Rousseau i Newton: Teories Essencials en Educació i Ciència

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

Teoria de l'Educació de Rousseau

Per a Rousseau, l'educació tradicional oprimeix i destrueix. L'ésser humà neix lliure i bo, però l'educació anul·la la seva llibertat progressivament. Rousseau somia en una nova educació que condueixi al desenvolupament natural del nen. Rousseau critica l'educació tradicional basada tan sols en llibres, ja que la considera artificial i repetitiva. El nen hauria d'aprendre per ell mateix, aprendre a pensar en contacte directe amb les coses i amb la natura. L'educació té com a objectiu formar un home lliure i, per tant, ha d'afavorir el desenvolupament de la intuïció i del sentiment. Rousseau pensa que la moralitat es fonamenta en sentiments naturals, com ara l'amor a un mateix i l'amor als altres, sentiments que l'educació ha de potenciar; d'aquesta manera apareixerà un veritable ciutadà que tindrà les seves arrels en la bondat de la naturalesa humana.

La Gravetat: Una Força a Distància

La llei de la gravitació universal permet de resumir en una sola fórmula diversos moviments i atraccions com ara la caiguda d'una poma, la trajectòria d'una pedra, el moviment de la Lluna al voltant de la Terra i el moviment de la Terra al voltant del Sol. Així, aquesta única llei explicava tant els moviments i les caigudes dels objectes del món terrestre com les òrbites dels planetes i, en cas que es descobrissin nous planetes, en preveia tots els moviments. Aquesta llei s'expressa amb l'equació: L'atracció entre dos cossos, siguin els que siguin, és proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. A partir de Newton, tot l'univers físic queda unificat en aquesta equació.

Però, una força a distància? Una força d'atracció que operava sense cap mena de contacte? No era aquesta hipòtesi un retorn a les forces ocultes medievals? Així ho consideraven alguns pensadors cartesians. Certament, tenia el seu sentit rebutjar la hipòtesi d'una qualitat oculta dels cossos segons la qual es produïa una atracció a distància.

Teoria Corpuscular de la Llum de Newton

Un dels primers experiments de Newton girà al voltant del tema de la llum i la seva naturalesa. Aconseguí de descompondre la llum blanca i, a l'inrevés, de recompondre la llum blanca a partir de raigs de diversos colors. Partint d'aquests i altres experiments, defensà la cèlebre teoria corpuscular de la llum, en què s'afirma que la llum, de la mateixa manera que tota la matèria, està constituïda per petits corpuscles emesos per les substàncies lluminoses; aquests corpuscles lluminosos viatgen gràcies a un medi adequat que era anomenat èter.

El Mètode de la Filosofia de la Natura de Newton

En la seva obra Principis matemàtics de la filosofia de la natura, Newton exposà el mètode científic que li havia permès de construir la seva filosofia de la natura o filosofia experimental, és a dir, el seu sistema físic. El mètode newtonià s'ha reduït moltes vegades a l'ambigua expressió "no suposo hipòtesis". Cal precisar el sentit que donava al terme hipòtesi, ja que no en manquen en la seva ciència. Newton rebutjava les hipòtesis metafísiques dels filòsofs que no inicien la seva recerca a partir de l'observació i el mesurament dels fenòmens empírics. Ell cercava descriure el comportament de la natura amb una fórmula ben rigorosa, dir com eren els fenòmens físics, però no cercava explicar per què la natura es comporta d'aquesta manera o d'aquella. Això no implicava rebutjar el caràcter hipotètic de determinades teories científiques, com ara la seva visió corpuscular de la llum. Newton practica i defensa la inducció: l'accés, a partir de l'observació de fenòmens i regularitats, a una generalització. Ara bé, a la inducció la seguia una estricta comprovació experimental que podia negar la generalització. Aquest procés està inscrit en les seves regles del mètode científic, de les quals en destaquem tres:

  • Pressuposar sempre la regularitat i uniformitat de les lleis físiques.
  • Tractar d'explicar un fenomen de la manera més fàcil possible.
  • Donar validesa universal a qualsevol experiment prou constatat i no acceptar cap hipòtesi que no comporti conseqüències mesurables.

Per a Newton, qualsevol construcció filosòfica ha d'emergir de les construccions científiques. És cert que defensà principis metafísics, però després d'haver observat i teoritzat sobre el món. Així, per exemple, afirmà la necessitat de parlar de Déu com a Causa Primera del gran mecanisme del món; fins i tot, en contra del deisme creixent en la seva societat, pensava que aquest món de vegades no funciona regularment i que, en conseqüència, cal que el seu Creador hi intervingui per restablir-hi l'ordre.

Entradas relacionadas: