Rousseau i l'Utilitarisme: Anàlisi de Bentham i Mill

Jean-Jacques Rousseau: Crítica a la Raó Il·lustrada

Jean-Jacques Rousseau, un il·lustrat que no confia en la raó, veia la raó com una de les causes de la corrupció humana. Durant tota la seva vida, dues idees el van turmentar: que obrava malament malgrat ser bo, i que la societat era profundament injusta i el perseguia. Això el va dur a establir la teoria: l'home és bo, però actua malament forçat per la societat, que el corromp. La seva vida fou una constant tensió entre l'ideal i el real, entre el que hauria de ser i el que no era. Tal com farien després els romàntics, donà primacia al sentiment natural, no pas a la raó il·lustrada.

L'Home Natural i l'Home Històric: El Contracte Social

Rousseau pensava que hi ha una possibilitat de regeneració moral de l'home, possibilitat que es troba en el contracte o pacte social (intent d'harmonitzar individu i societat, de legitimar l'ordre social conservant la llibertat política). Un cop perdut l'estat de natura, l'home, per la seva supervivència, es veu impulsat a constituir associacions que protegeixin la seva llibertat. Homes associats que, amb el seu pacte, fan possible la voluntat general.

L'essencial en el pacte social és l'intercanvi següent: cada ésser humà posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la direcció de la voluntat general, i a canvi, cada membre de la societat és acollit com a part indivisible del tot. El pacte representa el reconeixement del que és universal, per damunt del que és particular; de la justícia sobre l'instint; del social sobre el natural. Després del pacte, obeir i sotmetre's a la llei dictada per la voluntat general és ser lliure, és obeir-nos a nosaltres mateixos. D'aquesta manera, Rousseau va fer una valoració positiva de l'estat civil sorgit del pacte i de les seves lleis, fruit de la voluntat general. Si l'home històric era un ésser depravat i vil, l'home civil, encara que no pugui retornar a l'estat de natura original, pot recuperar i regenerar part del bé, de la felicitat i de les llibertats passades.

Estat Natural vs. Estat Civil

Estat natural:

• Llibertat natural, limitada per la força de cada home.
• Dret a la possessió de tot el que es vol i es pot.
• Dependència de l'instint i del desig.

Estat civil:

• Llibertat civil, limitada per la voluntat general.
• Dret a la propietat del que es té.
• Llibertat moral.

La Voluntat General

La Voluntat General té un subjecte universal, el poble sobirà, i el seu objecte és comú.

La Voluntat de tots és la suma de voluntats particulars.

La voluntat general és la dels ciutadans reunits en assemblea: una democràcia directa, no una democràcia representativa com la nostra.

El Liberalisme Utilitarista

Els utilitaristes diuen que els legisladors s'han de decantar sempre per aquelles normes que puguin fer feliç el major nombre de persones possible. Aquest serà el principi bàsic de la filosofia utilitarista: el criteri que ha de regir la nostra conducta ha de ser la utilitat; s'han de realitzar preferentment aquelles actuacions que afavoreixin la major felicitat per al major nombre de persones (Principi d'Utilitat). L'utilitarisme defensa, doncs, un hedonisme social. Felicitat i plaer són termes que els utilitaristes solen emprar com a sinònims. El plaer és desitjable.

Jeremy Bentham: El Càlcul Felicífic

La ciència moral, segons Jeremy Bentham, ha d'assumir que l'únic fi de l'obrar humà és la felicitat, entesa com la consecució de plaer, de manera que els altres conceptes morals no són sinó mitjans per assolir aquest fi.

Per tal d'aplicar el Principi d'Utilitat, triarem, en cada cas, l'acció que proporcioni un plaer més gran. El judici moral es converteix així en un càlcul felicífic, que assigna la quantitat de plaer que tendeix a proporcionar a la comunitat.

Bentham anomenarà sancions les conseqüències (plaers o dolors) que es deriven de les accions humanes, les quals poden procedir de quatre fonts:

• Física o natural: produïda per causes naturals.
• Política: imposada pel legislador.
• Moral o popular: provinent del tracte amb els altres.
• Religiosa: imposada per un ésser suprem.

Per establir la quantitat de plaer o dolor d'una acció, Bentham entén que cal atendre a set factors que determinen el seu valor. L'elaboració d'una legislació científica ha d'observar aquests elements, i l'instrument de què disposa el legislador són les sancions polítiques.

La Defensa de l'Estat Mínim en Bentham

Per a Bentham, com que tot poder comporta coacció per als ciutadans, la coherència amb el principi d'utilitat exigeix que el legislador comprengui que no ha d'imposar sancions polítiques sobre aquells aspectes de la vida que no ho requereixin necessàriament. S'ha d'evitar que els ciutadans sentin un excessiu control sobre les seves vides, ja que provocaria infelicitat. Així, el legislador s'ha d'abstenir d'establir certes lleis.

Sempre que la utilitat no recomani el contrari, l'Estat no ha d'intervenir en qüestions econòmiques: s'ha de limitar a garantir la seguretat de la propietat i la llibertat de mercat. Entén, doncs, que tot govern és dolent per naturalesa, per la qual cosa s'ha de reduir a la seva mínima expressió i limitar-se a l'àmbit en el qual sí que sigui útil. L'experiència havia ensenyat a Bentham que sovint el govern només busca la màxima felicitat dels governants i no de la majoria. Per això, proposa que no es pot atorgar confiança cega al poder, sinó que cal establir una contínua supervisió pública dels governants, funcionaris i jutges, per tal d'evitar que es mantinguin lleis que no contribueixin a la utilitat. També defensarà que la forma de govern més apropiada és la democràcia, ja que només en aquesta pot coincidir la felicitat dels governants amb la de la majoria.

John Stuart Mill: L'Utilitarisme Qualitatiu

L'assoliment d'una societat justa permetria de crear les condicions perquè els homes poguessin ser feliços, però seria el cultiu de l'art i el desenvolupament d'una fina sensibilitat envers la bellesa i els sentiments humans el que permetria d'elevar l'home i dotar-lo d'una vida excel·lent. Seguint amb aquesta idea, John Stuart Mill reclamarà que hem de considerar la nostra vida com una obra d'art en la qual cadascú ha d'actuar tractant de deixar-hi la seva empremta personal.

Les Ciències Morals i el Principi d'Utilitat

Per tal de determinar què és el correcte moralment, Mill tracta d'establir un criteri únic i del qual siguin deduïbles totes les normes de conducta que l'hagin de promoure. Aquest criteri serà precisament el Principi d'Utilitat. Mill defensava l'utilitarisme de la regla. Examina quines normes de conducta estan d'acord amb la recerca de la màxima felicitat per al major nombre i quines no. Encara que determinades normes es revelin com a adequades i el seu compliment hagi de ser el que guiï la nostra conducta, Mill admet que pot haver-hi casos en què sigui preferible, per raons utilitàries, assumir una excepció.

Diferències entre l'Utilitarisme de Mill i Bentham

Respecte de la recerca de la major felicitat per al major nombre, a diferència de Bentham, l'utilitarisme de Mill matisarà que no tots els plaers són del mateix tipus, ni són igualment desitjats per les persones mitjanament educades i il·lustrades, sinó que uns són qualitativament superiors a d'altres. El criteri per a decidir quan un plaer és superior a un altre procedeix de la valoració que en facin els anomenats experts.

Pel que fa a la política i el paper de l'Estat, Mill considera que aquest, mitjançant sancions externes, ha d'imposar normes que afavoreixin la màxima felicitat. Ara bé, defensarà abans de tot la llibertat de l'individu.