Romanticisme, Renaixença i Realisme: Literatura Catalana S.XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB
Romanticisme (Segles XIX-XX)
El Romanticisme va ser un moviment de renovació cultural que rebutjava les normes de l'art clàssic i es concentrava en la part subjectiva de l'ésser humà.
Orígens
Va sorgir a Anglaterra i Alemanya, amb figures com Rousseau i el mite del "bon salvatge".
Característiques
- Afirmació de les forces irracionals a través de formes no racionals (imaginació, somnis, intuïció).
- El poeta és considerat un geni amb la capacitat de crear lliurement.
- Exaltació del subjectivisme.
- Interès pels aspectes grotescos, les passions, el primitivisme i la nostàlgia.
Romanticisme als Països Catalans
El Vapor publica l'"Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, un text clau del moviment.
Renaixença
Moviment de recuperació literària i lingüística, amb un fort sentiment nacional. Va comptar amb la participació de molts intel·lectuals.
Objectius
- Recuperar l'ús de la llengua catalana.
- Impulsar una literatura pròpia.
- Fomentar el coneixement de la història pròpia.
- Crear institucions per difondre el moviment.
Jocs Florals
Es van eliminar els antics Jocs de la Gaia Ciència i es van crear els Jocs Florals de Barcelona. S'atorgaven tres premis, i el guanyador rebia el títol de "Mestre en Gai Saber".
Jacint Verdaguer
Considerat el creador de la llengua i la literatura catalana contemporània, i el poeta català més important del segle XIX. Va consolidar la Renaixença.
Obra
- Visió de la natura com un ésser viu.
- Creació de mites i símbols.
- Interès per la cultura popular.
Poesia èpica
- L'Atlàntida
- El Canigó
Poesia lírica
- Poesia patriòtica: Exaltació de la pàtria amb un to nostàlgic.
- Poesia religiosa: Reflex de l'experiència personal i recuperació del sentit religiós.
Teatre Romàntic Europeu
El drama romàntic trenca amb les tres unitats clàssiques (acció, temps i lloc).
Característiques
- Intriga amorosa complicada.
- Ambients misteriosos.
- Escenografia espectacular.
- Protagonistes apassionats.
- Temes principals: amor i llibertat.
Catarsi: Purificació de les passions a través del terror i la pietat. Shakespeare i Victor Hugo en són exemples.
Melodrama: Obra teatral que busca satisfer el públic i provocar llàgrimes fàcils.
Drama històric: Obra basada en fets històrics.
Inici del Teatre Català Contemporani
Inicialment, el teatre català tenia un caràcter còmic i religiós. Amb el temps, van sorgir companyies teatrals i dramaturgs professionals.
Drama romàntic: Serafí Pitarra i Àngel Guimerà.
Serafí Pitarra (Frederic Soler)
Va tenir dues etapes:
- Primera etapa: Caràcter còmic.
- Segona etapa: Drames romàntics, incloent-hi drames històrics medievals com Batalla de reines, i drames de tema contemporani.
Àngel Guimerà
Poesia: Romanticisme amb gran varietat de temes, gèneres i estils. Estil èpic i poesia de caràcter popular (com La Santa Espina).
Obra dramàtica: Va renovar el teatre català, creant una forma de teatre culte amb més versemblança i realitat històrica.
- 1a etapa (tragèdies romàntiques): Ambientades en èpoques passades. Exemples: Mar i cel, El fill del Rei.
- 2a etapa (drama romàntic realista): Obres realistes com Terra Baixa i La filla del mar.
- 3a etapa (nous corrents literaris): S'adapta als nous corrents de l'època.
Importància del seu teatre: Recupera el teatre català i li dóna projecció universal.
Realisme i Naturalisme
El Naturalisme, representat per Émile Zola, és una evolució del Realisme.
Narcís Oller
Nascut a Valls i catalanista, va començar escrivint narracions romàntiques costumistes en castellà.
Etapes
- Romanticisme-Realisme: La papallona.
- Realisme-Naturalisme: L'Escanyapobres, La febre d'or, La bogeria.
Paradoxa: Unió de dues idees oposades.
Perífrasi: Substitució d'una paraula per una altra que vol dir el mateix.
Locus eremus: Descripció d'un paisatge desolat.
Pallida mors: Recordatori que tots som iguals davant la mort.