Rugbi: regles, posicions, tècniques i entrenament

Fases estàtiques

Fases estàtiques: forma col·lectiva ordenada que serveix per iniciar el joc després d'una aturada completa.

Agrupaments

Agrupaments: organitzacions col·lectives dels jugadors al voltant de la pilota que tenen la finalitat d'assegurar o recuperar la pilota després d'un bloqueig del joc.

Fases dinàmiques

Fases dinàmiques: fases del joc que es caracteritzen pel fet que tenen una forma ordenada concreta i perquè s'hi observa una gran mobilitat de la pilota i dels jugadors.

Breu història

Orígens històrics: un noi de 16 anys, William Webb Ellis, estudiant de l'escola de Rugby, l'any 1823, contravenint les normes del futbol del seu temps, va agafar la pilota i va córrer fins la porteria adversària i la va plantar darrere la línia de gol. Cada escola tenia les seves regles fins que la federació anglesa, fundada el 1871, les va unificar.

Aquest any es va produir el primer partit internacional que enfrontà les seleccions d'Anglaterra i Escòcia. La federació espanyola es va fundar el 1923, després que Baldiri, estudiant, portés aquest esport de França i fundés la Unió Esportiva Santboiana l'any 1920.

Principis bàsics

• Objectiu: aconseguir més punts que l'equip adversari.
• Terreny de joc: dimensions orientatives: 100 x 60 m.
• Durada: 2 parts de 40 minuts amb 5 minuts de descans entre les dues (segons normativa específica pot variar).
• Jugadors: cada equip té 15 jugadors; l'entrenador pot fer un màxim de 4 canvis.

Posicions i funcions

Els equips es divideixen en davanters i tres quarts. A continuació es descriuen les posicions i funcions principals:

Davanters

• Pilars (1 i 3): formen la primera línia de la melé; característiques: força, envergadura i corpulència.
• Taloner (2): s'encarrega de guanyar la pilota a la melé i de llençar el toc (line-out).
• Segones línies (4 i 5): sol ser jugadors alts que aporten potència a la melé i al touch.
• Terceres línies (6, 7 i 8): són els homes de tot el terreny; pressionen l'adversari i donen suport als seus tres quarts.

Tres quarts

• Mitjans (9 i 10): el 9 és mig de melé i el 10 és mig d'obertura; s'encarreguen d'organitzar el joc; són especialistes en el joc al peu.
• Centres (12 i 13): ràpids, àgils i forts; són l'eix d'atac quan es juga la pilota a la mà.
• Ales i darrers (11, 14 i 15): les posicions 11 i 14 són les ales, i la 15 és el darrer (fullback); caracteritzats per la rapidesa i l'agilitat; són bons xutadors i receptors de pilota.

Material

Material: 1 pilota ovalada.

Puntuació

• Assaig (try): deixar la pilota a la zona de marca — 5 punts.
• Transformació (conversion): xutar per sobre la porteria després de l'assaig — 2 punts.
• Cop de càstig (penalty): xutar sobre la porteria després d'una infracció — 3 punts.
• Xut de rebot (drop goal): xutar la pilota de rebot per sobre la porteria en una fase dinàmica — 3 punts.

Regles principals

• Avant (forward): falta quan la pilota es passa o llança cap endavant; sancionada amb melé.
• Fora de joc (offside): quan un jugador es troba en una posició prohibida. Per exemple:
  • Quan un jugador no forma part d'una fase estàtica i no està a la distància correcta.
  • En una fase dinàmica, quan el jugador està per davant de la pilota.
• Cop de càstig: s'aplica contra l'equip que ha comès la falta; es pot xutar o jugar amb la mà segons la situació.
• Retenció (holding on): quan un jugador placat no deixa anar la pilota; sancionat amb cop de càstig.

Tècniques de atac

• Passada: forma de traslladar la pilota entre jugadors. Tipus: amb dues mans, lateral, de ganxo, de cullera, rodada.
• Xut: impulsar la pilota amb el peu. Tipus: de volea per allunyar el joc o guanyar metres; ras i a seguir per recuperar la pilota; de sobrebot i plantat per fer punts.
• Contrapeu: el portador de la pilota fa un canvi brusca de la trajectòria per allunyar-se del defensor.
• Percussió: el portador de la pilota entra en contacte amb l'adversari que l'està placant, amb l'espatlla, per guanyar metres.

Tècniques de defensa

• Recepció: recollir una pilota alta que ve d'un xut.
• Placatge: un defensor frena un atacant agafant-lo; sempre s'ha d'intentar placar qui porta la pilota i mai per sobre la línia de les espatlles. Tipus: frontal, per darrere, lateral (segons la normativa i seguretat).

Tècnica d'equip

• Melé: fase estàtica amb els davanters ordenats per posar la pilota en joc després d'una infracció lleu. Vuit jugadors es distribueixen en tres línies.
• Toc (line-out): fase estàtica quan la pilota surt de banda; es disputa el llançament entre dos grups.

Tàctica

La tàctica: tret bàsic per decidir com atacar segons la defensa:

• Si les defenses estan agrupades, l'atacant haurà de jugar la pilota lluny de l'oponent cap a l'exterior.
• Si la defensa està desplegada, l'atacant haurà de jugar per penetració cap endavant.
• Si la defensa pressiona, l'atacant haurà de xutar la pilota per guanyar metres o generar espais.

Entrenament: exercicis

Exercici 1 — L'acordió: objectiu: millora la passada i la recepció amb desplaçament. Terreny: mig camp. Descripció: grups de 4, passades de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta amb desplaçament sense fer avançar la línia. Variant: el jugador que ja ha fet la passada remunta el grup per darrere i se situa a l'altra banda.

Exercici 2 — Placatge agenollats: objectiu: introduir el placatge. Terreny: espai limitat. Descripció: es col·loquen 6 jugadors agenollats repartits dins de l'espai marcat pels cons. La resta es situen en fila i passen per davant dels jugadors agenollats, que intentaran placar-los sense poder-se aixecar.

Exercici 3 — 2 placadors contra tots: objectiu: millora el placatge. Terreny: espai limitat. Descripció: dos jugadors intenten placar la màxima quantitat d'atacants durant 1 minut; els atacants no poden sortir de l'espai marcat. Quan un jugador és placat es queda a terra; cada minut es canvia la parella de placadors.

Exercici 4 — 1x1: objectiu: millora la finta i el placatge. Terreny: espai limitat. Descripció: l'atacant intenta superar el defensor i plantar la pilota darrere de la línia; el defensor intenta placar-lo.