Rússia Tsarista i la Gran Depressió: Contextos Històrics

Rússia Tsarista: Monarquia i Societat Prerevolucionària

Rússia es trobava governada per una monarquia absoluta i despòtica, on la voluntat del sobirà (anomenat Tsar, és a dir, Gran Rei) era considerada com a llei. El Tsar tenia, doncs, un poder il·limitat; governava en forma arbitrària, és a dir, sense retre comptes dels seus actes a ningú i sense respectar les llibertats i drets dels seus súbdits. Indiferent a les aspiracions de les majories, no va demostrar interès pel progrés i benestar del seu poble. D'altra banda, la Duma o parlament, gairebé sempre es va mostrar dòcil i incondicional al sobirà.

Organització Social de la Rússia Tsarista

L'organització social de Rússia estava basada en la més absoluta desigualtat. Es distingien dues classes socials ben marcades:

• La Noblesa: Amb el Tsar al capdavant, constituïa, juntament amb l'aristocràcia, la classe privilegiada de Rússia. Ells dirigien el govern, eren els més grans propietaris, gaudien de tots els drets i, així mateix, de tota mena de privilegis. Es mostraven aliens i insensibles a les necessitats i sofriments del poble.
• El Poble: Estava format per professionals, empleats, obrers i camperols, que clamaven perquè se'ls reconegués les seves llibertats i drets, perquè desaparegués l'explotació, l'excessiu nombre d'hores de treball i els baixos jornals. Van demanar, així mateix, una millor distribució de la terra i el predomini de la justícia sense distinció de classes. Van ser la columna vertebral de la Revolució Russa, ja que gràcies al triomf d'aquesta, es va aconseguir transformar un estat feudal en una pròspera nació industrialitzada que li disputaria el domini global als EUA (Guerra Freda).

La Gran Depressió (1929-1932): Causes i Manifestacions als EUA

Causes de la Crisi

• Comerç internacional: Falta de dinamisme en aquesta època a causa de la caiguda de la demanda exterior i al proteccionisme.
• Especulació borsària: Malgrat els problemes, els valors en borsa no deixaven de pujar. La borsa pujava, però no pels beneficis reals de les empreses, sinó per l'expectativa de benefici. Les inversions en borsa es feien a partir de préstecs concedits pels bancs, per la qual cosa els diners no anaven als inversors productius, sinó a l'especulació. El desastre borsari va provocar una greu crisi econòmica i financera als EUA.

Principals Manifestacions de la Crisi als EUA (1929-1932)

• Sector financer (els bancs): El 1929 havien fet fallida quaranta bancs; el 1931 ja eren dos mil. La fallida tenia lloc perquè els particulars retiraven els seus dipòsits davant el temor de perdre'ls. D'altra banda, els bancs no podien recuperar els préstecs concedits als especuladors en borsa, ni els invertits a llarg termini en la indústria. La fallida bancària va paralitzar la inversió, la qual cosa va reduir dràsticament la producció a la meitat i va provocar el tancament de prop de cent mil empreses.
• Crisi industrial: Va incrementar la desocupació amb índexs fins llavors desconeguts. El 1932 hi havia dotze milions d'aturats als EUA, que constituïen el 25% de la població activa. A aquest atur es va sumar la ruïna de milions d'agricultors, a més de la caiguda dels preus agrícoles.