Rousseau, el Contracte Social i la Voluntat General

L'Era de la Il·lustració i el Poder de la Raó

Els autors il·lustrats del segle XVIII creien en el poder de la raó, la cultura i la tolerància, i confiaven en la possibilitat d’utilitzar-les per impulsar el progrés de la humanitat, superant la misèria, la por i la ignorància. Per aconseguir això, calia estendre l’educació, derrotar el fanatisme i promoure l’estudi racional de la natura i de la societat.

La Divulgació del Coneixement: L'Enciclopèdia

L'Enciclopèdia, impulsada per Diderot i D’Alembert, pretenia apropar la ciència i la cultura al màxim de persones, i divulgar els coneixements de l’època mitjançant una exposició sistemàtica i raonada.

Rousseau: L'Estat de Natura i el Bon Salvatge

Rousseau creia que les persones en estat de natura són bones, lliures i felices, però s’han tornat ambicioses, egoistes i malvades per culpa de la propietat privada i pels mals de la civilització.

Un Projecte de Reforma Social i Educativa

La filosofia de Rousseau proposa una reforma de l’educació i de la societat per tal de recuperar la bondat natural perduda.

Una Educació per a la Llibertat: L'Emili

L’educació, segons Rousseau, ha de partir de la curiositat i la espontaneïtat naturals aplicades a l’experiència per permetre que aflori la bondat natural que tots portem dintre nostre. Aquest concepte es desenvolupa a l'obra L'Emili.

El Pacte Social en Defensa de la Voluntat General

La vida en grup ofereix un gran nombre d’avantatges si la comparem amb l’estat de la natura, en el qual els éssers humans es veien obligats a sobreviure aïlladament en un entorn salvatge. Però, en l’estat natural les persones eren lliures, felices i bondadoses, mentre que en la societat actual aquestes nobles qualitats s’han perdut i els individus i els pobles hi estan sotmesos.

Rousseau considerava necessari establir un nou pacte social que hauria de servir per fundar una societat que permetés aconseguir tots els avantatges de la vida en comú, però que ens permetés conservar la llibertat original característica de l’estat de la natura.

El Contractualisme de Hobbes vs. Rousseau

Aquest objectiu no es pot assolir en el marc d’una teoria contractualista com la de Hobbes. Segons la versió de Hobbes, la col·lectivitat lliura tot el poder a un individu que esdevé el sobirà i adquireix la capacitat d’elaborar les lleis per garantir la pau social. D’aquesta manera, totes les altres persones han perdut la llibertat i el poder, i han esdevingut súbdits sotmesos al poder il·limitat del sobirà. Segons aquest model, el pacte social permet garantir la pau, però ho fa a costa de la llibertat dels individus.

Per tal de fer compatible la llibertat individual i la vida en societat cal imaginar un pacte social diferent. En lloc de lliurar el poder a algú en concret, Rousseau proposà que cadascú cedeixi la seva llibertat a tot el grup. D’aquesta manera, com que cada individu també forma part de la col·lectivitat, aquesta llibertat que ha lliurat pot recuperar-la immediatament.

La Sobirania Resideix en el Poble

La sobirania resideix en el poble.

El sobirà no és ningú en particular, és tot el poble qui ostenta la sobirania, perquè el poder recau en la totalitat dels individus que formen la societat. Així, tot i que l’individu perd la llibertat natural, també passa a convertir-se en un membre actiu de la societat i adquireix la llibertat civil. D’aquesta manera, les persones que vivien separades en estat de natura han esdevingut ciutadans lliures i membres de la societat.

Voluntat General vs. Voluntat de Tots

Al poble li correspon elaborar les lleis que serveixin per organitzar la convivència, que seran el reflex de la voluntat general. La voluntat general aspira a aconseguir el bé comú, perquè es preocupa per la preservació dels interessos globals de tota la societat. En canvi, la voluntat de tots és una simple agregació de voluntats particulars i egoistes, on cadascú cerca únicament el benefici propi.

El Legislador i la Imposició de la Voluntat General

Rousseau proposa la figura del legislador per interpretar quina és la voluntat general autèntica. Com que la voluntat general aspira a aconseguir el bé comú, ningú té dret a oposar-se als seus designis. Això justifica que la voluntat general hagi d’imposar-se sempre. Aquells individus que no estan d'acord amb el que ordena la voluntat general només els queden dues opcions: o bé s’hi sotmeten i acaten tot allò que la voluntat general estableix, o bé abandonen la societat i s'exilien.

La Sobirania: Inalienable i Indivisible

Rousseau afirma que la sobirania és inalienable i indivisible. És inalienable perquè no es pot delegar ni ser lliurada a ningú i és indivisible perquè no es pot separar ni fragmentar; si ho fa, el poble estaria perdent la seva potestat d'exercir la totalitat del poder. Aquest és el motiu pel qual Rousseau rebutja la divisió de poders, segons la qual era convenient separar les funcions legislativa, executiva i judicial per evitar la possibilitat d'abusos. Tot i que el poble no pot cedir el poder, sí que pot encarregar a uns responsables l'aplicació de les lleis. Aquests càrrecs poden ser revocats pel poble quan els responsables no compleixin la tasca que els ha estat encomanada o quan abusen de la seva posició.

Segons Rousseau, el contracte social ha de garantir el predomini de la voluntat general, que és sobirana, indivisible i inalienable.

En Defensa de la Democràcia Directa

Rousseau va proposar una forma de govern basada en la democràcia directa, en la qual tots els ciutadans poden participar. Però, era conscient que aquesta proposta era difícil de dur a la pràctica en territoris extensos i molt poblats. Per això, en aquests casos seria possible acceptar l'aristocràcia o la monarquia, deixant ben clar que el poder resideix sempre en el poble. D'aquesta manera, la monarquia pot ser útil i pràctica. El monarca només ha d'encarregar-se d'aplicar les lleis obeint la voluntat general lliurement expressada pel poble.