Salut Mental i Psicopatologia: Conceptes Bàsics i Factors Clau

Conceptes Bàsics

: Salut: absència de malaltia, des d'un nivell orgànic. OMS (1946): estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties. Salut Mental: estat d'equilibri entre una persona i el seu entorn socio-cultural que garanteix la seva participació laboral, intelectual i social per aconseguir benestar i qualitat de vida. OMS (no hi ha definició). Interacció persona - context: en un determinat medi es poden donar els condicionaments, tant interns com externs per una bona salut mental. Interacció cos - ment: salut física-salut mental. Segons la Federació Mundial per la Salut Mental: com ens sentim amb: nosaltres mateixos: control emocional, tolerància, respecte. Capacitat d'afrontar situacions, riure de si mateix. Amb els demés: estimar, considerar interessos aliens. Sentiment de pertinença al grup, relacions personals satisfactòries. Amb les demandes de la vida: acceptar responsabilitats, compromís, adaptació a l'ambient, fixar-se metes ajustades i planificar el futur. Psicologia: és la ciència que estudia la conducta (tot allò que és observable en l'ésser humà) i els processos mentals (tot allò que no és observable en l'ésser humà però influeix en la conducta). Psicopatologia: és la ciència que estudia la conducta, les cognicions i les emocions alterades, les seves causes, els esdeveniments amb què estan relacionades i les estratègies per prevenir la seva aparició. Criteris: estadístic: normal, és el més freqüent, subjectiu: valoració del subjecte (normes que depenen de la cultura), social: normes socials, sintomàtic: model mèdic. Trastorns mentals: malaltia amb manifestacions psicològiques o de comportament associada a la deterioració del funcionament a causa d'alteracions biològiques, socials, psicològiques, genètiques, físiques o químiques. Quan ho observem en un infant? Pel patiment del nen, funcionalitat, preocupació de la família. Factors de Risc: agents que poden influir en l'aparició dels trastorns mentals: factors individuals (fracàs escolar, consum de substàncies, vulnerabilitat genètica) + factors ambientals (ambient socioeconòmic desfavorable, estructura o composició familiar, patologia paterna). Influència dels factors de risc: propers: actuen directament en l'infant, com el vincle matern o l'estil parental. Intermedis o mediadors: creences i valors parentals. Distals: educació familiar, ocupació laboral, barri... Factors Protectores: agents que afavoreixen i promocionen una salut mental positiva. Factors personals: autoestima, autoconcepte, resolució de conflictes. Factors familiars: bona comunicació, afectivitat, cohesió entre els membres. Factors socioambientals: xarxes de suport, amistats, models saludables. Resiliència: en el nostre cas, és una capacitat psíquica que tenim les persones per superar totes les adversitats que es presenten i sortir enfortits (autoestima, afrontament, autonomia, humor, etc). Taxonomies en Psicopatologia: classificació a partir de les característiques intrínseques d'allò que clasifiquem. T2: La Personalitat i els seus Components: Què és la Personalitat: conjunt de trets que defineixen una persona, i caracteritzen els seus patrons de conducta, pensaments i sentiments en relacionar-se amb el medi. Tret (permanent, es manté més quant més grans som) VS Estat (comença i acaba en el temps). Individual i social, podem conèixer la personalitat a través de la conducta que la persona ens mostra, la personalitat ajuda a predir el comportament, la personalitat es desenvolupa al llarg de la vida. Components de la Personalitat: Temperament: característiques més innates de la personalitat que s'observen des del naixement i que són més o menys estables. (nivell d'activitat, reactivitat als canvis, irritabilitat...) Caràcter: combinació de valors, sentiments i actituds que la persona ha anat desenvolupant al llarg de la vida i que resulten d'una progressiva adaptació o regulació del temperament a les condicions de l'ambient social. (socialització primària, secundària i terciària). Trets de la Personalitat: característica estable de la personalitat. Hipòcrates (400 a.C): colèrics (irritables), melancòlics (depressius), sanguinis (optimistes), flemàtics (tranquils). Herència - Ambient: etern debat sobre què influencia més en el desenvolupament humà, l'herència (naturalesa) o l'entorn (ambient). Postures: biologista: aspecte més hereditari (Piaget). Ambientalista: naturalesa humana moldejable per l'ambient (Bruner). Interaccionista (interacció genètica - ambient). Construcció de la Identitat: Identitat personal: és el que em defineix qui sóc i com sóc. La nostra identitat té un origen social, perquè també necessito de la societat per crear la meva identitat. Construïm la identitat personal progressivament en funció de la imatge que els altres em donen de mi i a través de la identificació amb els altres. La Primera Identitat Prove de la Família: ZDP: primera imatge. Durant l'embaràs: desitjos i expectatives +/- conscients, història de l'embaràs, en funció de la seva història personal, manca de referent real. Naixement: gratificació o frustració de les expectatives i desitjos de l'embaràs. Diferents Contextos Socials: imatges diferents - diferents rols. Influència de les Expectatives: les expectatives són positives: funcionen com a motor de desenvolupament, han de ser expectatives ajustades al potencial real, expectatives massa elevades poden generar frustració. Les expectatives dels mestres determinen en gran mesura el rendiment dels infants (perill de l'equitatge): Merton (1948) - profecia de l'autocompliment. Rosenthal i Jacobson (1968) - Pigmalio a l'Escola. Teoria de l'Equitatge (Rist): la construcció social de categories per part del mestre repercuteix en la conducta dels alumnes dins de l'aula. Expectatives del Professorat: positives: contribueixen a l'èxit de l'alumnat. Negatives: contribueixen al fracàs de l'alumnat. L'alumnat pot acabar acomodant-se al que s'espera d'ell/ella (teoria de l'autocompliment). Com es creen les Expectatives: l'aspecte físic, cura personal, pertinença a determinades minories ètniques i determinades actituds a l'aula. Què fer? les expectatives es poden controlar millor si els mestres es fan conscients que aquests factors estan operant, tractar a tots els estudiants amb expectatives altes, per disminuir diferències entre els estudiants i ajudar-los a assolir el domini (temps, formes d'agrupar, metodologia). Video Rosenthal y Jacobson: 4 factors que es relacionen amb la forma que es transmeten les expectatives del mestre. Factor clima: creen clima càlid. Factor imput: ensenyen més matèria. Factor d'oportunitat de resposta: els professors els deixen més oportunitats de respondre i permeten que les respostes siguin més obertes. Factor feedback: com més s'espera del nen, més se'l lloa. Resposta positiva - se lloa a l'alumne. Resposta negativa - es permet corregir a l'alumne. (retroalimentació) (profecia d'autocompliment). Expectatives: expectatives altes amb tota la classe: modificar la meva mirada com a professor - tots els alumnes en major o menor mesura poden; les expectatives es controlen millor si es fan conscients que aquests factors estan operant. Grups homogenis o heterogenis: fer grups homogenis segons les aptituds dels estudiants també poden afectar les expectatives. Els grups homogenis disminueixen les expectatives sobre els estudiants, així com el ritme d'instrucció. Les emocions del mestre: tenir en compte la transparència de les expectatives del mestre, no es pot deixar fora els sentiments del mestre, les emocions que generen els alumnes. Tractem de comprendre el que hi ha sota la conducta d'aquest nen/a, què causa la seva conducta, com intervé el mestre en això. Desenvolupament de la Personalitat: Jo (Ego): és el mediador, aquest posposa/indica que hi hagi en el moment adequat aquestes necessitats placenteres (2-3 anys). Ello: satisfer les necessitats placenteres (naixement). Super jo: autoritats, pares, professors... Normes per les quals es regeix la societat. El nen descobreix el que està bé o el que està malament. Interiorització de les normes de la societat (5-6 anys). Conscient - Preconscient: experiències conscients, principi de realitat, raonament lògic. Inconscient: energia psíquica, principi de plaer, alogic. Límits: espai d'amor i seguretat: si passem l'espai de seguretat no podem garantir que passi res al nen. Imprescindibles en la construcció de la identitat i per la convivència a la societat. Els infants necessiten aquests límits i els demanen. Com han de ser els límits: ni molts ni pocs, clars i ferms, justificats, realistes, si tenen data de caducitat fer-ho saber, coherència entre el que fem i diem i evitar contradiccions. Estratègies sobre els límits: empatia, confiança, expectativa positiva, coherència i comunicació, fer servir pactes, rituals d'avis, no permetre que arribin al nostre límit (aprendre a gestionar emocions), tenir en compte que pretenen quan l'infant es salta el límit (volen demostrar que són grans).