Salzillo, Canova i Vignon: Anàlisi d'Obres

Oració a l'hort de Getsemaní - Salzillo

Dades bàsiques

• Títol: Oració a l'hort de Getsemaní
• Autor: Francisco Salzillo (Múrcia, 1707 – 1783)
• Cronologia: 1754
• Estil: Barroc
• Tècnica: Fusta policromada i encarnada
• Tema: Religiós
• Localització: Museu Salzillo (Múrcia)

Autor

Fill i deixeble de l'escultor napolità Nicolas Salzillo. Sempre va viure a Múrcia, fent escultura religiosa per a convents i esglésies. Amb altres intel·lectuals va fundar, l'any 1777, la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, i l'any 1779, l'Escola de dibuix que va presidir. L'any 1752 la confraria de Jesús Natzarè de Múrcia li encarrega una sèrie de vuit passos processionals, en els quals, al realisme esmentat, Salzillo hi impregna un sentiment religiós molt profund. Va cultivar un estil molt personal, treballant quasi sempre la fusta policromada amb tècniques com l'acabat del cabell a punta de cisell o el llaurat en forma d'estries molt fines.

Descripció formal

El grup escultòric de l'Oració a l'hort de Getsemaní forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santa que Salzillo feu per a la Confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l'església de Jesús de Múrcia. El conjunt de l'Oració a l'hort està compost de dos grups: l'Àngel amb Crist, aquest en una imatge de vestir, i tres apòstols dormint. És, sens dubte, l'obra més coneguda de Salzillo. Les figures dels apòstols, en contraposició, són d'un gran realisme. Destaca el suau modelatge de les figures així com la policromia dels vestits i objectes. Demostra una tècnica molt acurada en l'encarnat, de gran suavitat en la cara, el cos i els braços, sobretot de l'àngel. En el Crist s'observa una certa morbidesa groc/violeta, que accentua l'expressió angoixada, i en les cares dels apòstols expressa un gran realisme popular. Aquest grup de tres figures destaca per l'enginyós estudi de les actituds: Sant Joan dorm profundament sobre el seu braç estès; Sant Jaume descansa en actitud descuidada i Sant Pere, amb l'espasa a la mà, està també dormint però amb actitud d'alerta.

Temàtica, significat i funció

Després del sopar, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l'hort de Getsemaní. Els apòstols es van quedar dormits i Jesús va patir un moment de molta ansietat en sentir l'immediat destí. Tanmateix, va decidir acatar la voluntat de Déu. L'àngel ha baixat a la terra per assenyalar el calze. El sentit de devoció està present de manera clara, i també el sentit didàctic de la imatge contrareformista dirigida als sentits. Salzillo, home d'una gran religiositat, pensa que el procés creatiu parteix d'una actitud, fruit de la praxis, i d'una llum divina que inspira l'obra. Per aquesta raó, en l'obra, contraposa la bellesa del grup de Crist i l'Àngel amb el realisme popular dels apòstols.

Models i influències

L'obra de Salzillo s'emmarca en la tradició imatgera espanyola del segle XVII, però incorpora un sentit estètic que recorda Bernini. Incorpora una mirada a la realitat sobretot en els seus personatges no divins que tenen els trets dels homes de l'horta murciana. En el moment de la seva creació, va possibilitar una més gran identificació entre l'obra i l'espectador. Salzillo s'inspira també en els gravats de la Bíblia.

Eros i Psique - Canova

Dades bàsiques

• Autor: Antonio Canova
• Títol: Eros i Psique
• Cronologia: 1787-1793
• Material: Marbre
• Forma: Grup exempt
• Mides: 1,55 m x 1,68 m
• Ubicació actual: Museu del Louvre, París

Breu biografia

Canova es va formar dins una estètica barroca. Es va convertir en la figura central del neoclassicisme escultòric. Escultor predilecte de Napoleó.

Descripció formal

Iconografia: Aquesta obra de temàtica mitològica narra com Psique, nerviosa quan descobreix que Eros, déu de l'amor, s'ha enamorat d'ella, acaba ofenent-lo. Psique consulta l'oracle de Venus, que la castiga a fer-li buscar el càntir de Prosèrpina, que conté el secret de la bellesa. Psique no pot resistir la temptació d'obrir el càntir i cau en un son profund. El déu Eros, se'n compadeix i la desperta amb un bes.

Funció: Estètica.

Composició: Oberta i simètrica.

Línies compositives: El conjunt de l'escultura té forma de X i el centre és circular.

Recursos tècnics: L'autor va treballar molt en la superfície fins a aconseguir una superfície molt polida.

Significat de l'obra

Elements propis de l'estil: La temàtica mitològica, el treball del marbre i una claredat compositiva fan una obra neoclàssica. La combinació en forma de X li confereix moviment barroquitzant.

Relació entre la forma i la funció: El resultat de molts esbossos previs és una obra amb moviment harmoniós.

Iconologia: Anava destinada a un públic aristocràtic que es volia prestigiar amb referència als temps clàssics.

Relació de l'obra amb l'època: Les descobertes de ruïnes, estudis de l'antiguitat clàssica, divulgació de llibres, etc., van fer que es visqués un moment de retorn al passat del món occidental.

Església de la Madeleine - Vignon

Dades bàsiques

• Autor: Pierre Vignon (França 1763-París 1828), amb la participació dels també arquitectes francesos Contant i Couture.
• Tipus de construcció: Religiosa. En un principi temple de caràcter laic, posteriorment transformat en església.
• Nom de la construcció: Església Madeleine o Temple de la Glòria.
• Cronologia: 1806-1842
• Ubicació: París

Breu biografia

Vignon és conegut, sobretot, perquè fou un dels arquitectes d'aquest temple, dedicat a la glòria de l'exèrcit francès de Napoleó. L'obra no va tenir influències en generacions posteriors.

Anàlisi formal

Planta-espai: Planta exterior rectangular períptera amb una escalinata d'entrada i un pòrtic octàstil corinti. La cel·la rectangular a l'interior conté una planta de creu llatina.

Materials constructius: Pedra grisa.

Sistema constructiu: Arquitravat a l'exterior i de volta a l'interior.

Elements de suport: Sobre un podi a l'exterior, s'aixequen columnes corínties amb el fust acanalat. A l'interior, mur i petxines.

Elements sostinguts: A l'exterior, una teulada a dues aigües. A l'interior hi ha tres cúpules.

Il·luminació: Vignon va seguir el model del Panteó de Roma i va dissenyar òculs a les cúpules.

Espai exterior

Volums: Paral·lelepípede amb sostre a dues aigües triangular.

Façanes: Pòrtic octàstil amb columnes corínties i frontó.

Urbanisme: Situat a la plaça de la Concorde, part del gran projecte de Napoleó de reformar París a la manera de Roma.

Elements decoratius

L'edifici s'adapta a l'ordre corinti amb el fust de les columnes estriat. Al timpà hi ha escultures que representen el judici final.

Significat de la construcció

Elements propis de l'estil: L'autor va copiar elements de la Maison Carrée per dissenyar l'església, tant per la concepció estètica com tipològica.

Relació entre la forma i la funció: L'immens espai interior de l'edifici permet acollir els fidels en totes les cerimònies.

Elements simbòlics: Aquesta obra es va projectar inicialment com a temple laic, dedicat a exaltar l'exèrcit de Napoleó. L'autor volia transmetre que l'edifici era símbol de la Raó.

Relació de l'obra amb l'època: L'any 1806 l'emperador francès Napoleó va decidir encarregar a Vignon la construcció d'un temple de caràcter laic en honor al seu exèrcit, peça bàsica per a l'exèrcit napoleònic. Un cop Napoleó va caure, el nou govern la va convertir en església.

Transcendència de l'obra

Malgrat que la Madeleine no va suposar cap innovació en l'aspecte tècnic i estructural, l'església va servir de model als arquitectes encarregats d'elaborar obres de caràcter oficial en els diferents estats europeus del segle XIX.