Salut i activitat física: beneficis i recomanacions

Beneficis de l'activitat física

-Disminueix el risc d'alguns tipus de càncer, com el de còlon-Disminueix el risc cardiovascular i les malalties associades a l'envelliment (hipertensió, hipercolesterolèmia, diabetis ...)La pràctica d'exercici físic s'ha de realitzar en tots els moments de la vida: infància, maduresa, vellesa i qualsevol altra situació especial, com l'embaràs, recuperació d'una malaltia... en aquests casos caldrà adaptar adequadament els tipus d'exercici. En general, per a una persona adulta, es recomana realitzar com a mínim 30 minuts al dia d'activitat física, d'intensitat moderada p/ex: caminar a pas lleuger. Si s'inicia algun programa d'activitat física, es recomana començar amb intensitat moderada i alternar amb dies amb més intensitat per tal de no patir fatiga crònica. Es recomana la pràctica d'activitat física acompanyat d'altres persones, facilita la regularitat i constància.

Sexualitat i anticonceptius

La sexualitat és un aspecte central de l'ésser humà. Inclou: el sexe, la identitat sexual (gènere), el plaer, l'erotisme, la intimitat i la reproducció. Quan l'objectiu de les relacions no és la reproducció, cal utilitzar algun mètode anticonceptiu, per evitar l'embaràs no desitjat. Els mètodes anticonceptius es poden classificar en diversos grups: Mètodes hormonals, mètodes barrera, dispositius intrauterins. Els anticonceptius d'emergència (o 'píndola del dia després') no es poden considerar com a mètodes.

Mètodes hormonals

S'administren hormones que frenen la producció de gonadotropines per la Hipòfisi, d'aquesta manera s'evita l'ovulació. Són mètodes molt segurs si s'utilitzen correctament (respectant els temps), però no protegeixen contra les ETS (Enfermedades de Transmissió sexual).

Mètodes barrera

Impedeixen o dificulten el contacte entre l'òvul i els espermatozous. S'han d'utilitzar per cada acte sexual. Destaquen els preservatius tant masculins com femenins, són el mètode més eficaç contra les ETS. També es troben en aquest grup, el diafragma i els espermicides (aquests no protegeixen contra ETS).

L'administració d'anticonceptius hormonals té una sèrie d'efectes secundaris que poden o no manifestar-se. D'aquests, alguns poden afectar l'òrgan cutani: melasma, acne i hirsutisme. Melasma: També s'anomena Cloasma. És una hiperpigmentació de la pell, sobretot al rostre: galtes, llavi superior, barbeta i front. Està associat als estrògens i progesterona juntament amb l'exposició llumínica. També pot aparèixer a l'embaràs. Per a la prevenció es recomana l'ús de protectors solars. Acne: Infecció dels barbs o inflamació de les glàndules sebàcies, produint seborrea. Hirsutisme: Excés de pèl en zones de distribució típicament masculina: patilles, llavi superior, barbeta i arèola mamària.

Hormones sexuals

Són els andrògens i els estrògens. Principalment es produeixen a les gònades (ovaris i testicles) però també en les càpsules suprarrenals. Tant homes com dones tenen els dos tipus d'hormones, el que varia és la proporció. En homes predominen els andrògens, en dones els estrògens. -Els andrògens són responsables de l'aparició de pèl en aixelles i pubis en tots dos sexes, i barba i bigoti en homes.

Pubertat

A la pubertat, l'augment dels andrògens, provoca l'augment de producció de sèu de les glàndules sebàcies. És l'època de la vida en què el cuir cabellut apareix més greixós, l'alteració s'anomena Seborrea. Les hormones sexuals determinen la distribució del greix corporal en dones (ginecoide) i el to de veu i distribució de greix corporal en homes (androide). L'acció dels andrògens també provoca l'Acnejuvenil. Sol començar als 12 anys i es localitza en regions riques en glàndules sebàcies: rostre, part superior del pit i esquena.

-El fol.licle pilós s'obstrueix degut a que es produeix un excés de queratinització en el conducte fol.licular (hiperqueratosi)-Les glàndules sebàcies augmenten en tamany i activitat-Augmenta la flora bacteriana cutània unit al procés inflamatori-Els andrògens poden ser responsables de l'Hirsutisme: és l'aparició de pèl en la dona, amb una distribució típicament masculina: llavi, superior, barbeta, àrea preauricular... L'hirsutisme es fa més evident amb l'edat. No sempre es deu a l'efecte hormonal, a vegades es deu a un component hereditari.-Les variacions hormonals unides al creixement dels teixits pot provocar estries. Les estries són atròfies cutànies en les que fibres dèrmiques: l'elastina i el col.làgen, es degraden. És més freqüent en dones: malucs, glutis, cames i pits.

Alopècia androgenètica

-Els andrògens poden produir l'efecte contrari sobre el fol.licle pilós, especialment en zones del cuir cabellut, disminuint el tamany i activitat, provocant la caiguda de cabell o alopècia. Aquesta diferent acció dels andrògens segons la zona està condicionada genèticament. L'alopècia androgenètica és la caiguda de cabell causada pels andrògens i la genètica. És més comú en homes que en dones. En homes, hi ha diferents estadis, l'últim en forma de ferradura. La línia d'implantació del cabell es perd. En dones, no es perd la línia d'implantació.

Embaràs

Es produeixen canvis a la pell, cabell i ungles degut als canvis hormonals. -Hiperpigmentació: és freqüent l'enfosquiment de les arèoles mamàries, aixelles, regió genital i cara interna de les cuixes. Sol aparèixer una línia pigmentada des del pubis fins al melic. És freqüent l'aparició de melasma (taques fosques al front, galtes, parpelles, llavi superior i barbeta). En la hiperpigmentació intervé el factor hormonal, l'exposició llumínica i la genètica. -Major probabilitat de formació d'estries en pits i ventre. -La sudoració augmenta progressivament fins al final de l'embaràs. Pot ser degut a un augment de l'activitat tiroidea i a l'augment de pes. -Pot observar-se certa fragilitat ungueal. -El creixement del cabell s'accelera i disminueix la quantitat de cabells que es perden diàriament. Després del part hi ha una caiguda important que s'anomena efluvi post-part. -En algunes dones embarassades s'observa una augment de la pilositat que desapareix mesos després del part.