Rossellonès, Alguerès, Nord-Occidental i Valencià: Trets Lingüístics

Vocalisme Rossellonès

• O oberta passa a O tancada.
• O tancada passa a U.
• La vocal neutra desapareix en posició final de paraules esdrúixoles.
• La vocal neutra pot passar a /i/.

Consonantisme Rossellonès

• Infiltració del so /rr/.
• Els grups llatins NR i LR no produeixen una /d/ intervocàlica.
• El so /f/ a final de paraula desapareix.
• La /e/ en determinades posicions es pot perdre.
• La tendència assimilatòria entre consonants és molt alta.

Morfologia Rossellonesa

• L'article és el mateix que en català central, però es pot sentir lo, los.
• L'article personal també és semblant al central.
• Entre els indefinits hi figuren arcaismes com qualque o qualcú.
• Negació amb pas.
• Existència del possessiu llur (o lur).

L'Alguerès

Factors històrics de l'Alguerès

A principis del segle XIII, el Papa Bonifaci VIII donà en feu l'illa de Sardenya al rei català. Anys després, una confabulació entre sards, pisans i genovesos contra el dominador obligà a intervenir Pere el Cerimoniós, que s'imposà per les armes, foragità la població autòctona i n'instal·là de catalana. Al 1643, s'imposà el castellà. Al 1713, com a conseqüència del Tractat d'Utrecht, Sardenya passà a mans dels Àustries. L'oficialitat de la llengua catalana es va mantenir fins al 1764, quan va ser substituïda per l'italià.

Fonètica i Consonantisme Alguerès

• Manteniment de la consonant intervocàlica.
• Caiguda de la /r/ final.
• El grup NR no inclou una /d/ epentètica.
• La /d/ i la /l/ intervocàlica poden passar a /r/ (rotacisme).
• El grup DR passa a RR.
• No es palatitzen la /l/ ni la /n/.

Morfologia de l'Alguerès

• Els articles són: lo (lu), la, los (lus), las. També hi ha les variants els, les, l'.
• Plurals amb -ns.
• Present d'indicatiu (model mirar): mir, miras, mira, mirem, mirau, miran.
• Pretèrit imperfet afegeix la terminació -eva i -iva.

Català Nord-Occidental

Factors històrics del Nord-Occidental

Andorra passà aviat al domini del Comte d'Urgell, i després al bisbat d'aquesta diòcesi. Va conèixer moltes vicissituds, que van culminar amb la sobirania compartida del Cap d'Estat francès i el Bisbe d'Urgell.

Fonètica i Vocalisme Nord-Occidental

• La O inicial àtona pot passar a /au/.
• La /e/ inicial àtona pot obrir-se i passar a /a/.
• Distinció de /o/ i /u/ en posició àtona.
• Distinció de /a/ i /e/ en posició àtona.

Morfologia i Lèxic Nord-Occidental

• Conserva els plurals d'antics esdrúixols acabats en -ns.
• Conservació de les formes arcaiques de l'article: lo/los (masculí), la/les (femení).
• 1a persona del present d'indicatiu acabada en -o.
• 3a persona del present d'indicatiu acabada en -e.
• Increment de -ix en verbs incoatius.
• Ús del pronom feble en posició preverbal de la forma plena: me, te, se, nos, vos, se.
• Article personal: lo, la.
• Lèxic: Presència de paraules pròpies del català occidental, amb similitud amb el balear.

Català Valencià

Introducció al Valencià

El valencià constitueix una llengua trasplantada des de Catalunya sobre un substrat mossàrab en un territori on els moros van viure amb els cristians fins a principis del segle XVII, i on, a més de la immigració mallorquina del segle passat, es van succeir diverses onades immigratòries d'aragonesos i castellans. El resultat és un viu contrast entre arcaismes i castellanismes crus.

Demografia del País Valencià

El nombre de catalanoparlants del País Valencià supera els 2 milions. Els nuclis més populosos són València i Alacant, que són els més fortament castellanitzats. València va rebre des del segle XIV un degoteig immigratori de gent castellana o aragonesa.

Factors històrics

Jaume I va cometre la conquesta del Regne de Va