Rússia Tsarista: Oposició, Revolució 1905 i I Guerra Mundial

Rússia a principis del segle XX: El Règim Tsarista

Rússia, a principis del segle XX, era governada amb mà de ferro pel tsar, sense constitució ni parlament. L'oposició política al règim tsarista es dividia principalment en quatre grups:

• Anarquistes.
• Socialdemòcrates: Partit fundat cap al 1898/1899. Eren radicals i, des del 1903, s'havien dividit en dues faccions:
  • Bolxevics (membres de la majoria): Creien que la revolució havia d'estar liderada per revolucionaris professionals, no volien presentar-se a les eleccions parlamentàries i pretenien fer un cop d'estat. (Stalin).
  • Menxevics (membres minoritaris): Contemplaven la via democràtica i que el partit socialdemòcrata s'havia de presentar a les eleccions.
• Social-revolucionaris: Ideològicament no diferien gaire dels socialdemòcrates, però mentre aquests tenien la seva base principalment urbana, els social-revolucionaris la tenien al món rural (el camp).
• Liberals: Representants de les classes mitjanes, el seu objectiu era que Rússia esdevingués un estat parlamentari, similar a França o la Gran Bretanya.

L'Assemblea de Treballadors Russos

L'Assemblea de treballadors russos de fàbriques i tallers de Sant Petersburg era una organització de caràcter obrer, fundada el 1903. Un matís important és que va ser creada per les mateixes autoritats tsaristes amb l'objectiu de frenar la influència dels altres moviments opositors.

El Diumenge Sagnant i la Revolució del 1905

El Diumenge Sagnant (22 de gener de 1905) va tenir l'origen en un conflicte laboral a la fàbrica Putilov. Enmig de negociacions entre treballadors i la patronal, va entrar en escena l'esmentada Assemblea de treballadors. Com que la fàbrica es negava a negociar, l'Assemblea (l'única organització obrera legalitzada) va convocar una manifestació i va redactar un manifest amb reivindicacions laborals. L'objectiu era fer una marxa pacífica des de la fàbrica fins al Palau d'Hivern. La manifestació, convocada per al 9 de gener (segons el calendari julià, 22 de gener segons el gregorià), va acabar tràgicament. Els manifestants (molts hi anaven amb les seves famílies) van arribar a prop de l'Arc de Triomf (construït després de les guerres napoleòniques) i es van trobar amb militars i policia que van disparar a matar. El resultat va ser d'entre 200 i 1000 morts. A partir d'aquí, es va desfermar una onada de disturbis al llarg de dies, setmanes i mesos que sacsejaren tot Rússia, en el que es coneix com la Revolució del 1905.

Conseqüències i Desenvolupament

La constant agitació social i política durant el 1905 va tenir diverses manifestacions:

• A Polònia, les protestes no només eren laborals, sinó també a favor de la independència.
• Múltiples vagues protagonitzades per estudiants i el proletariat.
• Intents per part de l'extrema esquerra de forçar una revolució.
• Com a teló de fons, Rússia estava en guerra contra el Japó, un conflicte que acabaria perdent.

Es va crear el primer Soviet (consell de treballadors) el maig de 1905 a Ivànovo-Voznesensk. La revolució va culminar amb el Manifest d'Octubre (17 d'octubre de 1905), pel qual les autoritats tsaristes van acabar acceptant part de les reivindicacions populars, incloent-hi la creació d'un parlament (la Duma).

Les primeres eleccions "democràtiques" de la història de Rússia (26 de març - 20 d'abril de 1906), tot i que no hi van participar tots els homes ni cap dona, van donar la victòria per sorpresa als liberals amb el Partit Democràtic Constitucional. El 1914, Rússia entraria a la Primera Guerra Mundial.

Rússia a la Primera Guerra Mundial

Inicialment, hi va haver un gran patriotisme i consens al voltant de la guerra (agost 1914). Els russos van acollir l'entrada al conflicte de bona forma, ja que inicialment es percebia com una guerra ràpida ("tothom a casa per Nadal"). Sant Petersburg va ser rebatejada com a Petrograd durant la guerra per eliminar les connotacions germàniques.

Nicolau II i l'Exèrcit Rus

Nicolau II, el "pare" dels russos, es va implicar des del primer moment en la guerra. Va estar a Petrograd dirigint la guerra i el govern, i posteriorment se n'aniria al front fins al 1917. Tot i tenir formació militar, no tenia grans coneixements estratègics.

L'exèrcit rus presentava greus deficiències:

• Numèricament, era l'exèrcit que mobilitzava més gent, però els soldats estaven poc preparats i escassament equipats.
• Les vies de tren eren insuficients per mobilitzar ràpidament milions d'efectius.
• L'artilleria pesant era escassa, vella o en mal estat.
• Hi havia poques reserves de material militar per afrontar una guerra de grans dimensions.
• Absència de sistemes de comunicació tecnològicament avançats.

Evolució del Conflicte

Rússia va llançar inicialment ofensives a la Galítsia (part d'Àustria-Hongria, actual Ucraïna) i a Prússia Oriental (part d'Alemanya), però els alemanys van recuperar el territori. El desembre de 1914, el front de guerra es va estabilitzar. L'estiu-tardor de 1915 va veure una ofensiva alemanya a Galítsia i la retirada russa de Polònia i Curlàndia. La primavera de 1916 va portar les ofensives Brussílov i victòries russes al Caucas.

Rasputin: Ascens i Caiguda d'una Figura Enigmàtica

Grigori Rasputin va ser un personatge real i enigmàtic del segle XX. Nascut en un poble de Sibèria, aparentment des de petit tenia poders sobrenaturals (es deia que curava cavalls posant-hi les mans). Després d'entrar en una secta, va fer un gir cap al misticisme. Va anar de monestir en monestir fins que va arribar a Sant Petersburg. Allà, es va posar de moda tenir un curandero místic, i ell, a través d'amistats influents, va conèixer la família del tsar.

Influència a la Cort

L'any 1904 va néixer l'hereu al tron de Rússia, el tsarevitx Aleix, que patia hemofília, una malaltia hereditària comuna a les famílies reials europees que impedia la correcta coagulació de la sang. Quan van conèixer Rasputin, aquest va començar a utilitzar els seus suposats poders per alleujar els dolors del nen durant les crisis hemorràgiques. La tsarina Alexandra va quedar profundament impressionada i va establir una relació cada cop més estreta amb ell. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial i el tsar va anar al front, la influència de Rasputin sobre la tsarina, i per tant sobre les decisions de govern, va créixer enormement, situant-lo al nucli del poder.

La Conspiració i Assassinat

La seva influència va generar gran ressentiment. Un grup de nobles, incloent-hi el príncep Fèlix Iussúpov i el gran duc Dimitri Pàvlovitx (cosí del tsar), van conspirar per assassinar-lo. La nit del 16 al 17 de desembre de 1916 (calendari julià), Fèlix va convidar Rasputin a casa seva (el Palau Moika). El va conduir a una sala al soterrani on li va oferir pastissos i licors que contenien cianur. Segons el relat de Iussúpov, Rasputin va menjar i beure sense mostrar efectes del verí. Desesperat, Fèlix li va disparar. Rasputin va caure, però suposadament es va reincorporar i va intentar fugir pel jardí. Allà, els conspiradors li van disparar diverses vegades més. Finalment, van lligar el seu cos i el van llençar al riu Neva, que estava gelat. L'autòpsia posterior indicaria que la causa final de la mort podria haver estat l'ofegament o la hipotèrmia (congelació). L'assassinat de Rasputin continua sent un dels episodis més misteriosos i debatuts del segle XX.