organisme viu gràcies a la varietat de clarobscurs que crea la llum del sol a les diferents hores del dia en incidir sobre els entrants i sortints de l'edifici.

Interior

• Claustre: La primera obra en solitari de Borromini, aquest petit claustre té una forma rectangular amb curvatures als quatre vèrtexs.
• Planta: Anomenada San Carlino per les seves reduïdes dimensions, no superiors a un dels pilars de la basílica de Sant Pere al Vaticà.

Entorn i Integració Urbanística

Borromini va saber superar la irregularitat i la petitesa del terreny, condicionat per la particularitat urbanística de les cantonades a la confluència dels carrers.

Interpretació

Contingut i Significat

Fou un encàrrec dels Pares Trinitaris Descalços espanyols. L'objectiu era crear un espai unitari que expressés la glorificació de l'Església Contrareformista.