Salvador Espriu: Context històric i literari postguerra

Context històric i literari de la postguerra

Ens trobem en el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la immediata postguerra. Amb això s'inicià una persecució de la llengua i dels senyals d'identitat catalans, la qual cosa provocà una espanyolització forçada de la cultura.

Repressió franquista, exili i cultura

Això va provocar un exili marcat per la repressió, que va obligar molts autors catalans a marxar a l'estranger. Altres van optar per un exili interior, com a forma de resistència per demostrar al franquisme que no havia aconseguit enfonsar la cultura catalana. Finalment, alguns es van incorporar al nou règim, canviant les seves ideologies i renunciant als seus principis.

Aquesta etapa de repressió es pot dividir en períodes:

• 1939-1946: Feixisme i repressió.
• 1947-1959: Consolidació de la dictadura.
• 1959-1975: Miracle econòmic i lenta obertura.

Gèneres dominants: Poesia i Teatre

La poesia va ser el gènere privilegiat durant l'etapa repressiva més dura, especialment la de tradició simbolista. A partir dels anys 50, la poesia va iniciar un canvi, centrant l'interès en qüestions transcendentals com Déu, la mort o l'exili. També hi va haver una continuació de l'avantguardisme, distingint-se dos períodes: 1925-1939 i el de la postguerra.

Pel que fa al teatre, es va passar de la represa comercial a un teatre alternatiu: experimental, ple d'innovacions, amb diàleg amb el públic i elements de l'absurd.

Autors clau de la postguerra

Alguns autors destacats d'aquesta postguerra van ser:

• Salvador Espriu
• Carles Riba
• Joan Brossa
• Mercè Rodoreda
• (entre d'altres)

Salvador Espriu: Vida i obra (1913-1985)

Salvador Espriu (1913-1985) és una figura central d'aquest període.

Temes: Mort, Sinera, Pessimisme existencial

Obsessió pel tema de la mort: Aquesta temàtica recurrent s'explica, en part, per una llarga malaltia infantil que el va mantenir dos anys al llit.

La casa familiar d'estiueig a Arenys de Mar va inspirar la creació del mite de Sinera, que representa simbòlicament la felicitat perduda de la infantesa i els temps anteriors a la Guerra Civil.

Va desenvolupar una visió pessimista, negra i fosca de la vida, marcada per la Guerra Civil. A això s'hi suma la preocupació per la llengua i la cultura catalanes, així com una certa misantropia i un pensament negatiu sobre la condició humana, influït per la dictadura franquista. Tenia poca fe en la bondat humana, connectant amb l'existencialisme.

Influències literàries en la prosa

Les principals influències en la prosa d'Espriu inclouen:

• Les Avantguardes (amb el seu rebuig a la cultura i civilització establertes).
• Valle-Inclán.
• Luigi Pirandello.
• Jorge Luis Borges.
• Bertolt Brecht.

Característiques estilístiques de la prosa

L'estil de la seva prosa es caracteritza per:

• Estil barroc i excèntric.
• To deshumanitzat i distanciat, sec i fred.
• Lèxic culte, sovint allunyat del llenguatge oral, amb abundància de cultismes.
• Arguments complexos.
• Narrador sovint cruel amb els seus personatges.
• Barreja de tècniques narratives (monòleg, diàleg, narració).

El Lúcid Conseller: Anàlisi del personatge

El Lúcid Conseller és un personatge inventat per l'autor i introduït a l'última versió revisada de l'obra (Antígona). Representa el punt de vista d'Espriu vint-i-cinc anys després d'haver-la escrit, un cop comprovada l'evolució i la consolidació del règim franquista.

El personatge exposa amb ironia i sarcasme les idees del mateix Espriu. Posa en dubte el valor del sacrifici d'Antígona i Eumolp, i critica la posició de poder absolut de Creont.

Ens exposa un pensament crític, existencialista, distanciat i escèptic.