Sagraments i Calendari Litúrgic: Guia Essencial Catòlica

Els Sagraments de l'Església Catòlica

Els sagraments són signes sensibles i eficaços de la gràcia, instituïts per Crist i confiats a l'Església, pels quals ens és dispensada la vida divina. A continuació, es detallen alguns dels sagraments:

La Penitència o Reconciliació

• Propòsit: Curació i reconciliació amb Déu.
• Quan: Quan la persona percep els seus límits o pecats, havent fet alguna cosa malament.
• Objectiu: Obtenir el perdó i la força per no pecar més.
• Ritu: Absolució (atorgar el perdó).

La Unció dels Malalts

• Propòsit: Consolar i enfortir.
• Quan: Quan es pateix alguna malaltia greu o la vellesa.
• Significat: Aquest sagrament atorga la capacitat d'acceptar el dolor i la malaltia amb esperança davant d'aquest misteri.
• Ritu: Ungir el front i les mans amb oli.

L'Orde Sacerdotal

• Propòsit: Servir i consagrar la vida a l'Església.
• Significat: Aquest sagrament es basa en obtenir la força per exercir aquest servei a la comunitat eclesial.
• Ritu: Imposició de mans damunt del cap.

El Matrimoni Cristià

• Propòsit: Comprometre's en l'amor.
• Significat: L'amor dels esposos. Aquest sagrament ajuda a créixer plegats en l'amor.
• Ritu: Consentiment mutu.

Tots els fidels poden rebre els sagraments. La Confirmació, però, és administrada pel bisbe.

El Calendari Litúrgic Cristià

Quan parlem de la celebració de la vida cristiana, també ens referim al calendari litúrgic.

Funcionament i Origen del Calendari Litúrgic

El calendari litúrgic funciona de manera diferent de l'any civil. Comença amb el temps d'Advent, que sempre té lloc al desembre. Són quatre setmanes dedicades a la preparació del Nadal. El calendari catòlic s'inspira en el calendari jueu.

La Pasqua cristiana és sempre variable, ja que es basa en la Pasqua jueva, que se celebra la primera lluna plena de primavera. Per això, la Setmana Santa se celebra en una data diferent cada any, ja que la primera lluna plena de primavera cau en un mes diferent. La primavera acostuma a començar al març, i per tant, la primera lluna plena a partir de març marca la Pasqua. A partir de la Pasqua es configura tot el calendari litúrgic.

L'Advent, però, queda marcat per la Pasqua i sempre se celebra els quatre diumenges anteriors al 25 de desembre, que és una data fixa. Per exemple, en el calendari litúrgic del 2020, els quatre diumenges d'Advent van ser el 29 de novembre, 6, 13 i 20 de desembre. Els científics ja tenen calculat quan serà la següent lluna plena de primavera. L'any 2020, la lluna plena de primavera va caure el diumenge 12 d'abril.

La Quaresma i la seva Durada

En un futur, es planteja fixar una data per a la Pasqua. A partir d'aquesta data, se celebra la Quaresma, que són 40 dies abans de Pasqua. A Catalunya, la Quaresma comença quatre diumenges abans, però la durada pot variar segons la tradició litúrgica de cada país; per exemple, a Milà són set diumenges.

Colors Litúrgics i Festes Clau

Les festes més importants del calendari litúrgic estan representades per colors:

• El color verd representa el temps ordinari.
• El morat és per a l'Advent i la Quaresma.
• El blanc s'utilitza per a la Pasqua.
• El vermell és per al Diumenge de Rams, el Divendres Sant i la Pentecosta.

Cal destacar que la Pentecosta se celebra 50 dies després de Pasqua, recordant les festes de les tendes que celebren els jueus 50 dies després de la seva Pasqua.

La Quaresma comença el Dimecres de Cendra. A partir d'aquest dia, es compten 40 dies, que recorden el temps que Jesús va passar al desert. Durant aquests 40 dies, Jesús, com a persona humana, va tenir dubtes i va ser temptat. Al cap de 40 dies, arriba la Setmana Santa, on recordem el Dijous Sant, el Divendres Sant i el Dissabte Sant. Després d'aquest dissabte, arriba el Diumenge de Resurrecció. Passats 40 dies més, se celebra la festa de l'Ascensió, on Jesús s'acomiada després de la resurrecció. Finalment, 10 dies més tard, arribem a la Pentecosta, moment en què els apòstols reben l'Esperit Sant.