El Ronyó i l'Aparell Excretor: Anatomia i Funció Essencial

L'Aparell Excretor i els Ronyons: Anatomia i Funció Essencial

L'aparell excretor és un conjunt d'òrgans encarregats de l'eliminació dels residus nitrogenats del metabolisme, coneguts per la medicina com a orina, la qual la conformen la urea i la creatinina. La seva arquitectura es compon d'estructures que filtren els fluids corporals (líquid celomàtic, hemolimfa, sang).

En els invertebrats, la unitat bàsica de filtració és el nefridi, mentre que en els vertebrats és la nefrona.

Procés de Formació de l'Orina

El format del líquid filtrat és idèntic al plasma, excepte que pràcticament no té proteïnes plasmàtiques.

1. En primer lloc, es produeix la filtració del líquid.
2. En segon lloc, el líquid filtrat ingressa en un sistema de túbuls on l'aigua i algunes substàncies específiques són reabsorbides i/o secretades, fet que canvia la composició i concentració del líquid.
3. Finalment, el líquid modificat és excretat després de sortir del ronyó per les papil·les i de travessar les vies urinàries.

Altres Funcions Renals Clau

Altres funcions, no menys importants, són les de participar en:

• La regulació del volum corporal d'aigua.
• La regulació de la pressió arterial (per a la qual segrega angiotensina).
• La producció d'hemoglobina.

Anatomia dels Ronyons

Ubicació i Característiques Generals

Els ronyons són dos òrgans que tenen la forma d'un fesol, col·locats a l'abdomen a banda i banda de la columna vertebral. Es troben aproximadament a l'altura de l'última vèrtebra dorsal i de les dues primeres lumbars. Les últimes dues costelles cobreixen la meitat superior.

• Mida: Uns 10 a 12 centímetres de llarg, uns 5 o 6 centímetres d'ample i uns 2,5 a 3,5 centímetres de gruix.
• Pes: Uns 150 grams cadascun.
• Color: Vermell castany.

Estan separats de la pell del dors per diversos músculs, i dels òrgans de l'abdomen pel peritoneu parietal. Hi ha una capa de greix que els envolta i els fixa, permetent, però, que llisquin cap avall en cada inspiració. El ronyó dret és una mica més baix que l'esquerre.

Estructura Externa i Interna

Sobre el seu pol superior es troben les càpsules suprarenals.

La seva vora interna és còncava i rep el nom de hil, ja que per aquest lloc hi arriben i en surten l'artèria renal i la vena renal. Es troba també allí l'anomenada pelvis renal, que té forma d'embut i en la qual desemboquen els anomenats calzes, que reben cadascun l'orina d'una de les piràmides renals.

Secció Transversal del Ronyó

Si es talla el ronyó paral·lelament a les seves dues cares, es pot observar que la seva substància pròpia es troba formada per dues zones de color diferent:

• Medul·lar (o interna): De color més vermellós, forma 9-10 masses triangulars, anomenades piràmides renals o de Malpighi. La seva base està en contacte amb la substància cortical i el seu vèrtex, que presenta 15-20 petits orificis, es troba en comunicació amb un calze renal, que porta l'orina a la pelvis renal.
• Cortical (o externa): De color més groguenc, presenta en la seva part més externa petits puntets vermells que corresponen als corpuscles de Malpighi. La substància cortical cobreix la medul·la i omple també els espais que deixen entre si les piràmides de Malpighi.

La Nefrona: Unitat Funcional del Ronyó

El més important del ronyó és l'anomenada nefrona, el funcionament de la qual, una vegada comprès, ens explica el treball del ronyó. Hi ha aproximadament un milió de nefrones en cada ronyó.

Cada nefrona es troba constituïda per:

• L'anomenat corpuscle renal (o de Malpighi).
• L'anomenat túbul urinífer, que té diverses parts (l'explicació de les quals no és necessària en aquest treball).

Aquests desemboquen en canals col·lectors, que porten l'orina als calzes i la pelvis renal.

El Corpuscle Renal (de Malpighi)

El corpuscle renal o de Malpighi conté un vas capil·lar ramificat, que forma un cabdell que rep el nom de glomèrul.

• El glomèrul rep la sang d'un petit vas anomenat aferent, que li porta sang arterial procedent de l'artèria renal.
• La sang surt del glomèrul per un altre petit vas anomenat eferent.

La sang provinent del vas eferent, en gran part, irriga els túbuls renals i desembocarà després a la vena renal, havent perdut el seu oxigen i havent eliminat les substàncies nocives.

Envoltant el glomèrul es troba l'anomenada càpsula de Bowman, que té dues capes que deixen entre si un espai. Aquest espai comunica amb el començament del túbul renal. En realitat, la càpsula de Bowman és l'extremitat eixamplada del túbul renal que envolta o s'invagina el glomèrul.