Salvador Espriu: Vida, Obra i Mites (Sinera i Sepharad)

SALVADOR ESPRIU: VIDA I CONTEXT

Va viure la seva infantesa i joventut entre Barcelona i Arenys de Mar. Home d’una cultura extraordinària, va estudiar dret i història i va ser un gran coneixedor de la Bíblia, de la cultura egípcia i de les cultures clàssiques.

Es declarà “mort cívicament” des de l’any 1936, quan esclatà la Guerra Civil. Es va convertir en un símbol per la denúncia de la dictadura franquista.

L'OBRA LITERÀRIA

Abasta els gèneres de la narració, la poesia i el teatre, que giren entorn d’un món personalíssim.

Narrativa i Poesia

Des de molt jove va publicar obres en prosa que mostraven un rigor estilístic admirable, com ara:

• El doctor Rip
• Laia
• Aspectes
• Miratge a Citerea

La Guerra Civil va fer que Espriu abandonés la narració i es decantés per la poesia: li oferia més concentració expressiva, característica que va anar depurant al llarg de la seva vida en una recerca constant de la paraula precisa. La llengua de la poesia d’Espriu és una llengua elaborada, sovint aspra, però sempre original i plena de suggeriments. També va ser autor d’una obra teatral que va tenir notable projecció en la societat catalana.

TEMES CENTRALS

La Mort

Espriu va viure obsessionat pel tema de la mort. La pèrdua successiva d’éssers estimats l’abocà a la consciència que la vida és només un camí fatídic cap a la mort. Ja apareix a les primeres narracions.

Posteriorment, a la seva obra poètica, Espriu abandona la sàtira i ens mostra el tema de la mort de manera elegíaca. L’home és un ésser mortal i en el seu trajecte vital hi ha aquest destí últim i indefugible. La mort és el camí més lúcid per assolir l’autèntica dignitat humana.

Obres destacades sobre aquest tema:

• Cementiri de Sinera
• Les hores
• Mrs. Death

El Compromís Cívic i Polític

Forma part de la generació que veu com el seu món es destrueix per la Guerra Civil. També forma part del grup d’intel·lectuals que es queda a Catalunya. El tema del compromís amb el seu poble, amb la pàtria destruïda, apareix en tota la seva poesia.

«La pell de brau»

Una pell de brau estesa és la forma de la Península Ibèrica. Es converteix en símbol d’un paradís perdut i es projecta el futur com a terra promesa de pau i llibertat. Aquest conjunt de poemes expressa la necessitat de la igualtat entre vencedors i vençuts de la Guerra Civil.

La Divinitat

La idea de la divinitat respon a la que un llibre de la Bíblia, el Llibre de Job, dóna del seu Déu: un Déu que vigila però que no es deixa veure.

L'obra Setmana Santa tracta el tema de la passió i la mort de Crist per mostrar la passió i la mort del seu poble a partir de la processó ritual.

ELS MITES ESPRIUIANS

El Mite de Sepharad

El terme Sepharad prové dels jueus i significa la Península Ibèrica. Espriu afegeix un altre significat: el conjunt de pobles que viuen i han viscut a l’esmentada península, així com el somni d’un futur millor per a aquestes terres.

A Espriu el preocupa l’exili, la remembrança de la ciutat abandonada i l’intent de bastir una civilització nova. Sepharad pot trobar la seva salvació en la llibertat i el respecte entre els seus pobles.

El Mite de Sinera

D’una banda, és la idealització de la vila d’Arenys de Mar (Sinera és Arenys escrit al revés). Sinera significa també la pàtria, el poble en sentit ampli, polític i utòpic.

El personatge literari Salom representa una part d’ell i fa que es reflecteixi en les obres escrites més tard, guanyant profunditat, intensitat i simbolisme. Sinera és la gran creació mítica d’Espriu: amb els seus paisatges i els seus homes, corcats de malsons, egoismes i morts de tota mena.

CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA

• Harmonia interna per sobre de l’harmonia externa.
• Paral·lelisme entre una llengua poc musical però simbòlica i plena d’imatges.