Salut laboral: pautes i recomanacions

Pautes per al treball assegut, dret i dret-assegut

Treball assegut: mantenir l’esquena recta i recolzada contra els respatller de la cadira, anivellar la taula a l’altura dels colzes, adequar l’altura de la cadira al tipus de treball, canviar de posició i alternar-la amb altres postures i utilitzar un reposapeus. Treball dret: el pla de treball i les eines han d’estar situats a l’àrea de treball, alternar aquesta postura amb altres per retardar el cansament, l’altura del lloc de treball estarà en funció de l’activitat que es duu a terme. Treball dret-assegut: usar cadira axiforme regulable, ajudar l’altura de la cadira entre 25/35 cm més per sota de la superfície de treball, utilitzar un reposapeus adequat.

Posició correcta davant de la pantalla de visualització de dades

Vora superior del monitor al nivell dels ulls o una mica per sota. Ratolí pròxim al teclat. Cames i cuixes 90º o poc més. Peus enganxats a terra o sobre reposapeus. Cap/coll en posició recta, muscles relaxats. Avantbraços i braços 90º o una mica més. Avantbraços i braços, canells i mans en línia recta. Colzes enganxats al cos. Cuixes i esquena 90º o poc més. Espai suficient entre la vora del seient i genolls.

Manipulació manual de càrregues

Pes màxim recomanable de no sobrepassar en càrregues 25 kg. Per evitar sobreesforços de càrregues es tindrà en compte les característiques personals de cadascú: sexe, edat, pes... Alhora de manipular càrregues el treballador haurà de haver rebut formació necessària sobre tècniques que s’han de fer.

Instruccions que s’han de seguir en manipular càrregues

Recolzar els peus fermament, separar els peus a una distància aproximada de 50 cm l’un de l’altre, doblega el maluc i els genolls per agafar càrrega i mantenir l’esquena recta.

Càrrega mental del treball

És el conjunt de requeriments psíquics a què es veu sotmès el treballador al llarg de la jornada laboral.

L’aparició de la fatiga és determinada per 2 factors: quantitat informació que rep, i temps disponible per fer la feina. També influeixen condicions físiques o psicosocials del lloc de feina, característiques del treballador i d’altres de caràcter extra laboral. Disminució de rendiment, una càrrega mental excessiva pot provocar cefalees, insomni, depressió, ansietat, agressivitat...

Factors de risc psicosocials

L’OIT diu que els factors psicosocials són interaccions entre el treball, el seu medi ambient, satisfacció al treball, condicions de l’organització, capacitats del treballador, les seves necessitats, la seva cultura i la situació personal fora del treball, tot això a través de percepcions i d’experiències pot influir en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball.

Els riscos psicosocials poden generar danys com la insatisfacció, estrès, mobbing i burnout.

Insatisfacció: fenomen psicosocial de rebuig i descontentament envers el treball a causa de factors derivats d’una inadequada organització del treball (sobrecàrrega de treball, estil comandament autocràtic, falta comunicació i participació a l’empresa) per altres factors com personals i extra laborals que causen conseqüències individuals com en l’organització.Estrès: conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i de comportament davant certs aspectes adversos del contingut, l’organització o entorn de treball. Relacionat amb el treball s’experimenta quan les demandes del medi ambient laboral excedeixen la capacitat dels treballadors per controlar-les. Símptomes en l’organització: absentisme, problemes disciplinaris, comunicació agressiva, disminució de la producció o de la qualitat. Símptomes en l’individu: Comportament; alcoholisme, drogues, violència, frustració. Psicològics; trastorns del son, depressió, ansietat, irritabilitat. Causes de l’estrès: cultura de l’empresa, nivell exigència laboral, control de la seva feina per part del treballador, relacions en entorn del treball, funció del treballador, formació per a la seva feina.

MOBBING (assetjament moral)

És un comportament irrespectuós repetit, respecte a un empleat o grup d’empleats que constitueix un risc per a la salut o seguretat del treballador. Leymann defineix el mobbing com una situació en què una persona o un grup de persones exerceixen un conjunt de comportaments amb una violència psicològica, de forma sistemàtica, un cop per setmana i durant un temps prolongat, +6 mesos, sobre una altre persona al lloc de treball per disminuir la seva autoestima i aconseguir l’abandonament.

Burnout

Situació semblant a l’estrès i es tradueix per estar cremat. És un estrès de caràcter crònic que s’experimenta a l’àmbit laboral. És dona en aquelles professions que impliquin un treball en contacte amb altres persones que per les seves característiques són subjectes d’ajuda com professors, personal sanitari... i sorgeix en veure el professional defraudades les seves expectatives i veure’s impossibilitat de modificar la situació laboral i poder posar les seves idees en pràctica respecte la manera com ha de ser duta la seva feina. Símptomes: esgotament emocional, cansament físic i psicològic, actitud freda i despersonalitzada en relació amb altres, falta de compromís amb el treball, sentiment d’incompetència o d’ineficàcia per no poder atendre degudament les tasques.