Salut i malaltia: definicions, autocura, anatomia i atenció sanitària

Salut i malaltia

Definició de la OMS de la salut (1948)

Salut — Definició de l'OMS (1948): “La salut és un estat de benestar complet físic, psíquic i social i no tan sols l’absència de malaltia.”

Dimensions de la salut

• Salut física: permet el funcionament correcte de l’organisme.
• Salut mental: depèn de la capacitat per resoldre conflictes.
• Salut social: depèn de la relació amb l’entorn.

La salut és un procés continu i dinàmic: es pot passar d’un estat de salut a un de malaltia de manera gradual i no sempre clarament perceptible.

Definició de la malaltia segons l'OMS

Malaltia — Definició de l'OMS: “La malaltia és una alteració de l’estat fisiològic en una o diverses parts del cos, per causes en general conegudes, manifestada per signes i símptomes característics i l’evolució dels quals és més o menys previsible.”

Conceptes relacionats amb la malaltia

• Patologia: ciència que estudia les malalties, les seves causes i manifestacions.
• Etiologia: estudia les causes d’una malaltia o d’un quadre clínic.
• Signe: evidència objectiva de la presència d’una malaltia; es pot mesurar o detectar.
• Símptoma: sensació subjectiva o canvi en l’estat de salut d’una persona que només ella percep.
• Simptomatologia o quadre clínic: conjunt de signes i símptomes que es produeixen al mateix temps i que defineixen una malaltia.

L'autocura

L’autocura és la capacitat de les persones per dur a terme, per elles mateixes i de manera voluntària, les cures personals necessàries per mantenir la salut, prevenir la malaltia i atendre les seves necessitats.

Tipus de necessitats i activitats d’autocura

• Universals: comunes a totes les persones en qualsevol moment de la vida (Ex.: alimentació, eliminació, son, ...).
• De desenvolupament: pròpies d’algunes etapes de la vida (embaràs, lactància, menopausa, infància, vellesa, ...).
• Desviacions de la salut: associades a situacions de malaltia o discapacitat.

L'atenció sanitària en l'APSD

L’atenció sanitària inclou totes les atencions i cures destinades a atendre la salut física de les persones que es troben en una situació de dependència.

Objectius

1. Evitar l’aparició de la dependència o retardar-ne l’evolució.

   Prevenció primària: evitar l’aparició de la dependència incidint sobre les causes que la poden provocar.

   Prevenció secundària: intervenir en les primeres fases de pèrdua de funcionalitat.

   Prevenció terciària: reduir el ritme de progressió de la malaltia i de la pèrdua de capacitat funcional, o minimitzar-ne les conseqüències.

2. Promoció de l’autocura:

   L’objectiu de qualsevol intervenció ha d’orientar-se a aconseguir que cada persona assoleixi el màxim nivell d’independència. L’ajuda pot ser:

   • Completa
   • Parcial
   • Educativa o de suport

Entorns on es presta l'atenció sanitària

Serveis sanitaris, atenció sanitària domiciliària, atenció residencial o centres de dia.

Posició anatòmica i termes de direcció

La posició anatòmica serveix com a punt de referència per descriure el cos. La posició anatòmica estàndard: l’individu està dret, amb els braços estesos al llarg del cos, els palmells de les mans orientats cap endavant i els peus dirigits cap endavant.

Termes de direcció

• Anterior o ventral: situat davant. Ex.: L’estèrnum està situat a la part anterior del tronc.
• Posterior o dorsal: situat darrere. Ex.: Els glutis estan a la part posterior del cos.
• Lateral esquerra o dreta: situat cap a un dels costats del cos. Ex.: El braç dret està situat a la zona lateral dreta.
• Superior, cranial o cefàlic: part més propera al cap. Ex.: El genoll té una posició cefàlica respecte al turmell.
• Inferior o caudal: part més allunyada del cap. Ex.: El turmell té una posició caudal respecte al genoll.
• Medial o intern: cap a la línia mitja del cos. Ex.: La columna vertebral és medial.
• Proximal: més a prop del tronc. Ex.: El colze és proximal respecte a la mà.
• Distal: més allunyat del tronc. Ex.: La mà és distal respecte a l’espatlla.
• Superficial / profund: més a prop o més lluny de la superfície del cos. Ex.: La pell és més superficial que l’os.
• Visceral: fa referència als òrgans del cos. Ex.: Si et fa mal l’estómac, és un dolor visceral.
• Parietal: fa referència a les parets de les cavitats corporals. Ex.: Si tens una contractura dels músculs abdominals, és un dolor parietal.

Plans de referència

• Pla sagital: tall que va de davant cap enrere dividint el cos en dreta i esquerra.
• Pla frontal o coronal: tall que va de banda a banda dividint el cos en anterior i posterior.
• Pla transversal: tall horitzontal que divideix el cos en superior i inferior.

Sistema osteomuscular

Format per:

• Sistema esquelètic
• Sistema muscular

Integrat per:

• Ossos
• Músculs
• Articulacions
• Lligaments
• Tendons

Funcions:

• Execució del moviment
• Sosteniment del cos
• Protecció dels òrgans interns

Pla d'atenció d'infermeria

És un mètode sistemàtic i organitzat que defineix les actuacions que cal proporcionar a una persona usuària davant de qualsevol problema de salut real o potencial.

Etapes del procés

1. Valoració — Quin és el problema?
2. Diagnòstic — Identificació del problema de salut
3. Planificació — Què cal fer?
4. Execució — Aplicació de tècniques i procediments
5. Avaluació — S'han aconseguit els resultats desitjats?