Ruta per la Història Romana a la Península Ibèrica: Mèrida, Tarragona i Empúries

Mèrida

La va fundar el llegat imperial, un oficial de l'exèrcit, Publi Carisi l'any 25 aC per l'emperador Octavi August, perquè s'hi establissin els soldats de dues legions veteranes de les guerres d'Astúries. Els legionaris, soldats ja jubilats, eren recompensats amb terrenys situats als territoris conquerits. L'escollida capital de la província romana el 15 aC perquè estava situada en una zona amb recursos i estratègica, ja que ocupava un punt on es trobaven dues vies principals: de nord a sud i la que unia Complutum amb l'oest.

Al segle II dC, l'arribada al tron d'emperadors d'origen hispà com ara Trajà i Adrià va tenir un efecte molt positiu sobre la ciutat, perquè s'hi van construir edificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana. Posteriorment, des de finals del segle III i al llarg del segle IV la ciutat va experimentar un nou desenvolupament, perquè, arran de la reforma administrativa de Dioclecià, es va convertir en la capital de la diòcesi de les Hispànies.

El traçat de Mèrida obeïa a la retícula típica de les ciutats fundades pels romans, estructurades a partir del cardo i el decumanus. Disposava de dos fòrums: un per a la ciutat (forum municipal) i un altre per a la província (forum provincial).

Principals obres públiques

Teatre: es va construir els anys 16 i 15 aC sota el patrocini del gendre d'August, Agripa, parcialment al vessant d'un turó i podia acollir unes 6.000 persones. El més impactant de l'edifici és el fons scaenae, un mur de trenta metres d'alçària que estava decorat amb marbres, estàtues d'emperadors divinitzats i déus. Presenta tres obertures per les quals els actors entraven a l'escenari. Darrere del fons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat.

Temple de Diana: Malgrat que es digui temple de Diana, era un temple dedicat al culte imperial. Es de planta rectangular i s'aixeca sobre un podi de granit rematat amb una motllura. Ens ha arribat en molt bon estat perquè el Comte de los Corbos es va fer construir el seu palau a l'interior del temple.

Arc de Trajà: és un arc de mig punt. Constituïa l'obertura central d'una porta de tres arcs feta amb carreus de granit.

Circ: va ser construït al segle I dC, fora muralla. Tenia capacitat per a 30.000 espectadors. En queden els fonaments de l'espina i la base de les grades.

Pont: construït ja en època de la fundació de la colònia per travessar el riu Guadiana, és un dels ponts més llargs de l'antiguitat (800 metres). Està fet de formigó cobert amb carreus de granit i en total té seixanta arcs de mig punt.

Domus senyorials: Les dues més conegudes es troben fora de les muralles de la ciutat: la casa del teatre i la casa del mitreu. Aquesta última, del segle I dC, conserva en una de les habitacions el famós mosaic del Cosmos, en què, mitjançant diverses figures humanes, es representen components de l'univers conegut, tots girant al voltant de la figura de l'eternitat.

Aqueducte de los Milagros: l'aqüeducte de los Milagros portava l'aigua de l'embassament de Proserpina a la ciutat. Fet amb granit i maó, se'n conserven més de 800 metres.

Pòrtic del fòrum: construït a mitja del segle I a imatge del fòrum d'August (Roma), és l'únic element que ha perdurat del que va ser el forum municipal.

Amfiteatre: va ser inaugurat l'any 8 aC. Tenia una capacitat per unes 16.000 persones, més del doble que el teatre, del qual el separa una calçada que envolta els dos edificis. Té l'estructura habitual d'un amfiteatre romà, amb grades i unes fosses subterrànies en forma de creu enmig de l'arena, que es cobrien amb fusta.

Tarragona

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, segons la tradició, un any més tard Publi Corneli Escipió va fundar un campament militar a Tarragona. Tarragona va esdevenir la base principal de les campanyes militars a la Segona Guerra Púnica. Un cop acabada aquesta guerra, es va construir una ciutat i s'hi van fer les primeres obres públiques, les muralles. Tarragona va ser el centre neuràlgic de la millor època de l'Imperi Romà i els seus millors monuments constitueixen peces úniques del patrimoni de la humanitat.

Estructura i govern de la ciutat

Tarragona va arribar a tenir 70 hectàrees de superfície i es calcula que entre 25.000 i 30.000 habitants. S'hi va erigir el temple dedicat a August divinitzat. La segona terrassa l'ocupava el forum provincial amb els edificis administratius necessaris per al govern de la província i a la tercera terrassa hi havia el circ que ocupava tota l'amplada determinada de la muralla.

Empúries

A l'Escala (l'Alt Empordà), des de l'edat del bronze, per unes tribus indígenes, els indigets, que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquest substrat indígena evoluciona cap al que es coneix amb el nom de cultura ibèrica.

Emporion grega

Cap a l'any 600 aC, els primers navegants grecs arribaran a les costes catalanes. Procedien de Focea, a Àsia Menor. Palaiapolis que significa ciutat antiga. Neapolis que significa ciutat nova. Emporion que en grec vol dir port comercial.

Talaia que és una torre molt alta, que permetia veure el que passava fora dels murs.

Asklepieion que és un centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina.

Serapieion que és un santuari dedicat a Isis i a Zeus Serapis, divinitzats d'origen egipci.

L'àgora que és la plaça pública on hi havia els edificis més importants de la ciutat.

Estoa que és un centre comercial.

Escullera que va ser construïda per tal de tancar el port per la banda oberta del mar.

Pòrtic la part exterior

Criptoportic una part subterrània que feia la funció de magatzem

Basílica on es feien judicis

Cúria on es prenien les decisions polítiques

Domus privades proporcionaven llum a les estances del voltant i recollien aigua en grans cisternes subterrànies.

Insulae on amuntegaven diverses famílies en unes condicions que no tenien res a veure amb les luxoses domus romanes

Palestra o gimnàs on es podien fer tota mena d'exercicis físics i tenir cura del cos.

Necròpolis on els romans dipositaven les urnes amb les cendres dels seus difunts en petites fosses.