Rotació triennal

El sistema norfolk: va ser un sistema de rotació de cultiu que consistia en que els cultius feien rotacions regulars sense esgotar mai la terra i deixar-la improductiva aquet sistema va ser inventat per Lord Townshend es tracta de aplicar la rotació quadrienal en el seguen ordre:

Blat, naps, ordri, trevol d'aquesta manera es va eliminar el guaret augmentant la productivitat i dedicant les plantes ferratgeres a l'alimentació del bestiar Lord es va inspirar en els motodes que havia vist paracticar als països baixos.
El tacancament de les terres comunals (oppenfiels) va comportar mitjançant les lleis de tancament (Enclosure Acts) Les "enclosures" o tancat dels camps oberts van ser posades en pràctica a Anglaterra després de l'aplicació de les "Lleis d'encerclament" (Enclosure Acts) que establien "la divisió, el repartiment i l'encerclament dels camps, prats i deveses obertes i comuns.

Els camps oberts (open fields) eren explotats col · lectivament per petits agricultors que van haver d'abandonar ja que els seus drets basats en la tradició no van ser respectats per les noves lleis. La pujada dels cereals va estimular a els grans propietaris a apropiar-se de les terres per poder produri més i augmentar els beneficis el tancament de les terres va provocar concentracions i va afectar als petits propietaris i el pagesos pobres i com no disposaven de recurs per tancar les terres es van haver de vendre i convertirse en jornalers, com en aquet temps hi havia molts pagesos buscan feina els salaris eren molt baixos doncs per aixo molts pagesos van emigrar cap a les ciutats.

La llançadora.- va ser inventat per John Kay en 1733 va ser un proces productiu per la industria textil les noves filadores van ser inventades per Jenny, Mule i Frane aquestes maquienes se van anar estenent poc a poc als sectors agricola, miner, metal·lúrgic. Awuestes maquienes van començar a funcionar gracies a l`energia hidraulica que aprofita l'aigua dels rius mitjançant una rodes hidràuliques.
La maquina de vapor.- va ser inventada per James Watt el 1769 aquesta es va convertí en el simbol de la revolució industrial el vapor va augmentar la productivitat i va permetre abaratir els costos i abaixar el preu.

Va aparèixer el sistema fabril.- va ser un mètode productiu i d’organització del treball propi, en oposició al sistema domèstic Va instaurar-se per primer cop a Anglaterra i posteriorment es generalitzaria arreu d’Europa. Amb la introducció d’aquest sistema, cada treballador formava una part separada del conjunt total de la producció d’un producte, augmentant així l’eficiència del procés productiu.

Els interesos que es podien pagar a llarg plas es deien ''lletras de cambi'' titol de credit que conte l'ordre de una persona anomena lliurador dóna a un una altra anomenat lliurat, de pagar una sumaa de diners a una tercera anomenat prenedor o tenidor en un temps i en un lloc determinat.

 Ferrocarril coses bones i males.- les coses bones i males del ferrocarril eren que transportaven matèries primeres i marcaderias a l'Anglaterra, però també el ferrocarril causa una veritable rebolucion de transport gràcies a la rapidesa, transportava amb mes baix cost mes baix per unitat transportada i mes seguretat per als passatgers i les mercaderies.

el 1829 Stephenson va inventar la locomotora una maquine de vapor capaç d'anar sobre rails la primera linea de ferocarril unia Liverpool i Manchester en 1830 dues ciutats vinculades a la industriacotonera

Direfencies dels barris: la diferència dels barris residencials i els barris obrers esque en els residencials vivia gent burgesa disposaven serveis publicos, construir grans edificis, àmplies avingudes, enllumenats, claveguerams etc, els burgesos disposaven de tota comoditat, en canvi els barris obrers van créixer ràpidament les no eren pavimentades, tampoc tenien serveis de escombriaires, els edificis tenint Diverses plantes però no havia aigua corrent ni tampoc banys individuals.

Diferencies entre la crisis economica i l'antic regimen.-

La industria cotonera.-El sector emblematic de la revolució va ser la industria textil del coto, la indústria textil britanica va tenir una expansió sense procedents i apartir d'aquet moment va exportar una boba part de la seva producció.
El carbó i el ferro.- el caró va ser el combustible del segle XIX la producció de carbó va augmentar gracies a una serie d'innovacions que van permetre augmentar la productivitat.
La industria quimica.- tambe es va transformar davant de les necessitats texti, la producció d'acid sulfuric va creixer a un ritme espectacular despres de que Roebuck inventes la cambra de plom a 1746.
L' industrialització del continent.- Al segle XVII i durant el segle XIX el procès industrialitzador es va espandir per tota Europa França i Belgica i l'industrialització es va bassar en l'explotació dels rics jaciments de carbó en una bona xarxa de transport Alemanya en 1850 i 1870 va desemvolupar una gran abundancia de carbó i ferro es va convertir en l'industria més destacade d'Europa. A  l' Europa meridienal el creixement industrial va ser molt mes lent i en molts casos incomplets. Italia i Espanya  eren àrees molt industrialitzades d'economia basicament rural.

El lliberalisme economic.-