Com Salvar Vides amb RCP i Desfibril·lació

Suport Vital Bàsic (SVB)

El Suport Vital Bàsic (SVB) és el conjunt de procediments inicials que s'apliquen a víctimes que presenten una Aturada CardioRespiratòria (ACR) sobtada. Una ACR és una emergència perquè implica que no arriba oxigen a les cèl·lules del cos. La falta d'oxigen a les neurones provoca, en molt poc temps, lesions irreversibles i la mort neuronal en 8-10 minuts. Per tant, la vida de la víctima depèn en part de la nostra actuació. És indispensable que actuem, i que ho fem bé i ràpid.

Quan hem de fer Suport Vital Bàsic?

En persones que no respiren, després d'haver fet l'avaluació primària. En aquestes situacions s'ha d'actuar d'una manera que doni les màximes possibilitats de supervivència.

Procediment resumit en 4 passos (cadena de supervivència):

1. Alertar immediatament i trucar al 112. Després de trucar, si la persona no respira, hem de mirar que no tingui cap obstrucció. Si té alguna cosa, l'hi traurem i passarem al punt dos.
2. RCP
3. Desfibril·lació (DEA) - Descàrregues elèctriques - Aparell per a persones adultes amb problemes cardíacs a causa de fibril·lacions elèctriques.

*Punts 2 i 3: Més o menys és el mateix, depèn de si tenim desfibril·lador o no. Si és adult i no tenim DEA, fem reanimació.

4. Suport vital avançat i atenció postreanimació: Quan una persona torna a respirar, la posem en PLS (Posició Lateral de Seguretat) i els professionals sanitaris actuaran amb els mitjans adients.

Què és la RCP?

La RCP (Reanimació CardioPulmonar) és el conjunt de maniobres que es fan per revertir l'estat d'aturada cardíaca i respiratòria. Substitueix la respiració i la circulació sanguínia aturades, amb l'objectiu de recuperar i mantenir la funció cerebral fins que es restaurin la respiració i la circulació espontànies.

Les maniobres de RCP es componen de 3 passos:

1. Assegurar-se que la via respiratòria estigui oberta.
2. Aplicar tècniques de suport circulatori (compressions toràciques per fer que la sang flueixi).
3. Aplicar tècniques de suport ventilatori (respiració de suport, és a dir, insuflacions, per introduir l'oxigen/aire als pulmons).

Amb l'RCP podem retardar momentàniament els danys dels òrgans vitals, com el cervell i el cor. En RCP hi ha 3 passos i es fa així perquè funciona millor. S'ha comprovat que és així, per tant, no és una cosa científica, sinó que és empírica. Hi ha organismes internacionals que cada 2-3 anys decideixen si es fa algun canvi o no en com s'ha de fer la RCP.

Quan iniciar la RCP?

Quan la persona no respiri. L'European Resuscitation Council recomana iniciar-la quan la víctima hagi perdut la consciència i no respiri o bé respiri malament, sense avaluar el pols. Aquesta avaluació de si respira o no ho hem de fer en màxim 10 segons. Si tenim dubtes sobre si respira o no, i fa algun tipus de soroll respiratori però no veiem que és una respiració normal, també fem RCP.

Quan deixar de fer la RCP? (4 punts)

1. La víctima es mou o respira espontàniament (posar en PLS).
2. Arriben sanitaris, o algú que en sap més que tu, i n'assumeixen la responsabilitat.
3. Arribis a l'extenuació (quan ja no puguis més i estiguis esgotat; però en principi, si hi ha més d'una persona, s'han de tornar cada 5 minuts aproximadament).
4. Quan està morta (3 signes de mort: taques de color violeta al coll o inclús amb peus, mans i cara fredes; o en la qual l'articulació de la boca ja no es pugui obrir).

Passos de la RCP

1. Assegurar-se que la via respiratòria estigui oberta (3 passos):

a) Maniobra front-mentó per obrir la via aèria:

1. Posa la víctima estirada en decúbit supí sobre un pla dur.
2. Posa-li el coll en hiperextensió (maniobra front-mentó, que desplaça la mandíbula frontalment i eleva la llengua, i així s'allibera el pas de la faringe).
3. Deixa-li el cap recolzat (és més fàcil i segur si li poses alguna cosa a sota l'espatlla, per exemple, una mica de roba).

b) L'extracció d'objectes estranys:

Els objectes més comuns són: un tros de menjar, la dentadura postissa parcial desplaçada o bé substàncies aspirades cap a les vies respiratòries, com la sang d'una hemorràgia a la boca o a la faringe, les mucositats, el vòmit, etc. Per obrir el pas i deixar la via respiratòria lliure, extreu els sòlids visibles a la boca amb 2 dits que podem protegir amb un mocador o gasa. Mai utilitzar una eina perquè podem lesionar la cavitat bucal.

2. Tècnica de suport circulatori:

Compressió toràcica: Comprimir el tòrax esprement-li el cor entre l'estern i la columna per expulsar la sang que tingui i impulsar-la cap endavant. És a dir, les compressions substitueixen la funció del cor, bombant sang a la resta de l'organisme.

Com s'han de fer les compressions?

• Adult: Posar la víctima en decúbit supí sobre un pla dur. Amb el taló de la mà i ajudant-nos amb l'altra mà a no recolzar la mà ni pressionar les costelles, fem 30 compressions seguides a un ritme de 100 per minut (1,5 compressions/segon). La força que faig servir prové del meu propi pes. La maniobra es realitza amb els braços estirats. Les compressions es fan sobre l'estern, uns 4 dits per sobre del cartílag xifoide, on s'acaba l'estern.
• Nen (d'1 a 10-12 anys): Es fa el mateix que en l'adult, és a dir, posar en decúbit supí també sobre un pla dur, però les compressions es fan amb el taló d'una mà, entre els mugrons, fent servir menys força. El ritme és de 100 compressions/minut (1,5 compressions/segon).
• Lactant (0 a 1 any): Es fa el mateix que en l'adult, posar en decúbit supí i sobre un pla dur, però amb dos dits, entre els mugrons, a un ritme de 2 compressions/segon. La força sempre proporcional a la mida del nen.

Nombre de compressions:

• Adult: 30 cada cop, es comença la RCP amb compressions.
• Nen i lactant: 30 cada cop, es comença la RCP amb 5 ventilacions.

Profunditat de les compressions:

• Adult: 4 cm.
• Nen: un terç del gruix del tòrax.
• Lactant: 1 cm de profunditat és suficient.

3. Tècnica de suport ventilatori:

Com fer les insuflacions?

• Adult: Es comprova que té la barbeta aixecada, si no és així caldrà repetir la maniobra front-mentó (*en nen i lactant també). Es tapa el nas i es fa la insuflació per la boca tenint en compte mesures que puguem prendre per a protegir-nos d'infeccions. A més a més, després de cada insuflació, hem d'apartar-nos una mica per mirar/comprovar si la ventilació és efectiva mirant al tòrax mentre insuflem, i després de la insuflació mirant com es deprimeix.
• Nen: Les insuflacions es fan a nas i boca, també seguint les mesures de protecció. Les insuflacions són volums petits (dividirem la nostra expiració en varies).
• Lactant: Les insuflacions es fan a nas i boca. Molt important que les insuflacions siguin de volums petits, perquè correm el risc de lesionar els pulmons si introduïm massa volum d'aire.

Nombre d'insuflacions:

2 cada vegada (tots).

Problemes més habituals en fer la ventilació artificial (3):

Alguns problemes són inevitables, però altres esdevenen quan no se segueixen amb cura els protocols d'actuació.

1. Lesió a la víctima: Si el cap no està hiperestès, si el volum insuflat és massa alt o si la via respiratòria està obstruïda, farà que es dilati l'estómac de la víctima.
2. L'afectació del socorrista: Mareig per les seves respiracions massa ràpides i profundes.
3. Risc d'infecció.

Esquema d'aplicació del protocol de reanimació cardiopulmonar per a adults:

Trobes una persona accidentada; primer de tot, mirar si hi ha perill.

• Sí: Aplicar mesures de protecció i salvament.
• No: Sacseja-la i crida.
  • Respon? Sí: Passa a l'avaluació urgent.
  • No: Obre-li la via aèria.
    • Respira? Sí: Posa-la en PLS i vigila-la.
    • No o amb dificultats:
      1. Avisar al 112 o al 061.
      2. Iniciar la RCP: cicles de 30 compressions toràciques + 2 ventilacions.
         • Respira? Sí: Posar en PLS i vigilar.
         • No: Continuar cicles de RCP fins que arribin els serveis d'emergència.

Per a lactants i nadons:

Primer començar amb 5 ventilacions de rescat i després 30 a 2. Si no hi ha ningú que et pugui ajudar, aplica 1 minut de reanimació abans de trucar al 112. Però si l'aturada ha estat presenciada i sobtada, primer trucar.

L'obstrucció de la via aèria per cossos estranys:

L'obstrucció de la via aèria provoca asfíxia.

Motius més comuns: Caiguda de la llengua durant la inconsciència i l'ennuegament per aspirar trossos de menjar o caramels, petites pròtesis dentals o petits objectes. Recordar que una persona inconscient pot aspirar els seus vòmits, per això la posem en PLS.

Per saber si una persona s'asfixia, observa: Si fa la impressió que li costa respirar, està inquieta i fa cara d'ofec (solen posar-se la mà a la gola i tenir els llavis blavosos). De vegades sentiràs un xiulet amb cada inspiració.

Què hem de fer quan una persona s'està ennuegant?

a) Persones adultes conscients:

1. Inclina-la endavant i anima-la a tossir.
2. Si tossir no és efectiu, podem donar 5 cops amb el taló de la mà a la part alta del centre de l'esquena.
3. Si no funciona, fem la maniobra de Heimlich: Tranquil·litza la víctima perquè col·labori, situa't al darrere, amb les dues mans pressiona bruscament la boca de l'estómac cap enrere i cap amunt. Així el diafragma pujarà, comprimirà els pulmons i expulsarà l'aire com si fes una tos forta.
4. Si fem la maniobra de Heimlich i no surt, podem mirar si veiem alguna cosa i treure-la amb els dits, i sinó continuar alternant tanda de 5 cops interescapulars (a l'esquena) + 5 compressions abdominals.

Variants de la maniobra de Heimlich:

• A terra: Fer estirar la víctima a terra, panxa enlaire, i actuar com si fos una víctima inconscient.
• Compressió del pit: Si la víctima és obesa o té un embaràs avançat, no fer compressions sobre la boca de l'estómac, sinó sobre la part baixa del tòrax, és a dir, una mica més amunt.

b) Persona inconscient:

Primer estira la víctima a terra i mira si respira o no. Si no respira, fem RCP, però si té alguna obstrucció respiratòria no serveix si no hem fet abans la maniobra de Heimlich. Per tant, fem 5 ventilacions. Si la primera insuflació no funciona, fem la maniobra de Heimlich.

c) Infants i lactants conscients:

Igual que en adults, inclinar-los endavant i animar-los a tossir. Petits: donar copets a l'esquena, ha d'estar damunt l'avantbraç i inclinat, el cap més a baix que els peus, perquè la gravetat ajuda i serà més fàcil. Si és més gran: el podem asseure a les cames i amb el cap inclinat també cap a baix. Força en relació al tamany: adult 2 mans, nen petit 2 dits i més gran amb el puny. Si els 5 copets no funcionen, fer 5 compressions abdominals si és infant, o toràciques si és lactant. Després de fer Heimlich, comprovem si respira. Si no, continua els cicles i demana ajut si encara no ho has fet.

d) Infant inconscient:

Mirar si té alguna cosa a la boca, fer la maniobra front-mentó i fer 5 insuflacions, 30+2, i si les insuflacions no són efectives, fem Heimlich.

Document de voluntats anticipades o testament vital

En aquest document, la persona expressa la seva voluntat sobre les atencions mèdiques que vol rebre i que rebutja si pateix una malaltia irreversible o terminal que el porti a un estat que li impedeixi expressar-se per si mateixa. Per exemple, si t'han de mantenir en vida amb respiració artificial i no vols que et mantinguin viu, ho pots posar al testament vital (això no és eutanàsia). Totes les comunitats autònomes tenen regulat aquest document.