Salut i malaltia: definicions i conceptes relacionats

Salut i malaltia

Salut – Definició de la OMS (1948): "La salut és un estat de benestar complet físic, psíquic i social i no tan sols l’absència de malaltia"

Dimensions de la salut:

Salut física: Permet el funcionament correcte de l’organisme.

Salut mental: Depèn de la capacitat per solucionar conflictes.

Salut social: Depèn de la relació amb l’entorn.

La salut és un procés continu i dinàmic, en el qual es pot passar d’un estat de salut a un de malaltia de manera continua i no clarament perceptible.

Malaltia – Definició de la OMS: "La malaltia és una alteració de l’estat fisiològic en una o diverses parts del cos, per causes en general conegudes, manifestada per signes i símptomes característics i l’evolució dels quals és més o menys previsible"

Conceptes relacionats amb la malaltia:

Patologia: Ciència que estudia les malalties, les seves causes i les seves manifestacions.

Etiologia: Estudia les causes d’una malaltia o d’un quadre clínic.

Signe: Evidència objectiva de la presència d’una malaltia, és a dir és pot mesurar o detectar.

Símptoma: Sensació subjectiva o canvi en l’estat de salut d’una persona que només ella percep.

Simptomatologia o quadre clínic: Conjunt de signes i símptomes que es produeixen al mateix temps i que defineixen una malaltia.

L’autocura

L’autocura és la capacitat de les persones per dur a terme per elles mateixes i d’una manera voluntària les cures personals necessàries per poder mantenir la salut, prevenir la malaltia i atendre les seves necessitats.

Les necessitats i activitats d’autocura poden ser de tres tipus:

• Universals: comunes a totes les persones a qualsevol moment de la vida (Ex: alimentació, eliminació, son, ...)
• De desenvolupament: en algunes etapes de la vida (embaràs, lactància, menopausa, infància, vellesa, ...)
• Desviacions de salut: associades a situacions de malaltia o discapacitat.

L’Atenció Sanitària en l’APSD

L’Atenció Sanitària inclou totes les atencions i cures destinades a atendre la salut física de les persones que es troben en una situació de dependència.

Objectius:

1. Evitar l’aparició de la dependència o retardar-ne l’evolució.

Prevenció primària: Evitar l’aparició de la dependència, incidint sobre les causes que poden provocar-la.

Prevenció secundària: Intervenir en les primeres fases de pèrdua de funcionalitat. Prevenció terciària: Reduir el ritme de progressió de la malaltia i de la pèrdua de capacitat funcional, o a minimitzar-ne les conseqüències.

2. Promoció de l’autocura:

L’objectiu de qualsevol intervenció s’ha d’orientar al fet que cada persona aconsegueixi el màxim nivell d’independència. – L’ajuda pot ser: Completa, Parcial, Educativa de suport

Entorns els quals es presta l’atenció sanitària: Serveis sanitaris. Atenció sanitària domiciliaria. Atenció residencial o centres de dia.

La posició anatòmica serveix per a tenir un punt de referència, sigui quina sigui la posició adoptada quan volem descriure el cos. Per descriure el cos partim de la posició anatòmica estàndard: L’individu està dret, amb els braços estesos al llarg del cos, els palmells de les mans tombats cap endavant i els peus dirigits cap endavant.

Termes de direcció:

– Anterior o ventral: se situa per davant de. Ex: L’estèreum està situat a la part anterior del tronc.

– Posterior o dorsal: se situa per darrera de. Ex: Els glutis estan situats a la part posterior del cos.

– Lateral esquerra o dreta: se situa cap a un dels costats del cos Ex: El braç dret està situat a la zona lateral dreta.

– Superior, cranial o cefàlica: la part més propera al cap. Ex: El genoll té una posició cefàlica respecte al turmell.

– Inferior o caudal: la part més allunyada del cap Ex: El turmell té una posició caudal respecte al genoll

– Medial o interna: cap a la línia mitja del cos. Ex: La columna vertebral és medial.

– Proximal: es troba més a prop del tronc. Ex: El colze és proximal respecte la mà.

– Distal: la part més allunyada del cos. Ex: la mà és distal respecte a l’espatlla.

-Superficial/profund: el que és més a prop o més lluny de la superfície del cos. Ex: la pell és més superficial que l’os.

– Visceral: fa referència als òrgans del cos. Ex: si et fa mal l’estómac és un dolor visceral.

– Parietal: fa referència a les parets de les cavitats corporals. Ex: si tens una contractura dels músculs abdominals, és un dolor parietal.

Els plans de referència:

– Pla sagital: El tall va de davant cap enrere dividint el cos en dreta i esquerra.

– Pla frontal o coronal: El tall va de banda a banda dividint el cos en anterior i posterior.

– Pla transversal: És un tall horitzontal que divideix el cos en superior i inferior.

Sistema osteomuscular

Format per:

– Sistema esquelètic.– Sistema muscular.

Integrat per:

– Ossos – Músculs – Articulacions – Lligaments – Tendons.

Pla d'atenció d'infermeria

És un mètode sistemàtic i organitzat que defineix les actuacions que cal proporcionar a una persona usuària davant de qualsevol problema de salut real o potencial.

• Etapes del procés:

Valoració (Quin és el problema?)

Diagnòstic (Identificació del problema de salut)

Planificació (Què cal fer?)

Execució (Aplicació de tècniques i procediments)

Avaluació (S'han aconseguit els resultats desitjats?)